El CD d’homenatge dels germans Saltor a la Nova Cançó, amb l’ARA

BarcelonaEl disc Nova Cançó. Dues guitarres (Discmedi), que es podrà aconseguir el cap de setmana que ve amb l’ARA per 9,95 euros, és l’homenatge particular dels germans Oriol i Jaume Saltor a la Nova Cançó. “El que escoltàvem amb els pares quan érem petits. 35 anys més tard el missatge d’aquestes cançons continua vigent”, asseguren els Saltor, fundadors del grup La Porta dels Somnis i ara artífexs d’una nova lectura de peces emblemàtiques d’un temps i un país com Que tinguem sort, Què volen aquesta gent, Al vent, Paraules d’amor, A Margalida...

L’homenatge és especial per diverses raons. La primera és que es tracta de deu versions instrumentals, sense veu. Com diu el títol, les guitarres (acústiques de sis i dotze cordes, elèctriques, clàssiques i espanyoles) són les protagonistes absolutes, i responsables d’un diàleg que transforma les cançons. I aquesta és la segona particularitat. Per exemple, Al vent, de Raimon, i Noia de porcellana, de Pau Riba, estan tocades per l’esperit del blues; A Margalida, la cançó de Joan Isaac dedicada a la memòria de Salvador Puig Antich, agafa un color diferent amb les guitarres; Què volen aquesta gent, de Maria del Mar Bonet, pren una volada gairebé rumbera amb ventilador inclòs i alhora camina enmig de frasejos frenètics, i Perquè vull, la imbatible proclama d’Ovidi Montllor, recull el llegat de Toti Soler, referent ineludible quan es parla de guitarra i cançó, i el perfuma amb aires de frontera.

Són només cinc exemples de la feina que han fet els germans Oriol i Jaume Saltor treballant amb un material tan noble com La gavina (Marina Rossell), L’estaca (Lluís Llach), Paraules d’amor (Joan Manuel Serrat) i Qualsevol nit pot sortir el sol (Sisa).