Com afectarà l'aturada als treballadors del cinema?

BarcelonaLa crisi del coronavirus va provocar a mitjans de març una fosa a negre en el cinema espanyol. L'Associació Estatal de Cinema parla de més de 30 projectes aturats, alguns amb tanta mala sort com el musical El cover, debut com a director de l'actor Secun de la Rosa amb Àlex Monner de protagonista, que estava en la recta final del rodatge a Benidorm, o el thriller de terror La abuela, de Paco Plaza, que tot just havia completat quatre de les set setmanes previstes de rodatge. Reprendre aquestes produccions serà car: s'hauran de pagar viatges i allotjaments que no estaven pressupostats i potser contractar personal nou, perquè es dona per fet que, quan la situació es normalitzi, es produirà un col·lapse de rodatges i les agendes se coincidiran.

Hi ha projectes aturats que segurament tindran múscul financer per redreçar la situació: Competencia oficial, la comèdia dels argentins Mariano Cohn i Gastón Duprat amb Antonio Banderas i Penélope Cruz de protagonistes, té al darrere una gran productora com Mediapro. Però la majoria de projectes en marxa s'enfronten a una incertesa màxima que augmenta a mesura que passen les setmanes i no es veu la llum al final del túnel.

La situació actual és igual d'insegura per als productors, tècnics i directors a qui la crisi ha agafat entre projectes o preparant un rodatge futur. Alhora, tots reconeixen que la inestabilitat és una vella amiga dels treballadors de l'audiovisual: estan acostumats a veure com els rodatges s'endarrereixen i la majoria van de projecte en projecte, sense xarxa de seguretat, alternant l'atur i contractes d'obra. N'hi ha a qui l'aturada ha agafat precisament a l'atur i veuen el futur immediat amb una angoixa creixent. La ironia és que precisament quan el cinema s'ha paralitzat és quan possiblement s'estan veient més pel·lícules que mai. I això, vulguis que no, deixa entreveure una llum d'esperança.

Carla Simón: “Els presseguers no ens esperaran”

Carla Simón pensa aquests dies en els esportistes que han aparegut als mitjans aplaudint que se suspenguin els Jocs Olímpics com a mesura de seguretat: “Si ells que porten tants anys preparant-se ho veuen així, jo no m'hauria de queixar. Al cap i a la fi, això meu és només una pel·lícula”. La directora d'Estiu 1993 es refereix al seu pròxim film, Alcarràs, que “en teoria” s'hauria de rodar aquest estiu, però que podria veure's afectat arran de la crisi sanitària. “La pel·lícula és sobre una collita de presseguers i no ens esperaran, així que si la cosa s'endarrereix haurem de rodar l'any que ve i aquesta possibilitat em desmoralitza”, diu. Quan fa unes setmanes es va aturar la preproducció estava fent el càsting i triant les localitzacions, dues tasques que no pot continuar fent des de casa. “Si fossin actors professionals encara ho podríem fer Skype, però estem buscant pagesos. És un càsting que cal fer sobre el terreny”, diu Simón, que tot i les ganes que té de rodar no perd la cautela. “S'ha de meditar bé. Si el preu per rodar és fer un esprint final i arribem al rodatge sense estar preparats i rebaixant el nivell d'exigència, prefereixo no fer-ho –apunta–. La pena és que si rodem l'any que ve no sé si ens servirà el càsting que hem fet, que m'agradava molt". És el defecte dels nens: tenen la mania de créixer.

Ernest Gil: “Quan tot es normalitzi coincidiran projectes i perdrem feines”

A principis d'abril s'ha estrenat el primer episodi de la sèrie dels Javis sobre la Veneno, però només perquè “ja estava anunciat i era un dels dos episodis acabats abans d'aturar la producció”, explica Ernest Gil, un dels cinc ajudants de direcció de la sèrie, que passa els dies a Mallorca amb els seus pares. “Ens han dit que faran un ERTO, però tenen una mica d'embolic amb el procés, així que ara mateix estem en una mena de llimbs, a l'espera”, explica. “La part bona és que, en principi, quan torni la normalitat tornarem a rodar. La situació no és agradable, però estic acostumat a parar dos o tres mesos i esperar que arrenqui un nou projecte. La diferència és que no passa sovint que et diguin d'un dia per l'altre que demà no treballes”. Gil tenia feina amb els Javis fins a l'abril i després pensava agafar-se l'atur a l'espera del següent projecte. “El que sap greu és que quan s'aixequi la restricció tots els rodatges començaran alhora per poder complir els terminis de les subvencions –apunta–. Això farà que coincideixin els projectes: haurem de triar i perdrem feines”.

Álex Lafuente: “No descarto que la normalitat no torni mai als cinemes”

BTeam és la productora i distribuïdora al darrere d'Entre dos aguas i La hija del ladrón. Acaben d'estrenar Las niñas a la Berlinale i no tenien cap rodatge imminent, així que la crisi no els ha enxampat en el pitjor moment. A més, el 2019 va ser un bon any per a ells i tenen un cert marge per resistir la situació. Però com explica un dels seus fundadors, Álex Lafuente, el 75% dels ingressos de l'empresa provenen de la distribució a sales i, amb els cinemes tancats, s'han reduït a zero. “Per sort, la part de l'empresa que treballa en explotació en plataformes o televisió segueix activa, però l'altra està paralitzada. Haurem de prendre mesures i una de les opcions més clares és l'ERTO”. Lafuente lamenta que l'aturada s'hagi produït precisament en “el millor trimestre de l'any” per a la distribució independent: “L'estiu és molt potent per a les majors, però en els mesos de març, abril i maig és quan nosaltres hem fet les millors taquilles”. El que més l'amoïna, tanmateix, és què passarà quan els cinemes reobrin. “Com reaccionarà la gent? Tindrà por d'anar al cinema? –es pregunta–. No descarto cap escenari, fins i tot que no tornem mai a la normalitat”.

Neus Ballús: “Als cineastes amb fills, la feina se'ns multiplica”

A Neus Ballús el confinament l'ha enxampat muntant Sis dies corrents, la seva nova pel·lícula. “No és el pitjor moment”, explica ja recuperada d'una grip que feia tota la pinta de coronavirus. “Estem en l'última part de la producció, però faltava una setmana de retakes [seqüències extra] que s'havien de rodar al maig i ara no sabem quan es podran fer. Tampoc sabem què passarà amb els festivals, perquè si Canes no se celebra això afectarà als altres. Seguim amb el calendari previst, però plens d'incertesa”.

La directora de La plaga i El viatge de la Marta treballa en el muntatge amb una nena petita a casa. “Els cineastes amb fills hem d'estar pendent d'ells aquests dies, que facin un cert aprenentatge i compensar les mancances afectives, perquè ara no tenen amics ni més família que nosaltres. Hem perdut el suport que ofereix l'estat del benestar i la feina se'ns multiplica”. Així i tot, se sent una privilegiada que no patirà per pagar el lloguer els pròxims mesos. “I crec que en l'època postcoronavirus el cinema serà més important que mai perquè necessitem relats que ens ajudin a pensar aquesta experiència”, diu. A ella ja li ha canviat la manera de mirar-se les coses: “La meva pel·lícula parla d'uns lampistes que entren a cases de gent diferent i, aquests dies, m'adonava que hi ha moltes coses en ella que ja parlen del confinament, del fet que cada casa és un món i que estem separats però junts. I això em fa pensar que era un bon moment per fer-la”.