Charlotte Gainsbourg imprimeix l'estil del seu pare al Primavera Sound

BarcelonaEntre altres coses, el Primavera Sound d'enguany serà recordat per haver reunit sota un mateix cartell Jane Birkin i Charlotte Gainsbourg. La filla de Serge i Jane actuava divendres cap a la mitjanit, després que els escocesos Mogwai –uns clàssics del festival– haguessin descarregat les seves tempestes elèctriques des del mateix escenari i que Thundercat aplegués una gran quantitat de públic malgrat que el seu jazz fusió no sembla, a priori, apte per a tots els públics. La cancel·lació a última hora del concert de Migos –un dels grans caps de cartell de divendres, que van perdre l'avió– va sembrar certa confusió entre el públic, que es va repartir entre el virtuós baixista amb nom de superheroi, l'R&B amb influències cubanes d'Ibeyi o un concert de Los Planetas anunciat a última hora.

El que no es va moure va ser l'slot, en prime time, reservat per a Charlotte Gainsbourg, que arribava al festival tocada per l'aura mítica del seu pare, malgrat que el seu cançoner no sigui gaire conegut al nostre país. La cantant i actriu venia a presentar Rest (2017), un treball marcat per la mort, el 2013, de la seva germana Kate, filla de Jane Birkin i el compositor britànic John Barry. Ring-a-ring o' roses, Lying with you o Kate són cançons, per tant, fosques i melancòliques que Gainsbourg va interpretar amb certa languidesa, imprimint l'estil del seu pare a un embolcall de synth pop de clara ascendència francesa, amb una escenografia sòbria però efectiva i uns desenvolupaments instrumentals que, com a Deadly Valentine, permetien coquetejar amb l'electrònica de ball, malgrat el to fosc del conjunt.

En un festival com el Primavera Sound els solapaments són inevitables i, per tant, calia perdre's l'oportunitat de sentir Gainsbourg entonar la polèmica Lemon incest, que és la primera cançó que va gravar, als 13 anys, amb el seu pare i amb què sol acabar els seus concerts. Però veure almenys un tram del concert de Los Planetas també tenia el seu morbo: els andalusos celebren enguany els 20 anys d'Una semana en el motor de un autobús, obra clau en la seva trajectòria i, a més, el seu cantant J s'ha desmarcat de la tònica general dels seus companys de professió amb unes contundents declaracions a favor dels independentistes catalans; segur que diria alguna cosa el dia que Rajoy feia les maletes i se n'anava de la Moncloa.

“Un gran dia”

Los Planetas van desplegar el seu classicisme indie en un entorn en què, malgrat que ha sigut sempre el seu hàbitat natural, les guitarres queden cada vegada més en segon pla. Tanmateix, els de Granada continuen sent rellevants i no volen deixar de ser-ho, potser per això conviden Yung Beef a cantar Islamabad i no es tallen a l'hora de mullar-se políticament: “Hoy es un gran día para el pueblo español y catalán porque ha perdido un gobierno fascista, a ver si os dejan en paz”, va demanar el cantant. Això era just abans que saltessin a l'escenari les germanes Haim, un dels grups més esperats d'aquesta edició, ja que la seva aparició sorpresa de l'any passat va deixar amb ganes de més. Pop rock californià d'altíssima volada, amb ritmes eufòrics i melodies trenades amb jocs de veus que són pura artesania per a un final de nit que encara veuria el raper Tyler, the Creator exercint el seu imponent domini de l'escenari, Ty Segall estabornint amb el seu garage rock absolutament esbojarrat i Arca desplegant el seu xou d'electrònica dislocada amb un potent missatge queer.