Bong Joon-Ho: “A través de la ciència-ficció, el cinema pot reflectir de manera més directa i profunda la nostra realitat”

Què el va atreure del còmic francès Rompenieves

Em va fascinar l’argument. Hi ha un munt d’històries postapocalíptiques però, bàsicament, totes parlen del mateix: la supervivència en un món devastat. A Rompenieves, però, els supervivents són en un tren organitzat per classes socials, amb els rics als primers vagons i els pobres als últims, i això ens permet parlar de les diferències de classe i altres temes. Era absolutament únic i de seguida que vaig acabar el còmic vaig decidir que volia adaptar-lo al cinema.

¿Encara creu que la lluita de classes és un tema rellevant en les societats desenvolupades?

Sí, encara ho és. La novel·la gràfica en què es basa la pel·lícula és dels anys 80 i, tres dècades després, el que planteja és actual. Especialment avui dia, amb tots els moviments socials que han sorgit, com ara Ocupem Wall Street. Les diferències de classes, de fet, són ara molt més severes i extremes que fa uns anys. És un debat viu que toca el públic d’una manera universal.

En el passat, la ciència-ficció es feia servir per parlar de temes socials, però ara ja no tant. Molta gent, avui dia, identifica ciència-ficció amb escapisme.

Tens raó, però penso que això està canviant. A través de la ciència-ficció, el cinema pot reflectir de manera més directa i profunda la nostra realitat. A Snowpiercer, cada secció del tren s’ocupa d’una classe diferent de subjecte social i les seves problemàtiques particulars.

És la primera vegada que treballa amb un repartiment internacional. ¿Ha sigut un canvi molt gran?

No, de fet, treballar amb actors coreans o amb un càsting internacional no és gaire diferent, sempre que tots entenguem el guió i les emocions que implica. El 2007 ja vaig treballar amb un equip japonès al film col·lectiu Tokyo! i, tot i que no entenia la llengua, teníem un consens absolut sobre la història i els sentiments del guió. El llenguatge no era una barrera. De fet, treballant amb un equip coreà de vegades he topat amb molts problemes si no compartíem tots la mateixa perspectiva de la història i els personatges. La llengua és secundària.

Podria citar els seus tres films de ciència-ficció preferits i tres films, no necessàriament de ciència-ficció, que hagin influït en Snowpiercer?

Les meva pel·lícula de ciència-ficció preferida és La cosa, de John Carpenter, una obra mestra. També m’agrada molt la tercera versió de La invasió dels lladres de cossos, la d’Abel Ferrara. I el primer Alien, el de Ridley Scott. I pel que fa a les influència de Snowpiercer, no m’he inspirat en cap film concret. Però confesso que em vaig arribar a obsessionar amb les pel·lícules ambientades en trens i, especialment, amb la manera com es fa servir l’espai en aquestes pel·lícules. De totes, em quedo amb L’emperador del pol Nord (Robert Aldrich, 1973), El tren (John Frankenheimer, 1964) i Galaxy Express 999, una sèrie d’animació japonesa de finals dels 70 i principis dels 80. I també m’agrada Pellham 1, 2, 3, però només l’original del 1974, no el remake.

Es va dir que Harvey Weinstein faria un muntatge diferent de la pel·lícula per a l’exhibició als Estats Units. Què va passar? I quin muntatge veurem al final?

L’any passat van passar moltes coses, però al final tot es va solucionar. La pel·lícula ara està salvada. Fins i tot als territoris on distribueix la companyia de Harvey Weinstein. Així que al final només existeix una versió de la pel·lícula, la meva. Hi pots comptar, em fa molt feliç.

A Europa, molts films de gènere fantàstic es filmen en anglès amb actors internacionals, com Snowpiercer

El més important ha de ser que la història segueixi sent la prioritat. Tant se val que siguis director o productor, has de tenir una visió clara de la història. A partir d’aquí pots fer una coproducció o treballar amb un repartiment internacional, però només si encaixa amb la història original. Però si l’únic que t’interessa és reunir un grup d’estrelles i et limites a crear una història plausible a mida per a una gran producció internacional, és molt perillós.