'Cendrillon', la Ventafocs de Jules Massenet, debuta al Liceu

Barcelona.La Cenerentola, l'òpera que Gioacchino Rossini va compondre a partir de La Ventafocs i que es va estrenar el 1817, va patir la censura de l'època: es van haver de suprimir els elements sobrenaturals de les fades i els esperits del conte perquè es consideraven sacrílegs. En canvi, Jules Massenet, a Cendrillon, l'òpera que es va estrenar el 1899 i que divendres arriba per primera vegada al Liceu, va convertir la fada en "un personatge important, perquè provoca reaccions en tots els altres", diu la soprano francesa Annick Massis, que interpreta aquest paper. "La fada -afegeix Massis- provoca el pas a la consciència dels desitjos de tots els altres personatges. Té una tonalitat estratosfèrica".

"Massenet va fer el contrari que Rossini, va potenciar l'element del conte de fades", explica Joan Matabosch, director artístic del teatre. "Rossini és una explosió, com focs d'artifici. El món de Massenet és més màgic i romàntic", opina la mezzosoprano nord-americana Joyce Didonato, que interpreta la Ventafocsi que també té al seu repertori l'Angelina, la protagonista de La Cenerentola.

Jules Massenet (1842-1912) va ser un dels compositors més valorats del seu temps, però com altres autors avui cèlebres va caure en l'oblit durant dècades. El seu llegat es va començar a recuperar als anys 80, "quan va haver-hi cantants que podien interpretar les seves obres", afirma Matabosch. Amb tot, el Liceu ha mantingut una aposta històrica per les seves òperes, que s'han representat al teatre de la Rambla amb regularitat.

El repartiment de Cendrillon, que estarà en cartell fins al 7 de gener amb deu funcions, també inclou la contralt polonesa Ewa Podles, que fa el paper de la madrastra, Madame de la Haltière, i el baríton francès Laurent Naouri, que interpreta Pandolfe, el pare de la Cendrillon. La direcció musical serà d'Andrew Davis i l'escènica de Laurent Pelly. Una de les particularitat de l'obra és que Massenet va escriure el paper del Príncep Blau per a una cantant transvestida, segons la tradició del segle XVIII. "No hi ha res d'extraordinari. De fet, en la meva carrera he interpretat molts papers d'home i m'hi trobo molt còmoda -diu la mezzosoprano Alice Coote, que interpreta aquest rol al Liceu-. El que sí que ho és és trobar tots aquests arquetips en l'obra. De fet, crec que Massenet va anar més enllà dels arquetips: en el meu paper també hi ha elements masculins i de força". Segons Joyce Didonato, com que les protagonistes són dues cantants, "les veus s'entrellacen".

Massenet "tracta les veus meravellosament" i permet que "els intèrprets puguin donar el millor d'ells mateixos", va dir ahir Matabosch, que també va destacar que el compositor va identificar cadascun dels personatges amb un llenguatge diferent. "Demostra un coneixement extraordinari de la història de la música", va subratllar el director.