Charlie Hunnam: «No he vist cap pel·lícula de la saga ‘Cinquanta ombres d’en Grey’»

BerlínDesprés de rodar Z, la ciudad perdida, Charlie Hunnam ja no té el cos musculós que lluïa a Pacific Rim o a Sons of anarchy i que va posar-li en safata el paper de Christian Grey. Fa uns mesos, a Berlín, l’actor presentava l’aspecte prim i fibrat del militar obsessionat per l’Amazones Percy Fawcett. “No era apropiat històricament -admet-. Durant el rodatge, a més, vaig passar de 83 quilos a 65 -comenta-. Però el sacrifici pagava la pena perquè m’ajudava a connectar amb el Percy”.

En quin sentit et va ajudar a entrar en el personatge perdre 18 quilos?

Aquesta gent castigava molt els seus cossos en les expedicions. Tornaven prims, demacrats. Del Percy em fascina el seu sentit de la disciplina, les dificultats que va haver de superar. D’alguna manera, sentia que ell m’observava. Li havia de fer justícia. Tot el que pogués fer per igualar la seva dedicació i capacitat de superació, per tant, m’era útil.

¿Rodar envoltat dels perills de la selva també et va ser útil?

Sí, absolutament. Però sobretot l’aïllament, distanciar-me de la meva vida quotidiana. Durant el rodatge vaig apagar l’ordinador i no vaig tenir accés a internet ni telèfon durant quatre mesos. D’alguna manera, em van encantar les dificultats del projecte, perquè volia sentir tan intensament com fos possible el viatge. Així, com més difícil era tot, més feliç em sentia.

Fins i tot quan se’t va ficar un escarabat al timpà?

Bé, això és el més extrem que em va passar, i no va ser a la selva, sinó a l’habitació de l’hotel. Era el sisè dia del rodatge i em vaig despertar a les sis de la matinada amb un soroll com d’un martell neumàtic al timpà. Em vaig aplicar a l’orella una solució nasal però l’invent no va funcionar i el bitxo es va ficar més endins. L’endemà va venir un infermer a l’hotel però em va mirar l’orella, va arronsar les espatlles i va demanar-li a la recepcionista que mirés ella, a veure què en pensava. Va ser quan vaig dir: “D’acord, anem a un hospital”. Va ser tot molt còmic.

Al llarg de la teva carrera es repeteixen els personatges molt intensos, com aquest. Per què?

No sé si és una cosa que hagi triat jo. De vegades els actors ens limitem a acceptar el que ens arriba. Però és cert que vaig créixer en un ambient familiar molt violent i això m’ha marcat. El meu pare era un paio molt dur, un home violent que m’espantava molt. I per protegir-me d’ell i sentir-me més segur, crec que de jove vaig emular el seu rol. I alguna cosa me’n deu haver quedat.

¿Et sents satisfet de la decisió que vas prendre fa uns anys de no interpretar Christian Grey?

Va ser una decisió molt dura perquè estava enamorat de la visió creativa de la directora [Sam Taylor-Johnson] i volia viure l’experiència de rodar el film amb ella. Però un cop presa, no he tornat a pensar-hi mai més i ni tan sols he vist cap pel·lícula de la saga.