Cecilia Bengolea neda entre criatures abissals a la galeria Àngels Barcelona

BarcelonaLa trajectòria de Cecilia Bengolea (Buenos Aires, 1979) va començar en el món de la dansa i va eixamplar el seu radi d’acció a les arts plàstiques i el vídeo. Va ser quan va decidir sortir del teatre i anar a ballar on la dansa té un “valor social”, com diu la mateixa artista amb motiu de la seva primera exposició individual a la galeria Àngels Barcelona (Pintor Fortuny, 27), inclosa també dins la programació del festival Loop. “Vaig començar la meva recerca fa molt de temps. Quan tenia disset anys i vivia a l’Argentina estudiava les danses arcaiques de Sud-amèrica i l'Àsia. A Europa vaig estar més involucrada en creacions escèniques i vaig voler tornar a veure la dansa com una eina de transformació social i personal”, explica.

A l’exposició d’Àngels Barcelona, que porta per títol Es siempre verano en algún lugar del planeta i que es pot visitar fins al 9 gener, i a la performance que va fer dissabte al Macba, es pot veure com Bengolea es planteja que els humans es reconnectin amb altres espècies, especialment les marines, representades per un reguitzell de criatures abissals. Així que per sacsejar la consciència de l'espectador fa un collage de vídeos on conviuen la bellesa i la destrucció.