“El cinema d’Ozu em va mostrar el camí”

Barcelona“Em sento una mica estrany parlant de la gentrificació de Brooklyn en aquest hotel de cinc estrelles”, bromejava fa unes setmanes Ira Sachs a Sant Sebastià. El director estrena avui Verano en Brooklyn, en què l’enfrontament entre dues famílies pel lloguer d’una botiga amenaça l’amistat entre dos nens, el Toni i el Jake. Com en el seu anterior treball, Love is strange, protagonitzat per una parella homosexual madura obligada a abandonar el seu pis de Manhattan, Sachs aborda conflictes de naturalesa mundana però de conseqüències dramàtiques amb una extraordinària subtilesa i elegància. “Les dues pel·lícules mostren relacions fortes entre dues persones que han de lluitar contra el món exterior -apunta Sachs-. I és cert que parlen de conflictes als quals el cinema no para gaire atenció, però no són problemes menors. No és comparable a ser un refugiat sense pàtria, però no poder pagar el lloguer continua sent un problema molt greu per a una família”.

Verano en Brooklyn defuig les solucions màgiques als conflictes dramàtics. En el mapa moral que dibuixa no hi ha malvats ni herois, un entramat de responsabilitats enfrontades sense sortida aparent. “Com deia Renoir, el més terrible de tot és que tothom té les seves raons”, apunta el director. En la seva atenció al detall i delicadesa es detecta una clara influència del cineasta japonès Yasuhiro Ozu que ell assumeix: abans de Love is strange, de fet, va estar dos mesos empassant-se un film d’Ozu rere l’altre arran d’una retrospectiva que van dedicar-li a Nova York. “El cinema d’Ozu em va mostrar el camí i em va donar el permís per fer el tipus de pel·lícules que faig ara, posant el focus en l’enormitat de coses que succeeixen en el si d’una família, sobretot entre les seves diferents generacions, que és precisament el gran tema de l’obra d’Ozu”, explica.

El valor del fracàs

Tot i que el 2005 va guanyar a Sundance amb Forty shades of blue, el cinema d’Ira Sachs no s’ha donat a conèixer internacionalment fins a Keeps the lights on, del 2012. Poc abans, Sachs va estar a punt de tirar la tovallola. “Fa cinc anys, arran de la crisi, no creia en la possibilitat de continuar fent cinema -admet-. Quan el personatge de Greg Kinnear es pregunta si la seva carrera és un fracàs, no em costa gens sentir-m’hi identificat”. Encara ara, els films de Sachs no funcionen econòmicament. “No donen beneficis i ningú guanya el que hauria de guanyar. En termes capitalistes són un fracàs, i tanmateix tenen un valor. Com la botiga del film: no genera prou diners per pagar el lloguer, però és important per al barri”, explica.

En l’obra de Sachs Nova York sempre hi juga un paper rellevant. En aquest sentit, Verano en Brooklyn s’ocupa d’un problema que viu de prop: com l’encariment de la vida està expulsant de casa seva molts novaiorquesos. “El 1988 em vaig traslladar de Nova York a Brooklyn. Aleshores era l’únic universitari blanc d’un carrer d’immigrants dominicans, però en els últims anys el carrer s’ha anat omplint de nois blancs. I en aquesta transició hi ha una certa violència involucrada de la qual em sento part i que em demanava alguna resposta”.