Les 10 escenes de platja més memorables del cinema
Des d''Agent 007 contra el Dr. No' fins a 'Salvem el soldat Ryan' o 'D’aquí a l’eternitat'
BarcelonaLa platja com a escenari de l’estiu i les vacances, sí, però també de les passions prohibides, de la guerra i de la mort. En la pantalla gran, la sorra de la platja s’ha tacat de tanta crema solar com de sang, i ha contemplat drames, distopies desesperançades i fantasies oníriques. Triem escenes emblemàtiques filmades en platges que ja formen part de la història del cinema.
‘D’aquí a l’eternitat’
El petó prohibit i sexual entre Burt Lancaster i Deborah Kerr
Més iconicitat impossible. La reina de les escenes de platja i, de retruc, un dels petons cinematogràfics més recordats és el de Burt Lancaster i Deborah Kerr a D’aquí a l’eternitat (1954). Ell és un sergent i ella la dona del seu comandant, tots dos abraçant-se amb passió, indiferents a les onades que els cobreixen i l'escàndol que podia provocar la seva relació. Als Estats Units dels anys 50, la imatge de Kerr i Lancaster a la platja era el més semblant a mostrar sexe explícit al cinema.
‘Salvem el soldat Ryan’
L'horror del desembarcament aliat a Normandia
En la primera mitja hora de Salvem el soldat Ryan (1998), Spielberg va rodar una de les seqüències més brutals del cinema bèl·lic: el desembarcament durant la Segona Guerra Mundial de les tropes aliades a Omaha Beach, nom en codi d’una zona de vuit quilòmetres de la costa de Normandia. La guerra i la platja han tingut una relació fructífera al cinema: només cal recordar Gallipolli, Dunkerke, Uno Rojo: división de choque (també sobre Omaha Beah) o, fins i tot, l'arribada dels helicòpters amb Wagner de fons a Apocalypse now (“Charlie no fa surf”, proclamava Robert Duvall).
'Els 400 cops'
La mirada congelada de Leaud a l'obra mestra de Truffaut
La carrera d’Antoine Doinel fins a la platja de Villers-sur-Mer per veure el mar d’Els 400 cops (1959) és un dels finals més icònics del cinema. Truffaut captura esplèndidament la solitud i la desesperació del personatge en el pla congelat de Jean-Pierre Leaud mirant l’espectador de fit a fit, atrapat entre la terra i el mar, entre un passat i un futur sense esperança. La platja també és el final del camí, on s'acaba el terreny per fugir i la vida t'atrapa.
'Pauline a la platja'
Éric Rohmer dibuixa a la sorra sublims filigranes sentimentals
Podria ser aquesta deliciosa comèdia del 1983 sobre els embolics sentimentals de dues cosines (Amanda Langlet i Arielle Dombasle) de vacances a la casa familiar a la costa normanda o també les extraordinàries El raig verd (1986) o Conte d’estiu (1996), però Éric Rohmer no podia faltar en aquesta llista perquè pocs directors han capturat tan bé la lleugeresa i l'encant dels dies de platja, tan propicis per a la conversa, la seducció o, simplement, veure créixer l'herba. Menció d'honor per a l'escena de platja del Moonrise Kingdom de Wes Anderson amb Le temps de l'amour de Françoise Hardy.
'Tauró'
El pànic es desferma entre els banyistes d'Amity Island
La generació nascuda als anys 70 no pot evitar sentir una fiblada de por cada vegada que posa els peus en una platja, i és culpa de Tauró (1976) i les seves seqüeles. L’escena en què l’esqual es cruspeix un nen i desferma el pànic i les corredisses entre els banyistes d'Amity Island és un cim del cinema de terror, i Spielberg ni tan sols necessita mostrar el tauró: amb el seu punt de vista subjectiu n'hi ha prou per glaçar la sang de l'espectador. Amb una motivació diferent, també corrien per la platja els atletes olímpics de Carros de foc en una escena amb música de Vangelis més recordada que la mateixa pel·lícula.
'Agent 007 contra el Dr. No'
Inoblidable aparició d'Ursula Andress, primera noia Bond
Que la platja sigui el decorat de bona part de les fotos de models en biquini potser té a veure amb l'impacte cultural de l'aparició d'Ursula Andress a Agent 007 contra el Dr. No (1962), sortint del mar com una sirena bella i desafiant: va ser la primera noia Bond i un sex symbol instantani. La saga va homenatjar-la a Mor un altre dia (2002), on Halle Berry feia la seva entrada lluint un biquini similar i el mateix cinturó amb ganivet. La relació entre bellesa i platja també quedava fixada a 10, la dona perfecta, on Bo Derek encarnava les fantasies eròtiques d'un Dudley Moore en plena crisi dels 40. Però l'escena de platja més eròtica del cinema transcorre en una habitació en penombra: és el relat d'una trobada sexual a la platja que fa Bibi Andersson a Persona (1966), de Bergman.
'El planeta dels simis'
Un dels finals més recordats de la història del cinema
M. Night Shyamalan encara no havia nascut quan El planeta dels simis (1968) va oferir el gir final més sorprenent de la història del cinema. L'Estàtua de la Llibertat mig enterrada a la sorra de la platja i el crit de ràbia i horror de Charlton Heston són la imatge resumida de la distopia absoluta. Ja que esmentem Shyamalan, seva és una pel·lícula recent que convertia una caleta en escenari de l'horror existencial: Temps (2021), on els protagonistes envellien un any cada mitja hora. A la platja, ja se sap, el temps passa volant. I posats a morir a la platja, mirant el mar, no hi ha manera més sublim i tràgica de filmar-ho que la de Luchino Visconti a Mort a Venècia (1971).
'Un perro andaluz'
Buñuel enterra una parella a la sorra en el film manifest del surrealisme
La platja no deixa de ser un territori limítrof entre la terra i el mar, i per això funciona tan bé com a metàfora de la frontera entre la vigília i el somni o entre la raó i l'absurd. No sorprèn, per tant, que la pel·lícula manifest del cinema surrealista, Un perro andaluz (1927), acabi en una platja rocosa per on passeja una parella que, en l'última escena, sense cap explicació, apareix morta i enterrada a la sorra. Menys radical que Luis Buñuel però també aficionat als registres onírics, Michel Gondry situaria en una platja el clímax d'Eternal sunshine of the spotless mind, quan esborren de la memòria de Jim Carrey l'últim record de la seva relació amb Kate Winslet.
'Les vacances del Sr. Hulot'
Jacques Tati porta el caos a un poblet de vacances
Passejant per la platja de Saint-Marc-sur-Mer, un poblet d'estiueig a la costa atlàntica francesa, a prop de la desembocadura del riu Loira, un pot tenir la sensació de conèixer el lloc. És perquè Jacques Tati va rodar-hi Les vacances del Sr. Hulot, meravellosa comèdia en què l'arribada del protagonista al balneari del poble trenca la calma estiuenca. L'escena en què el bot d'Hulot es trenca per la meitat i els banyistes fugen cames ajudeu-me pensant-se que és una bèstia marina és un precedent en clau còmica de Tauró.
'Roma'
L'escena més impressionant de la magistral obra de Cuarón
¿Hi ha cap pel·lícula recent amb una escena de platja més memorable i icònica que la Roma de Cuarón? Filmada en un impressionant pla seqüència, la càmera acompanya la protagonista en el seu rescat al mar de dos nens de la família per a la qual treballa com a mainadera. Un cop a la sorra, les emocions esclaten i la Cleo allibera tot el dolor per la pèrdua del seu fill mentre els nens l'abracen i li diuen que l'estimen.