El cineasta que va filmar la memòria de l’Holocaust
Mor als 92 anys el francès Claude Lanzmann, autor del documental ‘Shoah’
BarcelonaQuan Claude Lanzmann va començar a treballar en el monumental documental de nou hores i mitja Shoah, pràcticament ningú li va donar suport. Va ser una feina molt solitària. L’Holocaust encara era un tema tabú, se’n parlava poc. Però Lanzmann estava convençut del seu projecte: hi va dedicar onze anys i va rodar més de 300 hores. Era molt agosarat: a Shoah no hi ha imatges d’arxiu, no hi ha reconstruccions. Tot són testimonis, víctimes i botxins, és la memòria oral de l’extermini de milions de persones. D’alguna manera, el film converteix la memòria en protagonista i reivindica la necessitat de recordar, de no enterrar el passat per molt terrible que sigui. Shoah es va estrenar el 1985 gràcies a l’obstinació de Lanzmann, però convèncer tots els testimonis perquè parlessin devia ser una feina titànica: hi va començar a treballar 11 anys abans. Ser capaç d’un projecte com aquest, que avui és tot un referent, diu molt sobre la personalitat del cineasta, que ha mort als 92 anys.
El director va néixer el 1925 als afores de París, on havien emigrat els seus pares, uns jueus que havien hagut de fugir del pogrom de l’Europa de l’Est. Es va afiliar a les Joventuts Comunistes i va lluitar amb la Resistència francesa. Amb la derrota de Hitler va anar a estudiar a Berlín i va treballar com a periodista fins al 1970, a vegades amb pseudònim. El cineasta ho descrivia com a periodisme alimentari, però alguns dels retrats que va fer d’actors i de cantants són excel·lents. Els seus escrits van despertar l’admiració de Jean-Paul Sartre i, a través del filòsof francès, que el va convidar a escriure a Les Temps Modernes, va conèixer Simone de Beauvoir i es va convertir en la seva parella. Lanzmann tenia 27 anys i Beauvoir 44. Van compartir set anys de la seva vida, del 1952 al 1959. El cineasta va ser l’únic home amb qui va conviure l’autora d’ El segon sexe. “Tu ets el meu gran amor, el que es coneix tan sols una vegada o mai”, va escriure l’escriptora i filòsofa francesa en una carta el 1953. El cineasta també va ser parella de l’actriu Judith Magre, l’escriptora Angelika Schrobsdorff (autora del recentment recuperat Tu no ets una mare com les altres ) i la metge Dominique Petithory.
Els últims rodatges
Abans de Shoah, Lanzmann va fer Pourquoi Israel (1972), on explicava la fundació de l’estat jueu. El cineasta va tornar a Israel amb Tsahal (1994), on parlava del seu exèrcit. A El último de los injustos (2013) donava veu a Benjamin Murmelstein, que va sobreviure al camp de concentració de Theresienstadt i va ser acusat de col·laborar amb els nazis. Lanzmann havia entrevistat Murmelstein el 1975 per al documental Shoah. Va treballar fins al final. Els dos últims anys va rodar Napalm, sobre la seva relació amb una infermera nord-coreana el 1958, i un dia abans de morir va estrenar Les quatre soeurs, de quatre dones que van sobreviure als camps.
El 2009 Lanzmann va publicar La liebre de la Patagonia (Seix Barral). En aquest llibre de memòries narrava una vida molt intensa i apassionant, detallava la seva vida amorosa, les relacions amb la intel·lectualitat francesa, els viatges a Israel i Corea del Nord i la recerca de testimonis per a Shoah. Era un home vital. “No estic ni fastiguejat ni cansat del món, podria viure cent vides més i no me’n cansaria”, escrivia.
