Un manifest anònim demana el cessament de Lluís Pasqual com a director del Teatre Lliure

BarcelonaA l'acusació pública feta per l'actriu Andrea Ros a través de Facebook fa unes setmanes, on deia que Lluís Pasqual l'havia tractat malament, li havia cridat i l'havia ridiculitzat en públic, s'hi suma ara el suport del col·lectiu Dones i Cultura. El grup, format per prop de 800 professionals del sector cultural –moltes de les quals treballadores del món de les arts escèniques–, ha publicat aquest dimecres un manifest en què reitera les acusacions d'abusos de poder per part del director del Teatre Lliure a l'àmbit laboral. "Les denúncies sobre el tracte vexatori que Lluís Pasqual dona de manera sistemàtica a les seves treballadores i treballadors han estat una constant en els espais de trobada i treball del col·lectiu", explica Dones i Cultura, que assegura que compta amb "desenes de testimonis" que es mantenen en l'anonimat.

El col·lectiu s'adreça tant a les administracions membres del Patronat del Teatre Lliure (format per l'Institut de Cultura de Barcelona, el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l'Institut Nacional d'Arts Escèniques i Musicals del ministeri de Cultura) com també a personalitats i entitats culturals que en són part, i els exigeix el cessament de Pasqual com a director de l'equipament. "No permetrem que es mantinguin en posicions de responsabilitat persones que en maltracten d’altres, especialment si aprofiten la seva relació de poder per mantenir comportaments vexatoris amb impunitat", lamenta Dones i Cultura, que subratlla que es dirigeix sobretot a les administracions perquè "segons el pressupost del 2018, el 75,9% dels ingressos previstos del teatre provenen d’aportacions públiques". En paral·lel, el grup ha obert un correu electrònic en què aquelles persones que hagin patit els presumptes abusos de Pasqual puguin explicar-ho de manera anònima i confidencial.

Ni Pasqual ni cap càrrec del Teatre Lliure han volgut fer declaracions sobre l'afer. Des del teatre es neguen a "respondre acusacions provinents d'un grup anònim de persones". L'ARA també ha parlat amb el departament de Cultura de la Generalitat i l'Institut de Cultura de Barcelona, que no han volgut fer declaracions sobre aquesta qüestió i han dit que tractaran el tema a la pròxima reunió del Patronat, prevista per al 14 de setembre. Arran del manifest de Dones i Cultura i de l'impacte mediàtic que ha tingut, el comitè d'empresa del Lliure ha fixat per a aquest divendres una assemblea extraordinària on s'abordarà el tema.

Dones i Cultura és un col·lectiu feminista que integra professionals del sector cultural amb l'objectiu de visibilitzar, denunciar i lluitar contra la discriminació i els abusos de poder a l'àmbit laboral. En ocasions anteriors han impulsat campanyes i accions per fer visible la presència de les dones al món cultural. Als últims premis Gaudí, per exemple, van repartir entre els convidats cartells amb el 'hashtag' #LesDonesSomAquí.

Acusacions després de la renovació

La polèmica arran de les presumptes males praxis per part de Pasqual va esclatar l'1 de juliol quan l'actriu i exmembre de la Kompanyia Andrea Ros va acusar-lo d'abusar del seu poder i de tractar-la malament en l'àmbit laboral tant a ella com a altres companys. Ros va escriure aquest missatge just després que el Patronat del Teatre Lliure renovés Pasqual com a director del Lliure per un mandat més. A banda de l'escrit de Ros, l'anunci també va suscitar algunes crítiques a les xarxes socials.

Després d'aquesta polseguera, dilluns passat el teatre va explicar oficialment que finalment Pasqual només seguiria al capdavant del Lliure per dos anys més (i no quatre, que són els que dura cada mandat). El Lliure justificava la reducció al·ludint a la voluntat de modificar els estatuts perquè el pròxim director de la sala sigui escollit mitjançant un concurs obert amb un mandat de quatre anys prorrogable a un altre, sempre consecutiu. El teatre també va explicar que els canvis dels estatuts inclouran el fet de garantir una programació al més paritària possible.