Cinema per convèncer els indecisos
La productora de Pa negre i Cataluña/Espanya, Isona Passola, inicia un nou projecte cinematogràfic. El documental L'endemà respondrà a les grans preguntes sobre com seria el nou estat català.
BARCELONA.La productora Isona Passola -artífex de l'últim gran èxit del cinema en català, Pa negre , i de documentals com Cataluña/Espanya - va engegar ahir un nou projecte cinematogràfic. Es titularà L'endemà. Respostes per a decidir i serà un documental que respondrà de manera "aclaridora" amb "credibilitat científica" les principals preguntes sobre què passarà l'endemà que Catalunya es declari independent. "El referèndum el vol tothom. És inadmissible no voler-lo, és estar molt al marge -afirma Passola amb vehemència-. La pregunta important, però, és ¿per què el vols? El procés del dreta a decidir s'ha de lligar amb la idea de fer un estat nou. La pel·lícula tocarà els grans temes per esbandir la por, un dels quals és com es fa un país de nou des de la crítica i amb una voluntat radicalment democràtica".
El target a qui va dirigit el documental està molt acotat. Les enquestes indiquen que hi ha un 51% de persones que ja són favorables al sí, en cas que se celebri la consulta. D'aquests, Passola considera que hi ha un 15% que podrien fer-se enrere per evitar una confrontació, però també hi ha un 15% d'indecisos desencantats amb el sistema que es podrien sumar a l'independentisme si els donen garantia de regeneració democràtica i justícia social. Aquesta suma del 30% de votants és a qui vol arribar L'endemà . "Tothom pot contribuir en el procés. Jo poso al servei d'això la meva eina, que és el cinema", diu Passola. Compartirà el guió amb el realitzador Joan Dolç i Josep M. Civit a la fotografia.
La conjuntura econòmica, però, obliga la productora Massa d'Or a optar per una experiència nova per a ells, el micromecenatge a través de Verkami.com (sistema a través del qual Fènix 11·23 va recaptar més de 20.000 euros). Passola és més ambiciosa i demana l'ajut de la societat civil per aconseguir 150.000 euros en 40 dies, un 25% del que costarà la producció, rodatge i distribució del film. La xifra triplica la quantitat més alta que s'havia demanat fins ara a Verkami. Per cobrir la resta del cost, confien a rebre ajuts públics (que no poden quantificar) i el suport d'empresaris i mecenes (per exemple, tenen el suport del Cercle Català de Negocis) que recuperarien les aportacions en cas que fos un èxit, cosa que va passar amb Cataluña/Espanya . Ahir, en una hora ja tenien 6.000 euros i al cap del dia van superar els 20.000. A canvi, els donants rebran compensacions en funció de la seva aportació.
La urgència i la voluntat de "ser útil" han portat Passola a concentrar tots els esforços, l'any vinent, a fer possible L'endemà . La rodaran aquesta primavera i s'estrenarà el gener del 2014, just per influir en la consulta amb una forta campanya promocional. Paral·lelament, prepara una altra pel·lícula de ficció "per anar a tot el món" amb Agustí Villaronga sobre Incerta glòria de Joan Sales i tot apunta que ella serà la candidata oficial de la junta de l'Acadèmia del Cinema Català per substituir Joel Joan aquest abril.
Ni frontista ni pamfletària
Malgrat que la seva posició ideològica és evident, Isona Passola assegura: "No m'interessa fer un pamflet. Vull prestigiar i fer creïble la independència". Els experts nacionals i internacionals que sortiran al documental encara no estan decidits, però els guionistes treballen amb les principals entitats de pensament i reflexió del país: "L'objectiu és seleccionar els millors argumentadors, perquè expliquin com som, com podem ser i fins on podem arribar. I no només a favor del sí. No amagarem les parts negatives". Qüestions com la llengua, el dèficit fiscal o l'ascensor social apareixeran al film. També defensa que L'endemà no serà "frontista": "Hem de ser positius amb els arguments. Quin mal pot voler un país que s'ha defensat sempre amb la cultura? El meu pare [Ermengol Passola], amb la Nova Cançó, ja creia a estendre la taca d'oli".
El 2009, quan va presentar Cataluña/Espanya amb un centenar de bolos pel territori, "la gent parlava d'independència amb la boca petita", diu. Ara veu que s'han "alliberat": "Estem tan acostumats a resistir que ens costa tenir moral de vencedors. I nosaltres també podem ser de nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!", defensa, parafrasejant Salvador Espriu.