Cinema
Cultura14/04/2020

'La chaqueta de piel de ciervo': Jean Dujardin acompanya Quentin Dupieux en el seu darrer viatge al no-res

L'obsessió per una jaqueta desencadena un seguit de crims en el nou film del director de 'Rubber'

Gerard Casau
i Gerard Casau

Vilanova i la GeltrúDirecció i guió: Quentin Dupieux. 77 min. França (2019). Amb Jean Dujardin, Adèle Haenel i Albert Delpy. Disponible a Movistar +

Al principi de La chaqueta de piel de ciervo, el protagonista, el Georges, es desfà de la seva americana de pana submergint-la en l’urinari d’una gasolinera. A través d’aquest assassinat simbòlic, el personatge posa fi a una vida mediocre abans de reinventar-se adquirint una nova peça de roba: una jaqueta de pell de cérvol que, tot i anar-li una mica petita, a ell li sembla feta expressament per a la seva perxa.

Amb aquest punt de partida, Quentin Dupieux retrata el tòpic de l’home que, per solucionar la crisi de la mitjana edat, comença a vestir-se com un rebel tronat. Però un cop fet l’enunciat, és com si el director s’oblidés de com segueix l’acudit, i es posés a improvisar un relat on el mascle en crisi s’obsessiona de tal manera amb la jaqueta que comença a mantenir-hi converses… i a liquidar a tothom que veu vestint de manera vagament semblant, enregistrant els crims per fer una mena de documental sobre com ell és l’únic capacitat per fer patxoca. Lluny de perdre’s a la deriva, Dupieux utilitza el disbarat com a cuirassa per protegir el film de qualsevol lectura analítica convencional. És el mateix mètode que ha seguit des que va començar a alternar la seva tasca com a DJ amb els estirabots darrere la càmera.

Cargando
No hay anuncios

Especialista en films que neixen d’un leitmotiv impossible –com ara el pneumàtic mortal de Rubber–, Dupieux ha après a fer aterrar el deliri en un entorn plausible, com les grisoses localitzacions rurals del seu darrer film, habitades sense estranyesa per Jean Dujardin i Adèle Haenel. La seva dramatúrgia, però, només entén de les expectatives i falses sortides per on marejar el gag fins a dur-lo al suïcidi. No obstant això, La chaqueta de piel de ciervo acaba assemblant-se força a l’autoretrat en abisme d’un director de pel·lícules sense sentit que explica la història d’un psicòpata que filma la seva pròpia obra mestra de l’absurd.