Un centenar de persones homenatgen els exiliats enterrats a Perpinyà
Una investigació comptabilitza fins a 2.835 morts a l'exili però en podrien ser molts més
BarcelonaAl cementiri de l'Oest de Perpinyà hi ha, segons els historiadors Jordi Oliva, Noemí Riudor i Martí Picas, una de les fosses més grans causades per la Guerra Civil. Allà, els tres historiadors han pogut posar nom a 841 exiliats republicans que hi van ser enterrats però n'hi podrien haver molts més. Quan es va iniciar la recerca, el gener de l'any passat, havien documentat 1.685 persones (el llistat es pot consultar aquí) que havien mort a l'exili. La continuació de la investigació als arxius dels Pirineus Orientals els ha permès augmentar aquesta xifra fins als 2.835. Avui divendres s'ha fet un homenatge a tots aquells que no van sobreviure als primers mesos de l'exili. Molts havien estat internats als camps d'Argelers, Sant Cebrià i Barcarès, i van morir als hospitals de la capital del Rosselló.
L'homenatge s'ha fet al costat del petit monòlit de Miquel Paredes que es va erigir el 1944 per senyalitzar el lloc on van ser enterrats. Aquell monòlit el van pagar els mateixos exiliats i s'hi pot llegir: "A la memòria de tots els qui a l'exili han trobat la mort". S'ha desplegat una pancarta memorial amb els noms de totes les persones inhumades a la fossa comuna del cementiri de l'Oest i, durant els parlaments, s'ha reclamat la dignificació de l'espai. La mortalitat va ser molt elevada sobretot entre els més vulnerables: avis i infants.
Esculls per accedir a la documentació
Els investigadors estan segurs que la xifra d'enterrats al cementiri de l'Oest augmentarà a mesura que avancin les investigacions. Lamenten, però, que hi ha esculls per prosseguir la investigació perquè, segons els historiadors, tenen dificultats per accedir a la documentació dels cementiris de Perpinyà: "El registre civil de l'Ajuntament de Perpinyà ha posat limitacions tot i l'objectiu que persegueix de recerca històrica". L'altra dificultat és la manca de recursos. La recerca ha permès que alguns familiars poguessin conèixer finalment quin va ser el destí dels seus parents morts a l'exili.
