Charlize theron, a punt per tornar a lluitar
L’actriu sud-africana interpreta una espia sense escrúpols al Berlín del 1989 a la pel·lícula ‘Atómica’
Los AngelesCharlize Theron és una actriu que té tot el glamur del Hollywood d’or i una versatilitat quilomètrica. A més, ha interpretat una sèrie de dones letals de manera tan convincent que és fàcil pensar que una part d’ella canalitza la ràbia continguda en aquests personatges. Òbviament, ha guanyat un Oscar, perquè és així de bona en el que fa. Però totes les seves interpretacions colpidores d’assassines reals i fictícies donen una imatge de dones que no són unes mosquetes mortes: la convincent Aileen Wuornos de Monster, Imperator Furiosa de Mad Max: Fúria a la carretera, Ravenna de Blancaneus i el caçador, i ara una despiatada combatent d’ Atómica, la pel·lícula dirigida per David Leitch que arriba avui a la cartellera.
“He fet dues pel·lícules amb Jean-Claude Van Damme com a doble d’escenes perilloses -diu David Leitch, que abans de director va ser coordinador de dobles-. La Charlize s’ha entrenat tant com ho va fer el Jean-Claude. No vull treure-li mèrits a ell, que és genial, però ella no venia del món de les arts marcials i va entrenar-se des de zero. Tenia la voluntat de ser genial”.
L’empoderament femení
Més enllà de posicionar Theron com a heroïna d’acció indiscutible, Atómica sembla ser el següent pas lògic en la seva brillant carrera. Sobretot tenint en compte la interpretació, l’any 2015, de la guerrera sense braç Furiosa, tan impressionant que va acabar acaparant tot el protagonisme a Mad Max: Fúria a la carretera en detriment de la suposada actuació estel·lar de Tom Hardy.
Després de captivar amb els papers de la seva camaleònica carrera, ja fossin en pel·lícules romàntiques o drames, en rols d’antiheroïna o, per descomptat, d’assassina en sèrie, Theron és, amb 41 anys, tot un exemple de l’empoderament femení que tant demana el públic. Com Furiosa, o fins i tot com Cipher a l’entrega més recent de Fast & Furious, el personatge de Theron a Atómica és una dona decidida i enginyosa, i reclama un espai propi en comptes de ser una simple figurant en un món definit per homes.
A Atómica, una agent excel·lent de l’MI6, Lorraine Broughton (Theron), revoluciona el món de l’espionatge del Berlín del 1989 quan intenta resoldre l’assassinat d’un company de professió. Aquí no hi ha ni rastre de la dècada dels 80 més hortera i passada de rosca. El film és exquisit i, sobretot, cool, i la Lorraine de Theron és una barreja entre Debbie Harry (la líder del grup Blondie) i Chrissie Hynde (la líder dels Pretenders). A més de tenir un aspecte brutal, és una assassina sense escrúpols altament eficient, capaç de llançar homes que la doblen en pes escales avall o d’estampar-los contra la paret. Durant el rodatge, Theron es va fissurar les costelles, es va torçar el genoll i va trencar-se dues dents.
“Jo estava com un flam”, diu AJ Dix, un company de la productora de Theron, Denver & Delilah, que ha ajudat a més a més a produir la pel·lícula. “Però a ella res no l’espanta”. Theron va complementar la preparació del guió gràcies a The coldest city, la novel·la gràfica en què es basa la pel·lícula i que es va publicar l’any 2012. El que més li agrada és que Lorraine sigui impenitent i que lluiti perquè és la seva feina, no moguda per una ànsia de venjança per la pèrdua d’un marit o d’un fill. Alguns insinuen que Lorraine tenia una vinculació sentimental amb l’espia mort. Gran part del motiu pel qual la pel·lícula és tan transgressora és per la representació de les ferides de guerra de Lorraine. Té la cara plena de cops perquè ha fet bé la seva feina, no perquè hagi sigut la víctima de ningú ni de res.
“Em vaig tornar molt conscient que, en determinades circumstàncies, les dones no podien jugar amb les mateixes regles de joc que els homes -explica Theron-. Per això buscava un paper protagonista que trenqués amb totes aquestes regles”. Lorraine també encaixa en el patró d’un seguit de personatges que semblen ser la debilitat de Theron. “Personatges torturats? -es demana-. Amb un punt psicòpata?” És difícil saber si l’actriu està sent irònica o ho diu de veritat, però, com sol passar amb ella, deu ser una combinació de totes dues coses. “L’humor és l’única manera que tinc de passar els dies. I també l’única cosa que t’ajuda en els moments més foscos de la vida”, explica Theron.
“Ni víctimes ni superheroïnes”
El paper que la va consagrar va ser el de l’assassina en sèrie Aileen Wuornos a la pel·lícula Monster (Patty Jenkins, 2003). Un personatge complex i turmentat pel qual va guanyar l’Oscar. “Les penombres no em fan por. És més, m’intriga la foscor perquè crec que explica la naturalesa humana molt millor”. “La gent com Aileen Wuornos són la brossa que molts voldrien amagar sota la catifa. Ningú vol conèixer bé aquests individus. Ningú vol acostar-s’hi i demanar-se per què són aquí i han acabat d’aquesta manera. A mi els seus perquès em tenen fascinada. En molts sentits, he aconseguit arribar on soc avui en dia gràcies a tots aquests perquès”, diu.
Charlize Theron, filla d’un pare alcohòlic que la maltractava verbalment, té certs vincles amb els personatges que interpreta, com Furiosa -“totalment turmentada”- i Ravenna -“que està perduda”-. La càrrega que va suposar interpretar aquests papers, i com de reforçada n’ha sortit, són, per a Theron, dues coses que s’emporta de les pel·lícules. “Hauries de ser idiota per no veure que m’agraden les dones que tenen problemes i se’n surten, que són capaces de superar les situacions. No són víctimes, però tampoc són superheroïnes”, diu Charlize Theron.