El cicle d'òpera al Palau comença amb un triomf

Radamisto

Palau de la Música, 6 octubre 2021

El Palau de la Música Catalana inclou en la seva programació un cicle operístic, amb versions en concert d’obres de Händel, Monteverdi i Purcell. Hom podria sospitar que títols com L’Orfeo, Giulio Cesare o King Arthur no són gaire apropiats per ser presentats sense escenificar i en un espai naturalment no operístic. A més, les obres programades són molt llargues i algunes, com el Radamisto de Händel amb la qual s’inaugurava el cicle, molt poc conegudes i suposen la seva primera audició a Barcelona.

Tanmateix, si els repartiments d’aquests títols tenen el nivell del que vam escoltar dimecres al vespre, l’èxit està assegurat. Aquest Radamisto ha estat una veritable festa vocal. El principal atractiu era sobre el paper Philippe Jaroussky, i tot i que els extrems han perdut riquesa d’harmònics, el contratenor francès segueix sent un cantant amb un gran sentit de l’expressivitat i de la musicalitat.

Les principals triomfadores van ser, indubtablement, elles: la contralt Marie-Nicole Lemieux va signar una Zenobia de manual, amb agilitats volàtils tot i el registre greu de l’excel·lent cantant quebequesa; Emöke Baráth va exhibir unes agilitats ametrallants en les seves àries com a Polissena, especialment la del tercer acte ("Sposo ingrate, parto sì"), amb algun petit problema que va saber resoldre ràpidament. A la gran Anna Bonitatibus el rol de Tigrane li va petit. Una mezzo que voldríem molt més entre nosaltres. I Alicia Amo va ser una dúctil Fraarte.

A banda de Jaroussky, l’apartat masculí es complementava amb un baríton complidor (Renato Dolcini) i amb un tenor que no ho té gens fàcil com a Tiridate, per bé que Zachary Wilder se’n va sortir.

Excel·lent el conjunt Il Pomo d’Oro amb la direcció precisa de Francesco Corti i amb una concertino excepcional, Zefira Valova. Magistrals les intervencions dels instruments obligats, precisió en el metall i bon sentit d’equip. L’entusiasme i l’entrega dels intèrprets es va contagiar entre un públic que va aplaudir totes les àries i que al final va ovacionar dempeus els cantants i els instrumentistes. Efectivament, aquest cicle operístic al Palau ha començat amb un triomf sense pal·liatius.