‘Cesquismes’ i mascletades esclaten al Festival Grec

Cesc Gelabert defensa que l’art només existeix quan és percebut per l’espectador. “Ja pots fer una hora d’espectacle que, si el públic no hi veu art, no ho és”, diu el coreògraf i ballarí, que és un dels grans referents de la dansa catalana contemporània. A Framing time, la creació artística adopta un format minimalista d’acord amb la música de Morton Feldman, que Gelabert ha dotat de moviment i que es podrà veure, dins el Festival Grec, avui i demà al Mercat de les Flors. “El pianista Pedza Muzijevic em va proposar posar en escena les Triadic Memories de Feldman. El resultat és un concert coreografiat i també una instal·lació artística”, explica el coreògraf, que ha creat aquest solo en col·laboració amb Baryshnikov Productions.

La coreografia que dona forma a les Triadic Memories està feta, segons el mateix Gelabert, del que ell anomena cesquismes. “Són moviments coneguts per al públic, no n’hi ha cap que no hagi fet mai. La coreografia té alguna cosa de resum de la meva trajectòria, tot i que aquests cesquismes s’uneixen en una seqüència particular”, diu el coreògraf. Framing time, que es va estrenar la tardor passada a Nova York, compta amb una escenografia amb una cinquantena de bombetes que s’encenen i s’apaguen seguint la música i el moviment. Segons Gelabert, la il·luminació “crea paisatges de formes subtils” en què ell hi entra i en surt.

També dins el Grec aterra una nova producció a Barcelona de la mà d’un altre dels referents de la dansa contemporània, Sol Picó. La ballarina i coreògrafa estrena dissabte al Teatre Grec Animal de séquia, espectacle monumental que reunirà més de 80 intèrprets a l’escenari en un viatge per les tradicions i la cultura popular valenciana. El muntatge va néixer de la voluntat de parlar de la terra natal i de la ciutat de Picó, Alcoi. “He condensat a escena l’essència del meu territori i, a la vegada, he arribat a la conclusió que tot s’assembla i és comú”, explica la coreògrafa. El repte més gran d’Animal de séquia era fer ballar a l’escenari els 30 músics de la Banda ChaPicó. “Interpreten muixerangues, mascletades i música d’arrel popular, però jo volia anar més enllà. Per això vaig buscar que els músics es moguessin a l’escenari i treballessin la fisicalitat”, explica Picó. L’espectacle també compta amb vuit ballarins que revisiten la cultura valenciana a partir del ritme i el moviment. Als 30 intèrprets de la Banda ChaPicó se’ls afegiran al Grec els 45 membres de la Banda Municipal de Barcelona i el cantant Carles Dénia, que farà una col·laboració especial a la funció.

L’Ésdansa posa la mirada en l’Amèrica del Sud

L’Ésdansa s’omplirà enguany de ritmes i moviments de l’Amèrica del Sud. El festival, que se celebrarà del 19 al 25 d’agost a les Preses (Garrotxa), ha convidat el Ballet Folklòric Nacional de Guatemala i el conjunt Somos Cultura Viva de l’Equador, que hi representaran danses indígenes. Per les Preses també hi passaran grups de ball de Corea del Sud, Tanzània, Armènia i Oman amb propostes internacionals, algunes considerades Patrimoni Cultural de la Humanitat.

En l’àmbit català, Mirna Vilassís, Xavi Múrcia i l’Esbart Sant Martí de Barcelona hi interpretaran una peça que barreja dansa, música i poesia, mentre que Laia Santanach hi representarà Àer, l’obra guanyadora del premi Delfí Colomé. A l’Ésdansa també es podran veure altres estrenes com Socarrel, de Roberto Olivan, i NU(e)S, de l’Esbart Margall de Barcelona. Tot plegat es completarà amb 200 hores de formació al llarg dels cinc dies de la cita.