Els múltiples enigmes i enganys dels cervells humans i no humans

BarcelonaAlbert Einstein volia ser incinerat, però el metge forense que li va fer l'autòpsia va robar-li el cervell, el va trossejar i va fer arribar els bocinets a diferents experts amb l'esperança, que no va perdre mai, de detectar on era la genialitat del científic. El forense mai va rebre cap resposta, perquè el cervell és un entramat molt complex i la ment no és només anatomia. La nova exposició del CCCB, Cervell(s), que es pot visitar fins a l'11 de desembre, reflexiona sobre aquest òrgan que tantes preguntes (i sovint respostes errònies) ha provocat entre científics i pseudocientífics, i sobre les ments no humanes: robots i animals com els pops, les aranyes, les formigues, els tèrmits o els estornells. "És una exposició plena de preguntes que són part de la ciència actual i la majoria no tenen resposta", avisa el físic i biòleg Ricard Solé, que ha comissariat la mostra amb Emily Sargent, responsable d'exposicions a la Wellcome Collection de Londres.

L'exposició, amb 300 peces exposades, una vintena de projectes científics, més d'una vintena d'obres d'artistes contemporanis i una seixantena d'audiovisuals, demana temps. Com alerta Jordi Costa, cap del departament d'exposicions del CCCB, no és una visita passiva: interpel·la i, en alguns moments, exigeix participar-hi. Al CCCB es pot comprovar, per exemple, que el cervell necessita que tot tingui sentit: si ens posen una mà artificial al davant (i la nostra queda amagada), i algú estimula aquesta mà, la sentirem com si fos la nostra, perquè és la que veiem.

Per què hi ha cervells? D'on surt la consciència? Com percebem la realitat? Tenen consciència les persones en estat vegetatiu? És possible una consciència sense llenguatge? Pot crear art, una màquina? Què passa quan el cervell emmalalteix? Pot funcionar igual un cervell separat del cos? Podem experimentar que estem "fora del nostre cos"? Les formigues tenen memòria i prenen decisions? Una sola cèl·lula pot resoldre problemes matemàtics? Són algunes de les moltes preguntes que sorgeixen al llarg d'una exposició que comença amb el documental de Werner Herzog La cova dels somnis oblidats, sobre la cova de Chauvet, on les pintures rupestres evidencien la capacitat de narrar de l'ésser humà des de temps ancestrals. Continua amb la primera referència al cervell (va ser fa cinc mil·lennis en un papir egipci) i la gènesi de l'estudi del cervell.

Al segle XIX hi va haver ciència i pseudociència, com la frenologia, que defensava que els cranis eren diferents, i també la intel·ligència, segons la raça o el sexe. "La frenologia no és anecdòtica, es va utilitzar, per exemple, durant el nazisme", diu Solé, davant una fotografia de Daniel Alexander que mostra la tomba de dos bessons assassinats al Brandenburg State Hospital, un lloc sinistre on es calcula que els nazis van matar prop de 10.000 persones.

El premi Nobel que va acabar al Rastro

En aquesta primera part de l'exposició hi ha molt material històric. Destaquen els dibuixos de Santiago Ramón y Cajal, el científic espanyol que va descobrir la neurona. "Es mereixeria un museu, però ni tan sols ha estat catalogat el seu arxiu ni la seva obra, i la seva casa es va convertir en apartaments turístics de luxe", lamenta Solé. De fet, un antiquari barceloní el 2017 va trobar molts llibres del premi Nobel, el seu maletí, i dos retrats a l'oli, d'ell i la seva esposa, tirats per terra al Rastro de Madrid.

La segona part explora el cervell i la consciència, i l'estat actual de la neurociència. Les noves tecnologies han evidenciat allò que intuïa Ramón y Cajal. Avui se sap que al nostre cervell hi ha 86 milions de neurones connectades i que la seva activitat és impressionant, com demostra una impressió de milers de dades obtingudes per un electroencefalograma, després de tan sols trenta segons d'enregistrament. Un altre enregistrament mostra els efectes de llegir Kant i després escoltar Stravinski. I l'artista Alex Guevara va enregistrar la seva pròpia activitat neuronal mentre dormia i n'ha fet una instal·lació immersiva.

El cervell no és una illa

Difícilment el cervell funcionaria igual separat del cos, perquè és a través del cos que interactua amb el món. "Aquest aspecte és important també en els robots: no fa el mateix un robot [amb cos] que un programa. El cervell no es pot traslladar a un ordinador, seria una ment desequilibrada", diu el comissari. L'exposició analitza els efectes de l'amnèsia, de l'Alzheimer a través dels autoretrats de William Utermohlen, o de l'agnòsia amb el documental Més enllà del mirall (2006) del cineasta Joaquim Jordà.

Els nostres cervells, però, no són el centre del món, com demostra l'última part de l'exposició. Allà es pot conèixer el robot humanoide RoboThespian. Creat el 2010 per una empresa britànica, la Universitat de Barcelona el va portar més enllà i hi va afegir un sistema de telepresència que permet controlar en temps real els seus moviments. Així, utilitzant un vestit de realitat virtual, es pot enganyar la nostra ment i experimentar que som "fora del nostre cos": el robot pot estar a 2.000 quilòmetres de distància i nosaltres veure, trepitjar i tocar a través d'ell.

Les màquines poden crear art?

En aquesta última part és on sorgeixen més debats. Joan Fontcuberta i Pilar Rosado són els pares de Déjà-vu, una tecnologia que crea de manera infinita obres d'art a partir de la col·lecció del Museu del Prado. "Són dues xarxes neuronals: una seria un expert en art i l'altra un falsificador, i la seva interactuació fa que aprenguin més ràpid diferents fórmules de creació", explica Rosado. Això és creació o simplement algoritmes que llancen obres d'art a partir de l'atzar? No hi ha una resposta clara.

Els pops són molt intel·ligents però moren massa joves

L'exposició demana no menystenir la intel·ligència dels pops. "No hi ha cap altre animal comparable, és una llàstima que un cervell tan gran i complex duri tan poc", lamenta el comissari. La vida d'un pop és molt curta: un o dos anys, i les femelles moren perquè deixen de menjar mentre cuiden els ous. El CCCB també valora la capacitat de les aranyes per construir teranyines que funcionen com a sensors molt potents o la intel·ligència col·lectiva de formigues, tèrmits i estornells. "Els falcons aprofiten el capvespre per atacar els estornells, i ells, per defensar-se, fan una dansa global perfectament sincronitzats", diu l'artista Xavier Bou mentre mostra unes imatges impressionants del vol col·lectiu de les aus.

Tampoc s'ha de desdenyar tot el que es pot aprendre dels més petits: el Physarium és un organisme unicel·lular que podem veure a ull nu als boscos més humits. Els seus conductes creixen i s'encongeixen a mesura que troben aliment. És intel·ligent en el sentit que percep l'entorn i busca les xarxes òptimes per arribar fins al seu aliment: "Sap sortir d'un laberint i pot fer els millors mapes de carreteres", assegura Solé.