‘Chaos walking’: el malson de no poder amagar els teus pensaments als altres
Pessimisme distòpic i amors juvenils en un 'western' extraterrestre sota l’influx d''Els jocs de la fam'
'Chaos walking'
(2 estrelles)
Direcció: Doug Liman. Guió: Patrick Ness i Christopher Ford a partir del llibre de Patrick Ness. 109 min. Estats Units, Canadà i Hong Kong (2021). Amb Tom Holland, Daisy Ridley i Demián Bichir. Estrena als cinemes
El Todd és un adolescent que viu els problemes de l’edat, com la inseguretat o un cert desencaix social, però ho fa en un planeta en guerra entre els pobladors autòctons i un grup de colons endurits que potser han estat oblidats pel gruix de la civilització humana. Chaos walking té alguna cosa de revisió crítica del western a l’estil d’Avatar, amb menys acció espectacular i amb comentaris afegits sobre el soroll a les xarxes socials: se situa en un món on els altres poden sentir els teus pensaments si no és que tens molta habilitat per silenciar-los. Quan una astronauta cau del cel, algunes veritats incòmodes comencen a sortir a la llum.
La parella formada per Tom Holland i Daisy Ridley aporta un cert encant juvenil a les inevitables temptatives amoroses. I tot i que les premisses de l’escriptor Patrick Ness (Un monstre em ve a veure) sonen atractives, el resultat remet a aquelles criatures de Frankenstein fílmiques que són operades repetidament a la sala de muntatge. La narració desprèn rutina i es fonamenta en una multiplicació d’elements (vol ser una ficció distòpica, futurista, feminista, anticolonial...) que pot recordar la lògica acumulativa de Zombis nazis o Sharknado. Tot i que Chaos walking ofereixi un visionat agradable, probablement entusiasmarà només el públic més entregat a les fantasies teen en la línia de la referencial Els jocs de la fam.