Celebrem l’art musical d’El Petit de Cal Eril

VicEn un concert d’El Petit de Cal Eril s’experimenta la victòria de l’art. Celebrem-ho, perquè no passa sovint que un grup enlluerni any rere any com ho fan Joan Pons, el bruixot de la Segarra, i la colla de músics en sincronia còsmica amb què enlaira el pop cap a la sorpresa i la meravella. I a més a més implica en l’aventura gent com David Giribet i Albert Carreras, responsables dels elements escèniques de l’actuació d’aquest dimecres al Mercat de Música Viva de Vic: uns senzills quadres de leds la llum dels quals dialogava amb les cançons i fins i tot amb els gestos de Pons. La presentació en directe del disc N.S.C.A.L.H. va servir per constatar que cançons noves com Cap a tu, Non tornerai i Cauen les estrelles són rebudes amb els braços oberts en un repertori amb clàssics de l’Eril com Pols i Amb tot. L’aire més melós de les noves melodies combina perfectament amb les progressions rítmiques de les peces de discos anteriors. “Les cançons estan encantades d’haver-vos conegut”, va dir Pons. Les ovacions del públic van indicar que el sentiment era recíproc.

“Pedalem per no caure”

La 33è edició del Mercat ha recuperat la presencialitat (encara asseguda i emmascarada). Enrere queda l’esforç telemàtic de l’any passat, però no ha marxat del tot la incertesa. “Pedalem per no caure de la bicicleta”, diu Carola Pujol, programadora i responsable de la sala Va De Música de Sabadell. La metàfora ciclista és precisa: Pujol ha mantingut l’activitat com a programadora malgrat tot i adaptant-se a la realitat pandèmica de concerts a l’aire, però de moment no reobre la sala perquè sense el públic dret i les barres no surten els números. Les converses entre Salut i l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya suggerien novetats a finals d’octubre, però tot plegat podria accelerar-se després que el Tribunal Suprem avalés la decisió de la Junta de Galícia d’exigir el passaport covid per entrar a la restauració i les discoteques. Aquest era un dels temes recurrents en les xerrades entre els professionals acreditats al Mercat, sempre en un aiguabarreig d’esperança i escepticisme. De fet, aquest any per accedir a la zona professional, a l’Atlàntida de Vic, cal presentar el certificat covid, imprès o amb el mòbil, o una prova d’antígens negativa. Ara bé, en termes de salut, el passaport és paper mullat si no es demana el DNI corresponent. “Sí, a França et demanen el certificat per entrar a tot arreu, però ningú comprova si és el teu”, explicava un promotor. Per tant, el Sant Graal del passaport covid corre el perill de convertir-se en una mesura cosmètica, una mena de trompe-l’oeil per fer-nos creure que tot pot ser com abans. En cas de dubte: vacunació, vacunació i més vacunació.

A tot això, també va haver-hi altres concerts a part del d’El Petit de Cal Eril. Per exemple, el de duo Jansky, que va servir com a inauguració oficial. La poeta Laia MaLo i el productor Jaume Reus van desplegar Insecta dance music, un interessant projecte que neix de l’enregistrament del so de cants de grills i llagostes de Mallorca i que va ser guardonat als premis So de l’Any 2020 britànics. El resultat, amb el duo vestit d’insectes, és un techno-grill poètic que evita l’autocomplaença conceptual i convida a ballar.

També es va estrenar a Vic la cantant de Vinaròs Esther Querol, que va presentar les cançons de l’EP Les teues ales, editat pel segell Primavera d’Hivern. Bona veu tan aviat al servei del folk mediterrani com d’un pop d’èpica soul, Esther s’apropa als referents mariners dels llocs on "tothom fa el vermut" amb les maneres de Judit Neddermann i inflama les notes quan versiona La apuesta d’Alicia Wonder.