Cinema “bo, bonic, barat”... i subtitulat en català

BarcelonaGràcia té una gran tradició de botigues i comerços per a la gent del barri. Avui n’obre un de nou, impulsat per un fill de Gràcia que hi va viure fins als 25 anys. “Tindrem bon gènere”, promet. I per si n’hi ha cap dubte repeteix el mantra de la venda ambulant: “Bo, bonic i barat”. Però en lloc de llegums o catifes, el nou comerç de Gràcia es dedicarà al cinema i el botiguer no és altre que el director Ventura Pons.

L’autor d’El perquè de tot plegat rescata de l’oblit un cinema històric, el Texas del carrer Bailèn 205, que ja reconvertit en Lauren Gràcia va abaixar la persiana l’agost del 2013. L’etapa que s’inaugura oficialment avui -demà s’inaugurarà per al públic- està marcada per dues iniciatives de Pons, la primera de les quals té a veure amb la llengua: quan projectin cinema estranger, els Cinemes Texas ho faran en versió original subtitulada en català. “És un buit que calia omplir -assegura el director-, perquè en aquest país està tot normalitzat excepte el cinema”. Més sorprenent és la idea de projectar el cinema en versió original catalana amb subtítols en anglès. “Però no tant per als guiris -matisa-, sinó per donar un missatge de confiança al país”.

Veto a les estrenes

L’altra iniciativa amb què el nou Texas marca les distàncies amb la majoria de sales de Barcelona és la decisió de programar únicament reestrenes. “No estrenarem pel·lícules perquè no volem competir amb ningú”, assegura Pons, que recupera així l’esperit de l’antic Texas, un cinema de doble sessió on el públic de barri anava a veure pel·lícules ja estrenades en sales més exclusives.

Els distribuïdors estan encantats, esclar. Avui dia el gran volum d’estrenes setmanals expulsa de la cartellera alguns títols dues o tres setmanes després de l’estrena. “Volem oferir una segona volta a les pel·lícules que s’ho mereixen”, proclama Pons. Dijous arrencarà la nova etapa amb la triomfadora dels Oscars 12 anys d’esclavitud, l’adaptació del bestseller de Jonas Jonasson L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra, el musical escocès Surt el sol a Edimburg i la comèdia Any de Gràcia, del mateix Ventura Pons. “Jo m’he resistit molt a posar una pel·lícula meva, però la gent del barri m’ho ha demanat -es justificava-. I al cap i la fi som a Gràcia”.

Política de preus agressiva

En sintonia amb la vocació popular del projecte, els nous Texas tindran una política de preus que, més que ajustada, sembla agressiva: entrades a 3 euros de dilluns a diumenge. I de dilluns a dijous, descomptes (encara per definir) per a més grans de 65 anys, més joves de 18 i membres d’associacions com l’Ateneu Barcelonès, Òmnium Cultural, l’Acadèmia del Cinema i altres que encara estan per confirmar.Mentre el sector anunciava dilluns que tornarà a celebrar la Festa del Cinema durant tres dies amb entrades a 2,90, els Cinemes Texas sembla que la celebraran tot l’any.

“No ens volem fer rics”, explica Pons, que ha hagut de sentir durant els últims mesos com molta gent li deia que obrir uns cinemes ara és una bogeria. “Això és un projecte que va més enllà del cinema i té com a principal propòsit recuperar un patrimoni del barri de Gràcia”, assegura. Així, el cap de setmana, els nous Texas oferiran matinals doblades al català per als nens petits i no vendran crispetes perquè a l’època dels Lauren Gràcia l’olor molestava els veïns.

Tot i ser l’ideòleg i impulsor del projecte, el cineasta no té pensat ocupar-se del dia a dia del Texas. D’això se n’encarregarà Ricard Almazan, l’exprogramador dels Verdi. Pons es vol tornar a centrar en el cinema. De moment ja ha fet realitat el seu somni: tenir “un cinema de barri com els d’abans”, com els de quan ell era petit.

“El cinema s’ha de veure al cinema”

Ventura Pons recordava ahir, en una entrevista amb Antoni Bassas a l’Ara TV, l’època “en què la gent s’havia d’esperar un any que les pel·lícules arribessin al barri”. Amb els Cinemes Texas, presumia el director, ja només s’hauran d’esperar “15 dies”. Un dels temes de la conversa va ser el panorama hostil a què s’enfronta actualment un cinema de reestrena: la comoditat dels aparells de cinema domèstic, les descàrregues legals, la pirateria... “La pirateria és robar -sentenciava el director, contundent-. Però sempre hi haurà una cosa per damunt de tot, que és veure les pel·lícules al cinema. El ritual, la màgia... El cinema s’ha de veure al cinema”. El director es va confessar sobre els motius per obrir el Texas: “He arribat a una edat en què no vull fer-me ric, sinó fer coses que em plauen. I els directors tenim molt interès perquè les pel·lícules arribin bé al públic. Nanni Moretti té un cinema a Roma. Tarantino en té un a Los Angeles. Hi ha coses per les qual val la pena lluitar. I això ho faig també per amor al país”. Pons també va compartir els seus sentiments després de la Diada: “Estic emocionat pel país i per les reaccions que he rebut des de Madrid. Però també pel cinema, per nous projectes. Estic tan emocionat que vaig preguntar el metge si no m’agafaria un infart de tanta emoció”, deia el director, recuperat del greu accident que va patir al febrer.