La celebrada reobertura del Chillida Leku

Barcelona“És la notícia cultural més important d’aquesta etapa”, va afirmar un emocionat José Guirao la setmana passada sobre la reobertura del Chillida Leku, el museu dedicat a l’obra d’Eduardo Chillida, que demà torna a obrir les portes després de vuit anys tancat durant els quals només es podia visitar amb cita prèvia. “Aquest és un espai únic al món que reflecteix d’una manera molt fidel, la millor possible, l’esperit d’un artista, l’amor a l’art i el que significa mostrar l’art a la ciutadania”, deia el ministre de Cultura.

Quan el Chillida Leku va tancar el 31 de desembre del 2010 era el primer museu de Guipúscoa en nombre de visitants, però la crisi econòmica i els problemes de gestió van portar la família a abaixar la persiana. Ara el museu reobre amb una nova directora, Mireia Massagué, gràcies a un acord amb la galeria suïssa Hauser & Wirth, una de les més importants del món, que vol “resituar la figura de Chillida en el mercat d’art mundial”. La família Chillida, però, manté la propietat i un paper rellevant en la presa de decisions.

Un bosc d’escultures

L’escultor basc va concebre el Chillida Leku com un espai escultòric sense límits “on la gent pogués passejar per les seves obres com si fossin un bosc”, explicava la setmana passada Massagué. El museu està situat al terme municipal d’Hernani, a 10 quilòmetres de Sant Sebastià, i està distribuït en dos espais: una vella masia del segle XVI anomenada Zabalaga i un parc de 12 hectàrees poblat d’arbres que acull 43 escultures de gran format -la majoria de ferro i granit- entre les quals hi ha Elogio del hierro III, prestada pel BBVA, i Elogio de la luz, que torna després d’anys viatjant pel món.

Amb motiu de la reobertura, el museu incorpora millores en l’accessibilitat i al pàrquing, a més d’una cafeteria i una botiga. També s’han fet millores a Zabalaga. “Hem fet una intervenció respectuosa, una transformació cap al segle XXI”, explica Massagué, que assegura que s’ha treballat “per respectar el llegat de Chillida i la seva dona, Pilar Belzunce”. Per obrir la nova etapa, el Chillida Leku també ha programat una exposició retrospectiva a l’espai de la masia, Ecos, comissariada per Ignacio Chillida, fill de l’escultor. La mostra està formada per 90 obres que recorren la vida de l’artista des de la dècada dels 40 fins a l’any 2.000. Hi ha peces de granit, ferro, alabastre, guix i paper i sèries escultòriques com Gravitaciones i Lurras. La primera part està marcada pel viatge que Chillida va fer a París el 1948 i per l’impacte de la descoberta del ferro, ja els anys 50. També s’hi exposen estudis sobre el famós Peine del viento i documents inèdits de l’arxiu que posen de manifest l’amor de Chillida per la poesia i, en concret, pel vers Lo profundo es el aire, de Jorge Guillén.

“Aquest és un espai sagrat -va dir Guirao en la reobertura-. És un lloc que perdurarà segles gràcies a la comunió que va aconseguir l’Eduardo entre la seva obra i la naturalesa”. El seu indret més sagrat és al peu d’una vella magnòlia on hi ha enterrades les cendres de Chillida i Belzunce, que veuen com el seu somni es trona a alçar.