La cicatriu que ha deixat Lluís Izquierdo

BarcelonaLluís Izquierdo -mort el 19 d’octubre del 2016 als 80 anys- va ser un dels professors més savis, digressius, irònics i imprevisibles de la Universitat de Barcelona, de la qual va ser catedràtic de literatura espanyola durant més de tres dècades. Va publicar també mitja dotzena de llibres de poesia, ben espigolada a l’antologia Travesías del ausente (Lumen, 2005). A l’homenatge que ahir va omplir l’aula Joan Maragall de la Facultat de Lletres hi havia, a més de la família -la seva estimada Anna Ramon i els tres fills, Toni, Miquel i Pol-, col·legues de la universitat, una representació gens anecdòtica d’antics alumnes, l’editora Valeria Bergalli, l’expresident Pasqual Maragall, els filòsofs Ramón Andrés i Xavier Rubert de Ventós i el filòleg Alberto Blecua. Fins i tot una lectora de Manon Lescaut, d’Abbé Prevost, que tenia la novel·la a mig llegir -i en francès- com si acabés de sortir d’una de les seves classes.

“Izquierdo es prenia seriosament els alumnes: ens va donar lliçons literàries però també humanes”, va dir l’editor Andreu Jaume al final de l’acte, després que Jordi Llovet recordés “la passió extraordinària, silenciosa i discreta” amb què li va ensenyar a llegir Franz Kafka. La docència era indestriable de l’amor d’Izquierdo per les arts: a les seves classes hi apareixien, al costat de les literatures -espanyola, francesa, catalana, alemanya-, la pintura, la música i el cinema. Va ser un “defensor avant la lettre de la interdisciplinarietat”, va elogiar la professora María José Sánchez-Cascado, que va parlar d’algunes de les seves pel·lícules preferides. Per sobre de Manhattan, El festí de Babette, i la filmografia “ del americano de Teruel, Luis Buñuel ”, hi ha La jetée, de Chris Marker, que arrenca amb aquestes paraules: “Res no diferencia els moments habituals dels records. Aquests només es reconeixen més tard, quan es converteixen en cicatrius”. Ahir la cicatriu que ha deixat el catedràtic i poeta es va fer ben visible. “ Llegar al fin es dar con el principio ”, va deixar escrit. Ara toca tornar-lo a llegir. I fer-ho cada vegada una mica millor.