El ceviche ha destronat el sushi
El Kokka reuneix el millor de la cuina japonesa i peruana en només 30 m2
M‘he proposat reconquistar el centre de Barcelona. Enfilo els carrerons de darrere l’Ajuntament (els meus preferits del Gòtic) fins a arribar al seu centre neuràlgic: el carrer Avinyó. I busco el restaurant Palosanto perquè m’han dit que el seu soterrani amaga un dels secrets més ben guardats de la ciutat. 30 m2 ocupats per una llarga barra japonesa on, curiosament, també serveixen plats peruans.
Que es digui Kokka tampoc és casualitat. Li han posat aquest nom per la mítica fulla de coca que masteguen a la terra del Machu Picchu. I només hi caben 25 persones. 25 afortunats que provaran els millors plats resultat de la fusió de la cuina peruana + japonesa. L’espai és petit però càlid. Pots seure a la barra i descobrir de primera mà com preparen els plats de la carta. O seure al fons, en un dels seus sofàs, i prendre-t’ho amb calma. Com que sóc un cul inquiet, decideixo la barra. Vull entendre el què, el qui i el com d’aquesta meravellosa fusió. I veure el xef Juan Otivo en plena acció.
Demano uns tiraditos i em trobo que el que em porten s’assembla molt al sashimi japonès. També demano una ostra amb llet de tigre i maracujà. No m’oblido dels seus meravellosos ceviches (són un MUST). I per beure, un bon Pisco Sour. Un combinat de pisco i sake que us deixarà sense paraules.
Tot el que trobareu al Kokka neix del mestissatge entre la cuina japonesa i la peruana. Se’n diu cuina nikkei. I neix a partir dels milers d’immigrants japonesos que van desembarcar a les costes peruanes a principis del segle XIX. I avui en dia els seus descendents coneixen i apliquen a la perfecció les tradicions i els coneixements dels seus predecessors. I el que tenen en comú? La predilecció pel mar. El peix fresc i cru. Si creies que el sushi estava de moda, prepara’t per donar pas al ceviche peruà.