El CCCB, un museu de William Kentridge

BarcelonaEl museu que l'artista sud-africà William Kentridge (Johannesburg, 1955) visitava de petit l'havien patrocinat els empresaris de les mines d'or, per tenir la consciència tranquil·la i demostrar que no es limitaven únicament a lucrar-se explotant els recursos naturals del país. A l'últim curtmetratge d'animació de Kentrigde, que s'estrena fora de Sud-àfrica a l'exposició que li dedica el CCCB a partir d'aquest divendres, aquell museu és un lloc decrèpit i els miners s'han convertit en uns homes encara més precaris que malviuen picant com poden a la superfície de les mines per trobar una mica d'or. La pel·lícula porta per títol City deep i culmina la sèrie de pel·lícules Drawings for projection, que es pot veure completa per primera vegada en un museu al CCCB. Aquestes pel·lícules són una part essencial de l'obra de Kentridge i mostren com és un mestre en fusionar les metàfores i el seu compromís polític. A Barcelona estan acompanyades per una selecció de dibuixos i tapissos. Per aquesta barreja de llenguatges –tot i que els seus característics dibuixos fets amb carbó són una constant– i per la potència del conjunt, la mostra pot semblar un petit museu de l'artista més que una exposició temporal.

William Kentridge està considerat avui un dels grans noms de l'art contemporani. Per videoconferència va recordar que l'or¡gen d'aquests curtmetratges, fa més de 30 anys, era que fer una pel·lícula fos tan senzill "com fer un dibuix" en lloc d'haver d'aconseguir l'entusiasme de productors i distribuïdors per tirar-la endavant. "Els personatges inicials –explica–, el promotor immobiliari Soho Eckstein i l'artista Felix Teitelbaum, van aparèixer en un somni que vaig tenir". Són dos homes antitètics: al llarg de les pel·lícules es pot veure com Eckstein forja el seu imperi i com més endavant decau al mateix temps que la seva dona s'enamora de Teitelbaum. En unes altres de les pel·lícules s'analitza la responsabilitat de l'empresari durant l'apartheid, l'impacte que té en la vida de l'artista i com els afecta el pas del temps. "Mirant els diferents films junts els espectadors en poden fer un de sol", conclou Kentridge.

Per a la directora del CCCB, Judit Carrera, en l'obra de Kentridge hi ha tres claus especialment importants. En primer lloc, la ciutat, sobretot Johannesburg, com "el paisatge on apareixen i reapareixen les cicatrius del passat, però també els els conflictes, les violències i les contradiccions del present". En segon, les processons dels migrants que "fugen de la misèria i de la por" i que evoquen "la vulnerabilitat dels cossos" i, en tercer lloc, "les ferides obertes del colonialisme i de la segregació racial".

"El món d'avui sembla dominat per l'exhibició orgullosa de l'odi cap a la diferència i per un desig d'apartheid. Aquest desig d'apartheid no és només un episodi de passat sinó que també pot ser un mirall del món present i del món que ve", diu Carrera. Per al cap d'exposicions del centre, Jordi Costa, Kentridge fa una reflexió "arrelada" al seu territori però que al mateix temps s'estén arreu per la seva "universalitat". I destaca que com a artista se situa en un "espai d'ambigüitat i d'incertesa". "Kentridge valora i explota la polisèmia. No hi ha missatges unívocs, sinó que tot pot voler dir moltes coses alhora", subratlla Costa.

William Kentridge. El que no està dibuixat estarà oberta fins al 21 de febrer a Barcelona. Amb motiu de l'exposició, el CCCB ha organitzat tres jornades de portes obertes des d'aquest divendres fins dilluns. L'entrada és gratuïta amb reserva prèvia. La mostra és una coproducció de la Filmoteca d'Amsterdam, d'on prové el comissari, Jaap Guldemond, del CCCB i de la Fundació Sorigué, que ha prestat la videoinstal·lació immersiva More sweetly play the dance abans d'instal·lar-la permanentment a Planta, a la seva gravera de Balaguer, a partir del 23 de gener.