Cinc grans lletres de Bob Dylan (escolta-les aquí)

BarcelonaLes lletres de Bob Dylan són d'una gran força i expressivitat i beuen tant del blues i la cançó d'autor nord-americana –de Robert Johnson a Woody Guthrie– com del poeta gal·lès Dylan Thomas –d'ell va agafar el pseudònim: en realitat es diu Robert Allen Zimmerman–. Fins i tot de William Shakespeare, que va inspirar un dels seus últims discos, 'Tempest'.

Al llarg d'una trajectòria que arrenca el 1962 amb el disc homònim i arriba fins al 2016 amb 'Fallen angels', on versiona estàndards de la cançó nord-americana, Dylan ha escrit gairebé 400 cançons. En triem cinc on la lletra té un valor significatiu.

1. Blowin' in the wind. Inclosa al disc 'The freewheelin' Bob Dylan' (1963), és un emblema de la cançó protesta. Dylan es pregunta sobre la pau, la guerra i la llibertat. La tornada, "the answer, my friend, is blowing in the wind", ha generat debat: Dylan no deixa clar si "la resposta" és tan evident com un cop de vent o si és impossible de percebre-la en la seva totalitat.

2. Tombstone Blues. La cançó de 'Highway 61 revisited' (1965) forma part del grapat gens anecdòtic de lletres surrealistes que Dylan ha escrit, entre les quals també hi ha 'Bob Dylan's 115th dream' i 'Subterranean homesick blues'. Entremig de versos extravagants com "Well, John the baptist after torturing a thief / looks up at his hero the Commander-in-Chief" hi ha una crítica a l'autoritat i al poder. També un cant a la pobresa: "Mama's in the factory / she ain't got no shoes / daddy's in the alley / he's lookin' for the fuse / I'm in the streets / with the tombstone blues".

3. Visions of Johanna. És una de les cançons d'amor més estranyes que Dylan ha escrit al llarg dels anys. El músic s'acabava de casar amb Sara Lownds, però el record de Joan Baez era tan present que la veu narradora de 'Visions of Johanna' –inclosa a 'Blonde on blonde' (1966)– troba a faltar el seu antic amor tot i que ja en té un de nou. "Louise, she's all right, she's just near / s'he's delicate and seems like the mirror/ but she just makes it all too concise and too clear / that Johanna's not here", escriu.

4. Hurricane. La cançó protesta inclosa a 'Desire' (1975) explica la història del boxejador Rubin 'Hurricane' Carter, que va ser condemnat juntament amb John Artis d'un triple assassinat a Paterson l'any 1966. Al llarg de vuit minuts i mig, Dylan defensa que rere l'empresonament de Carter hi havia motius racials. "In Paterson that's just the way things go / If you are black you might as well not show up on the street / 'Less you wanna draw the heat", escriu. La tornada és, també, molt coneguda i mostra el Dylan més combatiu: "Yes, here is the story of the Hurricane / the man the authorities came to blame / for somethin' that he never done / put in a prison cell, but one time he could-a been / the champion of the world".

5. Love sick. L'any 1997 va aparèixer 'Time out of mind', el trentè disc d'estudi de Bob Dylan. Juntament amb 'Tempest' –que arribaria quinze anys després– és considerat un dels àlbums més destacats de l'última etapa de Dylan. Hi abunden el blues i els mitjos temps. 'Time out of mind' arrenca amb una cançó d'amor sòbria, directa i alhora desesperada, que comença així: "I'm walking through these streets that are dead / walking, walking with you in my head, / my feet are so tired, and my brain is so wired / and the clouds are weeping". El Dylan dels últims anys, que viu perpètuament de gira, ha estat capaç també de comercialitzar un disc únicament a través de Starbucks ("Live at the Gaslight 1962, publicat el 2008) o d'aparèixer en un anunci de Victoria's Secret juntament amb Adriana Lima, interpretant 'Love sick'.