Cesc Busquets: “Durant tres setmanes Manacor va ser un lloc d’extermini”

PalmaDes del 1992 Cesc Busquets ha dedicat la vida a l’arqueologia. A més de treballar en projectes de qualsevol època, ha fet arqueologia subaquàtica i durant els darrers anys ha treballat en projectes relacionats amb la memòria històrica. Ara és el coordinador del segon Pla de Fosses del Govern de les Illes Balears. Fa poques setmanes es va acabar la primera fase d’exhumació de la fossa de Son Coletes, a Manacor, i aquesta setmana ha començat a treballar a la de Bunyola.

Excavar una fossa comuna com la de Son Coletes no és el mateix que investigar una necròpolis antiga.

A Son Coletes hem viscut tres setmanes molt intenses. Quan estàs excavant una tomba romana o trobes ossos d’un neandertal, que és molt important en l’àmbit arqueològic, no poses rostre a aquelles restes, hi ha una distància emocional molt bèstia. Però quan treballes a les fosses tractes amb víctimes assassinades i encara hi ha familiars que volen tenir respostes. És intens i gratificant, perquè crec que estic aportant el meu granet d’arena per posar una mica de llum a aquest caos de societat.

¿A Manacor hi heu trobat més del que esperàveu?

Sí, i tot gràcies a la insistència dels familiars i de les entitats memorialístiques. Molta gent deia que allà no hi trobaríem res, que ho varen destruir tot als anys cinquanta, i al final hi hem trobat 18 cossos. L’èxit de Son Coletes és de totes les víctimes i entitats que insistiren que allà s’hi havia de treballar.

Els familiars han estat una part fonamental en aquesta recuperació.

Hem arribat aquí gràcies a les famílies. No hi ha ningú més que hagi pitjat tant com ells a les Balears, a la Península o on sigui. Sense la seva lluita de voler sortir de la foscor no existiria tot això. Quan obrim una fossa, els familiars venen a donar les gràcies i ploren amb nosaltres. Estic segur que, encara que no arribem a localitzar el cos concret, quedaran satisfets perquè quedarà el consol que s’ha fet tot el possible per intentar entendre què va passar. L’obertura de fosses es fa per a les famílies i, després, per a la societat.

Què en destaqueu, de la relació amb els parents dels represaliats?

El més emotiu és quan fem les entrevistes amb els familiars per poder relacionar-los amb els ossos. Demanem tots els seus records i és un moment molt heavy en què expliquen coses que no han contat mai i que han deixat en secret molt de temps. Fem tard en l’obertura de fosses, i hem de fer feina aviat per poder tenir els seus testimonis.

¿La societat té consciència de la importància dels passos que s’estan fent arran de la llei de memòria històrica?

Un dels objectius que hi ha amb aquesta llei és que la societat agafi aquesta consciència. Espanya és el país amb més fosses comunes del món després de Cambodja. S’ha d’anar fent prendre consciència i fent pedagogia. Per això el que s’ha fet a Son Coletes és tan important, ja que de mica en mica redescobrim una història i es fa justícia a les víctimes que han estat enterrades i silenciades. Hi ha hagut moltes famílies que han hagut de passar el dol en silenci i, com a societat, els devem trobar els seus familiars. Vàrem tancar en fals 40 anys de dictadura. Hi va haver un pacte de silenci per no remoure el passat i aquesta és encara l’excusa de molta gent per no cercar la veritat.

¿Creieu que s’ensenya a les aules tot el que va suposar la Guerra Civil?

Ha costat molt que la Guerra Civil s’introduís com un tema d’història i encara està molt polititzat, i amb l’obertura de les fosses succeeix una mica el mateix. Els polítics haurien de treballar tots a l’una en una memòria democràtica. Siguis de dretes o d’esquerres, el que no podem fer és amagar un fet.

Les restes que heu trobat demostren que és un fet real.

A mi ningú em pot negar que hem trobat cossos amb restes de bala en el crani i amb ferides, i unes dones amb restes de calç viva. A mi això no m’ho pot negar ningú perquè és un fet objectivable. No és un judici, no és dir si això està bé o malament, però sí que hem de saber explicar que va passar això i hem de fer-ho públic perquè ningú ens pugui dir que és una mentida. No em poden negar que durant tres setmanes Manacor va ser un lloc d’extermini i de gent que va patir. Per això, a les escoles i als instituts s’hauria de fer molta més pedagogia de la Guerra Civil de la que es fa.