'Cazafantasmas. Más allà': la millor seqüela dels últims anys

'Cazafantasmas. Más allà'

(4 estrelles)

Direcció: Jason Reitman. Guió: Gil Kenan i Jason Reitman a partir de la pel·lícula escrita per Dan Aykroyd i Harold Ramis. 124 min. Canadà i Estats Units (2021). Amb Finn Wolfhard, Carrie Coon, Mckenna Grace i Paul Rudd. Estrena als cinemes

De pares i de fills, d’això tracta Cazafantasmas: Más allá, una de les millors seqüeles que recordo dels últims deu anys. El retrobament de la neta amb el llegat de l’avi, el retrobament amb el cotxe per sortir de caça, el retrobament amb el ninot de neu. El retrobament com a idea, com a punt de partida i com a leitmotiv. És molt interessant, aquesta pel·lícula. D’entrada, el director Jason Reitman –fill d’Ivan Reitman, creador de les dues primeres parts– és un encert indiscutible: que sigui ell reforça la idea del llegat, de l’herència, de la continuació natural, orgànica i sincera entre el que vam veure fa tres dècades i el que veiem ara.

S’estableix així una connexió entre els espectadors que vam ser i els que som ara, entre l’imaginari que acumulem i el que just entreveuen els nostres fills. Està pensada i executada amb intel·ligència, sensibilitat i molta habilitat, no és ensucrada ni apel·la a la nostàlgia per la nostàlgia, treballa l’imaginari del present –amb picades d’ullet a Stranger things– per interpel·lar el públic d’avui i no només el del passat. Conté relat, intenció, mirada fonda, intencions profundes vehiculades amb ritme trepidant i emoció ben treballada. És com un manual d’instruccions a seguir per fer bones seqüeles i no només fotocòpies mandroses que no aporten res ni tenen cap intenció de posteritat. Just el contrari del cas que ens ocupa.