El llegat cinematogràfic i literari de Pasolini, reivindicat al CCCB
Comissariada per Jordi Balló, Alain Bergala i Gianni Borgna, la mostra 'Pasolini Roma' repassa les tres dècades de creativitat incessant de l'italià fins que va ser assassinat el 2 de novembre de 1975
BarcelonaEl Pier Paolo Pasolini (1922-1975) cineasta, pensador, poeta, escriptor i amic. Aquest és el Pasolini que es pot descobrir a la mostra 'Pasolini Roma' comissariada per Jordi Balló, Alain Bergala i Gianni Borgna, que es pot visitar al CCCB a partir d'aquest dijous i fins el 15 de setembre. És una coproducció i viatjarà també a París, Roma i Berlín. Balló ha ressaltat que és una mostra que servirà perquè la gent pugui descobrir el personatge a través de la seva relació amb Roma. El comissari ha remarcat la radicalitat del pensament de Pasolini i ha remarcat la vigència del seu pensament citant unes declaracions de 1974 en què va equiparar feixisme i consumisme.
'Pasolini Roma' és una coproducció del CCCB, La Cinémathèque française de París, l'Azienda Speciale Palaexpo-Palazzo delle Esposizioni de Roma i el Martin-Gropius-Bau de Berlín. De fet, serà una mostra que viatjarà en tots els museus que l'han produït: fins el 15 de setembre al CCCB i després anirà a París, del 16 d'octubre al 26 de gener del 2014, a Roma, del 3 de març al 8 de juny i finalment a Berlín de l'11 de setembre del 2014 fins el 5 de gener del 2015. Aquest és un projecte seleccionat, avaluat i finançat per la Comissió Europea.
Una vida en sis etapes
'Pasolini Roma' s'estructura en sis apartats cronològics que corresponen a sis etapes vitals i creatives diferents: 1950-1954 amb la seva arribada a Roma i on viu en una casa pobre i comença a exercir de professor; 1955-1960, on Pasolini comença a escriure guions de cinema per a altres; 1961-1963, quan va fer la seva primera pel·lícula, 'Accattone', i va encadenar tres films sobre Roma, i es multipliquen els processos contra ell; 1963-1966, quan recorre Itàlia per un film d'investigació i s'interessa cada vegada més pel Tercer Món; 1966-1973, quan va escriure teatre, es va sentir més proper als policies que als estudiants de 1968 i va descobrir Nova York; i 1974-1975, quan va rodar 'Salò' i va ser assassinat una matinada de novembre entre un camp de futbol i la platja d'Òstia.
El comissari ha recalcat que la gent es troba que durant 25 anys ell treballa la literatura, poesia, cinema, teatre i la lluita ideològica, articles de diari i ho fa amb una força molt penetrant. En aquest sentit, ha recalcat que són molt importants els seus articles de diari.
Segons Balló, Pasolini "és un pensador europeu que va anunciar coses que ara resulten familiars i ho va fer posant en risc la seva pròpia vida i no només per la seva mort, sinó perquè va tenir 33 processos judicials". De fet, ha apuntat que "no hi ha obra feta per ell que no fos denunciada judicialment". Per això, creu que s'ha de reflexionar sobre Pasolini i sobre tot què vol dir que algú posi en risc la seva vida per defensar unes idees.
Pasolini, el català i Barcelona
Pasolini va mantenir un gran interès sobre Catalunya, Barcelona i la llengua catalana. El cineasta va ser un gran defensor de les llengües minoritàries i va conèixer el poeta i traductor català exiliat a Suïssa Carles Cardó, i va ser ell qui el va introduir en la cultura catalana enviant-li un recull de nou poemes catalans traduïts a l'italià. A mitjans dels 60 visitaria Barcelona en diverses ocasions entre rodatge i rodatge. Qui el va acollir en aquelles visites era José Agustín Goytisolo.
