Les hereves de Hedy Lamarr: cinc actrius que han fet carrera científica

BarcelonaHedy Lamarr hauria fet 101 anys aquest dilluns i, per celebrar-ho, Google ha dedicat el seu 'doodle' a la trajectòria d'aquesta actriu vienesa, considerada durant molts anys "la dona més bella de la història del cinema". Però el buscador no l'ha recordada per haver interpretat el primer orgasme en el cinema comercial a 'Extasis', de Gustav Machaty, ni perquè aquest film, que va aixecar polèmica, fos una de les primeres produccions que parlaven d'una infidelitat en què la dona és infidel. El que ha volgut fer Google és posar l'accent en el fet que Lamarr va haver de compaginar la seva carrera al cinema amb la seva tasca com a enginyera de telecomunicacions. De fet, va rebutjar protagonitzar 'Casablanca' perquè, en aquella època, estava molt involucrada en la investigació científica: va inventar un sistema de codificació de transmissions anomenat 'espectre eixamplat'.

Juntament amb George Antheil, Lamarr va patentar un mètode de detecció de torpedes teledirigits que va ser utilitzat per primera vegada pels Estats Units en la Crisi dels Míssils de Cuba. Aquesta idea va acabar convertint-se en la precursora de la tecnologia que s'utilitza avui en dia en les comunicacions inalàmbriques dels telèfons mòbils, els sistemes GPS i les xarxes wifi. La seva labor com a inventora, però, no va ser reconeguda fins després de la seva mort, l'any 2000, i el 2014 va ser incorporada al National Inventors Hall of Fame dels Estats Units.

L'exemple de Lamarr és un dels més destacats pel que fa a estrelles del cinema que, a més d'actrius, han desenvolupat carreres científiques:

Florence Lawrence va ser una actriu canadenca de principis del segle XX reconeguda com una de les principals estrelles del cinema mut. A banda de comptar amb una llarga carrera cinematogràfica, Lawrence va inventar el primer indicador de canvi de direcció per a cotxes. La seva passió pel món automobilístic la va portar a crear un dispositiu connectat al parafang posterior del cotxe que es considera un precedent dels intermitents i els senyals de frenada. Florence, però, mai va patentar el seu invent, tot i que va ser aprofitat pels fabricants de vehicles, que van desenvolupar-lo i integrar-lo als nous models de cotxes.

Coneguda pel seu paper de Winnie Cooper a la sèrie de televisió 'Aquellos maravillosos años', Danica McKellar ha fet carrera com a matemàtica. L'actriu va estudiar matemàtiques a la Universitat de Califòrnia, a Los Angeles, i va publicar, juntament amb el professor Lincoln Chayes i Brandy Winn, un treball que aprova la teoria de física-matemàtica que porta el nom dels tres autors, el teorema de Chayes-McKellar-Winn. A més a més, McKellar és autora del llibre 'Les matemàtiques no fan pudor: com sobreviure a les matemàtiques a l'educació mitjana sense embogir o trencar-te una ungla'.

El cas de Mayim Bialik és ben particular: és coneguda per interpretar la neurobiòloga Amy Farrah Fowler a la sèrie 'The Big Bang Theory' i, a la vida real, és doctora en neurociència per la Universitat de Califòrnia de Los Angeles, on va elaborar una tesi centrada en l'hipotàlem i el trastorn obsessiu-compulsiu en la síndrome de Prader-Willi. L'actriu també ha publicat dos llibres i té el seu propi lloc web d'estil de vida, GrokNation, que va dirigit al col·lectiu femení i inclou temes d'ampli abast com la religió, la cultura popular i la maternitat, entre altres.

Jodie Foster ha guanyat l'Oscar en dues ocasions, per 'Acusats' (1988) i 'El silenci dels anyells' (1991). Des de ben petita, Foster va ser una nena prodigi, va estudiar al Liceu Francès de Los Angeles i la seva fluïdesa en la llengua li va permetre actuar en el cinema francès. Als anys 80, Foster va decidir interrompre la seva carrera cinematogràfica per estudiar literatura anglesa a la prestigiosa Universitat de Yale, i va dedicar la seva tesi a la figura de Toni Morrison.

Natalie Portman va guanyar l'Oscar a la millor actriu per 'El cisne negro' (2010). A més d'actriu, Portman és graduada en psicologia per la Universitat de Harvard, on va ser ajudant d'investigació d'Alan Dershowitz en el laboratori de psicologia. Durant els anys de carrera a Harvard, va elaborar dos assajos d'investigació que van ser publicats a revistes científiques i va contribuir en un estudi sobre la memòria.