Centelles demana a Rajoy i Rubalcaba que l'arxiu del seu pare es quedi a Salamanca

BarcelonaProssegueix el fulletó Centelles. Octavi Centelles, fill del fotògraf Agustí Centelles, ha enviat dues cartes als candidats Alfredo Pérez Rubalcaba i Mariano Rajoy, en les quals els recorda que l'arxiu del seu pare, segons un contracte signat el 2009, ha de quedar-se a Salamanca.

En els escrits, Centelles subratlla que els acords de venda, l'acta notarial i el contracte signat al desembre de 2009 posen de manifest que l'arxiu del seu progenitor "ha de continuar en propietat del Ministeri de Cultura a la ciutat de Salamanca, a la seu del Centre Documental de la Memòria Històrica o un organisme estatal similar".

"Confio –prossegueix– que l'Estat Espanyol, al qual vostès han presentat les seves candidatures de govern, mantingui els seus compromisos adquirits; de la mateixa manera en què ho faré jo. No sóc aliè a l'interès del govern català per intentar convertir l'arxiu Centelles en moneda de canvi polític; els informo que denunciaré davant els Tribunals de Justícia l'incompliment d'un contracte que ja porta en vigor dos anys".

Octavi Centelles, que al juliol ja va registrar una carta a la conselleria de Cultura en el mateix sentit, assenyala que es permet “distingir entre espoliació i contracte de compravenda”. "L'Estat Espanyol -escriu- no va realitzar cap espoliació de l'arxiu Centelles i sí una compravenda legal condicionada".

D'una altra banda, recorda que altres compromisos adquirits són crear una sala d'exposició permanent al Centre Documental de la Memòria Històrica amb el nom d'Agustí Centelles; organitzar una exposició a Nova York (ja en marxa) i una exposició a Salamanca durant l'any 2012.

Al novembre de 2009, els hereus legals de Centelles, un dels més grans fotoperiodistes del segle XX, van anunciar la venda del seu arxiu, amb emblemàtiques imatges de la Guerra Civil, al Ministeri de Cultura, després d'una llarga sèrie de discrepàncies, enfrontaments i malentesos amb la Generalitat.

El conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, el mes de juliol passat va mostrar el seu convenciment que “tard o d'hora” l'arxiu del fotògraf tornarà a Catalunya, igual que el de l'agent literària Carmen Balcells.