Chavela Vargas: "No em fa mal res, visc en pau amb els meus sentiments"

MadridAmb 93 anys, Chavela Vargas admet que segueix sent una apassionada. De què?, li pregunten els periodistes. "Dels poetes, del cel, de la vida", confessa sense perdre en cap moment el somriure murri. Ha tornat a Madrid per presentar-hi el llibre Dos vidas necesito: las verdades de Chavela, fruit de les llargues converses amb la periodista María Cortina però el viatge té sobretot un nom: Federico García Lorca. Fa uns mesos que la cantant ha enregistrat el disc La Luna Grande en què posa veu i música al poeta andalús que venera tant. No és casual, doncs, que la seva compareixença davant la premsa sigui a la Residencia de Estudiantes, un indret on ell va viure de jove i que Vargas sent com si fos casa seva. "Em fascina estar aquí", diu.

Va amb cadira de rodes però assegura taxativa: "No em fa mal res. Estic molt tranquil·la i molt amb pau amb els meus sentiments". Les soledats, les llargues nits d'insomni, els "dolors" que ella sovint canta sembla que han quedat enrere. "Un matí vaig tenir la sorpresa immensa que no podia caminar. Allà vaig pagar totes les meves culpes", confessa.

Irònica, sense necessitat d'haver de donar explicacions a ningú, a cada pregunta de la premsa ella contesta el que vol. Ja ho ha avisat abans de començar. Fins i tot, quan no troba la resposta (perquè la pregunta no l'ha convençut) es permet dir: "I jo què sé! Vostès inventin!". Amb la veu ronca, parlant de forma calmada, mastegant cada paraula, aconsegueix un silenci expectant a la sala, que de tant en tant esclata en rialles. Sovint recórrer a la poesia, al llenguatge evocador de Lorca per elevar-se i esquivar la pregunta concreta. "Què li deu a Lorca?", pregunten. "I ell a mi?", respon. "Som dues persones que ens estimem molt. Quan no podia dormir, tocava el piano per cridar-lo. Ell em parlava i podia sentir els seus passos. Sentia allò que no es pot sentir", resumeix.

El dia 10, en aquest mateix lloc, cantarà al poeta granadí acompanyada dels seus amics Miguel Póveda i Martirio.