Cent dones demanen una treva al #MeToo

ParísEnmig de l’efervescència feminista que bona part del món viu des de fa uns anys -el seu punt àlgid va ser a l’octubre, arran de les denúncies per abusos sexuals en contra del productor cinematogràfic Harvey Weinstein-, un centenar de dones demanaven ahir una treva al diari Le Monde. L’endemà de la 75a edició dels Globus d’Or, marcada per les protestes en contra del sexisme i l’assetjament sexual en la indústria del cinema, actrius com Catherine Deneuve, Ingrid Caven o bé l’escriptora i crítica d’art francesa Catherine Millet firmen una tribuna en què diuen que no es reconeixen “en el feminisme que, més enllà de denunciar els abusos de poder, agafa la forma d’odi als homes i a la sexualitat”.

El col·lectiu denuncia que la coneguda etiqueta #MeToo, que ha inundat les xarxes socials i també la premsa, “ha conduït a una campanya de delacions i acusacions públiques d’individus que, sense deixar-los la possibilitat ni de respondre ni de defensar-se, han sigut posats al mateix nivell dels agressors sexuals”. El text parla de “justícia expeditiva”, la que segons aquest col·lectiu s’ha aplicat a aquests homes “castigats en l’exercici de la seva professió, obligats a dimitir, quan només han sigut culpables de tocar un genoll, haver intentat robar un petó, parlar de coses íntimes durant un sopar professional o haver enviat missatges de connotació sexual a una dona que no se sentia atreta per ell de manera recíproca”. És per aquest motiu que les signants parlen d’una “onada purificatòria” sense límits, en la qual citen, entre d’altres, la petició de milers de persones perquè es retiri un quadre de Balthus per “apologia de la pedofília”, o bé una altra demanda perquè s’anul·li la retrospectiva que la Cinémathèque Française va dedicar al director d’origen polonès Roman Polanski, “confonent home i obra”.

Enviar els ‘porcs’ a l’escorxador

De fet, el centenar de dones que firmen aquesta tribuna -majoritàriament del món cultural, però també periodístic i científic- creuen que “aquesta febre per enviar els porcs a l’escorxador” és contraproduent. “En comptes d’ajudar les dones a potenciar-se, serveix en realitat per als interessos dels enemics de la llibertat sexual, dels extremistes religiosos, dels pitjors reaccionaris i d’aquells que estimen, en nom d’una concepció substancial del bé i de la moral victoriana que l’acompanya, que les dones són éssers a part, infants amb cara d’adults reclamant ser protegits”, exposen des del col·lectiu.

Parafrasejant la premissa del filòsof Ruwen Ogien [“La llibertat d’ofendre és indispensable a la creació artística”], el col·lectiu defensa “una llibertat d’importunar, indispensable a la llibertat sexual”, a la qual diu que “s’ha de saber respondre d’una altra manera que tancant-se en el rol de la presa”.