‘El 47’, imparable, triomfa en uns Gaudí molt repartits

BarcelonaNo hi ha qui aturi l’autobús d’El 47. La pel·lícula de Marcel Barrena sobre la lluita veïnal de Manolo Vital continua el seu recorregut imparable i, després de batre rècords successius de taquilla als cinemes, ahir va triomfar als premis Gaudí que es van celebrar a L’Auditori Fòrum del Centre de Convencions Internacionals de Barcelona (CCIB). El 47, que partia com a favorita gràcies al seu rècord històric de 18 nominacions, es va endur finalment set premis: millor pel·lícula, actor (Eduard Fernández), actriu secundària (Clara Segura), direcció de producció, vestuari, efectes visuals, maquillatge i, de propina, el premi especial que vota el públic.

Al recollir aquest últim premi, amb Barrena va pujar a l’escenari Joana Vital, neta de Manolo Vital, que va aprofitar per fer un al·legat en pro de l’entesa i el bilingüisme: “El meu avui era extremeny, parlava castellà amb l’àvia, que era de l’Espluga de Francolí. Parlaven castellà i català, i no van tenir mai cap problema per portar-se bé... Si tu vols comunicar-te, no hi ha cap problema”. Ha sigut un dels moments d'una gala molt combativa en què el gran tema a reivindicar ha sigut el dret a l'habitatge digne, en sintonia amb la lluita per la dignitat del barri de Torre Baró que recrea la pel·lícula de Barrena.

La collita de premis d’El 47 no és de rècord (el conserva Pa negre des del 2011 amb les seves 13 estatuetes), però sí un reconeixement prou contundent que proclama El 47 com a vencedora d’uns premis que, tanmateix, han estat molt repartits. Així, el drama Polvo serán sobre el desig de morir plegats d’un matrimoni, de Carlos Marques-Marcet, s’emporta quatre premis, que inclouen el de millor música per a Maria Arnal i el de millor pel·lícula en llengua no catalana, confirmant l’idil·li dels acadèmics amb un director que, des de 10.000 km, ha guanyat el Gaudí amb totes les seves pel·lícules, fins i tot les que ha dirigit per a televisió. Amb el de Polvo serán ja són nou els Gaudí que posseeix Marques-Marcet, un rècord que només supera el seu productor, Tono Folguera, que amplia a dotze el seu compte personal de premis Gaudí.

Seguint amb els rècords, Eduard Fernández amplia el seu com a actor més premiat dels Gaudí amb la cinquena estatueta, que va recollir pel seu paper de Manolo Vital a El 47. L'actor va reclamar coherència als espectadors que "s'emocionen, ploren i aplaudeixen la pel·lícula" i després "posen un lloguer com més alt millor". Clara Segura, que interpreta la seva dona al film, també va ampliar el seu rècord amb el quart premi que guanya, el d’actriu secundària per El 47, que no va poder recollir perquè tenia funció de Tots ocells a Tàrrega però que, a través d’un missatge que va llegir Zoe Bonafonte, va assegurar que faria arribar a l’Associació de Veïns i Veïnes de Torre Baró. La química i tendresa de Segura i Fernández són el gran actiu de la pel·lícula de Barrena i no podien marxar sense premi.

Tres premis a ‘Casa en flames’

Amb només tres Gaudí, Casa en flames va perdre el duel amb El 47 que els directors de les dues pel·lícules havien atiat amb sentit de l’humor durant els últims mesos –i també a la gala d’ahir en una rutina còmica prou divertida abans de lliurar conjuntament el premi al millor curt–, però Dani de la Orden pot marxar satisfet: els Gaudí per a Eduard Sola (guió original), Enric Auquer (actor secundari) i Emma Vilarasau (actriu principal) són una bona collita per a una pel·lícula que compta amb el hàndicap de ser una comèdia, un gènere que sempre juga en contra a les votacions dels premis. En disset edicions, l’única comèdia –tot i que ben sui generis– que ha guanyat el Gaudí a millor pel·lícula és Sis dies corrents.

El premi a Vilarasau va ser especialment celebrat: que una de les millors actrius catalanes encara no tingués cap Gaudí era una anomalia que calia esmenar, i així ho van entendre els acadèmics. L'actriu va agrair De la Orden que hagués donat protagonisme "a una dona de més de 60 anys que ni està malalta ni necessita que la cuidin, que té problemes i vida pròpia". "No ens podem permetre el luxe de perdre la mirada de totes aquestes dones que han arribat a una edat en què han de decidir com volen gestionar els últims anys de vida i el seu final", va rematar. Auquer, en canvi, va aprofitar el seu discurs d’agraïment per fer una crida per aturar el desnonament de la Casa Orsola de Barcelona: “És el dia 31, per si no teniu res més a fer”. La nit d’Auquer encara va ser més rodona gràcies al premi a millor curtmetratge que es va endur El príncep, que protagonitza ell mateix i que dirigeix el seu cosí Àlex Sardà.

Una de les pel·lícules catalanes de l’any, el vibrant biopic de Los Planetas Segundo premio, també pot marxar amb el cap alt gràcies als seus tres premis: millor fotografia, millor so i, sobretot, millor direcció, el tercer guardó en importància del palmarès, que s’enduen els codirectors Pol Rodríguez i Isaki Lacuesta. La pel·lícula que els acadèmics espanyols van triar per representar Espanya en la cursa dels Oscars potser tindrà més opcions en la futura gala dels Goya. I també va rascar premis en aquests Gaudí la tèrbola visió de la maternitat que ofereix Mar Coll a Salve Maria, que va pescar els merescuts Gaudí de millor guió adaptat –compartit per Coll i la seva guionista habitual, Valentina Viso, que va fer un discurs emocionant– i el d’intèrpret revelació per a la magnífica Laura Weissmahr. En les tres edicions que porta aquesta categoria, que no distingeix el gènere de l’intèrpret, l’han guanyat sempre actrius.

Una gala que es reinventa

La gala va arrencar seguint els cànons de les cerimònies de premis, amb un bon número musical conduït amb gràcia per Paula Malia a ritme d’El tren de mitjanit de Sau –en bona part enregistrat per evitar els riscos del directe– i ple de referències a les pel·lícules d’aquesta edició. Però la feina d’una Malia espurnejant acompanyada per un Marc Clotet més aviat rígid es va veure interrompuda quan, al cap de quaranta minuts, l’actor Pep Ambròs es va rebel·lar contra les crides al glamur dels presentadors i va agafar el micro per segrestar la gala i, amb una samarreta del sindicat de llogateres, denunciar les condicions econòmiques dels treballadors del cinema.

Una aposta escènica valenta que subvertia els codis habituals d'aquests espectacles, tot i que costava de seguir la seva lògica interna quan Ambròs va passar el relleu a l'actriu Marta Torné i tot plegat es va replegar a les convencions habituals. Tanmateix, l'experiment va servir, almenys en alguns trams, per apujar la temperatura política de la gala, que va acabar d'esclatar quan la cineasta Mi Hoa Lee, lliuradora del premi a millor direcció novella, es va saltar el guió per denunciar el “genocidi que està cometent Israel amb Palestina”.

L’altra jugada original va ser vestir amb un uniforme de bomber el guionista Eduard Sola perquè amenacés els guanyadors que s’estenien massa en els seus parlaments, una ocurrència que alguns es van prendre amb més humor (Takuro Takeuchi) i d’altres amb menys (David Bassa, cap de documentals de TV3). Ja sense la disfressa, Sola va recollir el seu premi per Casa en flames i va fer un dels discursos de la nit. “Si el meu avi era analfabet i jo em dedico a escriure és perquè ha passat alguna cosa, i aquesta cosa se’n diu progrés”, va dir el guionista, "orgullosament xarnego" i molt emocionat, que en la línia combativa de la nit va convidar el públic a a "enviar a la merda els xenòfobs". "Acollim amb els braços oberts i veurem com d'aquí uns anys escriuran grans històries catalanes", va afegir.

En el seu discurs institucional, la presidenta de l’Acadèmia, Judith Colell, va reivindicar un cop més el departament contra els abusos –qüestionat fa setmanes per les víctimes d’Eduard Cortés– i va estendre la mà a les víctimes del sector: “Us animem a seguir denunciant”. I el Gaudí d'Honor, Paco Poch, va recordar l'impacte que li va provocar de jove un viatge formatiu al Festival d'Avinyó amb el seu estil expansiu i sense mida; tant, que Sola devia estar a punt d'enfundar-se un altre cop la disfressa de bomber. "La recerca és tan important com l'obra acabada", va resumir el productor més radical del cinema català.

Palmarès dels XVII Premis Gaudí

Millor pel·lícula

El 47, de Marcel Barrena

Millor pel·lícula en llengua no catalana

Polvo serán, de Carlos Marques-Marcet

Millor pel·lícula documental

Diari de la meva sextorsió, de Patricia Franquesa

Millor pel·lícula d’animació

Mariposas negras, de David Baute

Millor direcció

Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez per Segundo premio

Millor direcció novella

Celia Giraldo per Un lugar común

Millor guió original

Eduard Sola per Casa en flames

Millor guió adaptat

Mar Coll i Valentina Viso per Salve Maria

Millor protagonista femenina

Emma Vilarasau per Casa en flames

Millor protagonista masculí

Eduard Fernández per El 47

Millor interpretació revelació

Laura Weissmahr per Salve Maria

Millor actriu secundària

Clara Segura per El 47

Millor actor secundari

Enric Auquer per Casa en flames

Millor curtmetratge

El príncep, d'Àlex Sardà

Millor direcció de producció

Carlos Apolinario per El 47

Millor direcció d'art

Laia Ateca per Polvo serán

Millor muntatge

Chiara Dainese per Polvo serán

Millor música original

Maria Arnal per Polvo serán

Millor fotografia

Takuro Takeuchi per Segundo premio

Millor vestuari

Olga Rodal i Irantzu Ortiz per El 47

Millor so

Diana Sagrista, Alejandro Castillo, Eva Valiño i Antonin Dalmasso per Segundo premio

Millors efectes visuals

Laura Canals i Iván López Hernández per El 47

Millor maquillatge i perruqueria

Karol Tornaria per El 47

Millor pel·lícula europea

Anatomía de una caída, de Justine Triet

Premi especial del públic a la millor pel·lícula

El 47, de Marcel Barrena