Catorze hores de Beethoven en una marató insòlita i intensa

BarcelonaGeni incomprès, a cavall entre el classicisme i el romanticisme, afectat al capvespre de la seva vida d'una sordesa que va agrir encara més el seu caràcter tempestuós, músic popularitzat per pel·lícules com Fantasia de Walt Disney o La taronja mecànica de Stanley Kubrick, Ludwig van Beethoven continua sent el compositor despentinat i de mirada furibunda que interpel·la l’eternitat amb posat encès. “Quan toques Beethoven tens la sensació d’estar sempre a la vora de l’abisme, de navegar en un mar de lava. Tens ganes de tocar aquesta música i alhora d’allunyar-te’n... Tots els compositors tenen una neurosi, però en el seu cas és molt forta”, sosté Enrique Bagaría. El pianista és un dels músics que participen en la marató que ha organitzat L'Auditori aquest dissabte a partir de les 10 h del matí, un acte insòlit amb què s'inicia el Festival Beethoven250, que serveix per commemorar els dos segles i mig del seu naixement.

Es tracta d'una marató intensa, dedicada a un sol compositor, oberta i gratuïta, que vol convidar el públic a submergir-se en l'univers sonor d'aquest músic a través de les interpretacions integrals de trios amb piano, de sonates per a violí i piano i sonates per a violoncel i piano. A banda de Bagaría, hi participaran el Trio Ludwig, el Trio Fortuny, Vera i Claudio Martínez Mehner, Miguel Colom, Arnau Tomàs, Josep Colomé, tot d'intèrprets que reivindiquen el seu llegat. “Beethoven tenia moltes ganes d'anar a la contra del que es feia en la seva època i això es pot portar al nostre terreny, perquè els compositors actuals intenten fer el mateix”, opina el violinista Josep Colomé. Arnau Tomàs, violoncel·lista del Quartet Casals, està d'acord que Beethoven és un "trencador" de patrons estètics, sobretot en el seu tercer període, quan, afectat de sordesa, va començar a experimentar amb una atonalitat que es va desenvolupar al segle XX: "El públic té la sensació d'una música fragmentada, però en realitat és la llibertat absoluta amb la forma, i en aquest sentit es pot comparar amb la nova creació, perquè trenca patrons i fa coses molt lliures. Això és el que es busca en la contemporaneïtat, un llenguatge propi".

Precisament és en el diàleg fecund entre Beethoven i la creació actual que vol posar l'accent el festival, un esdeveniment que aplega 500 artistes, 37 concerts, més de 60 obres, una exposició i 10 xerrades i converses. Segons Robert Brufau, director de L’Auditori, els últims quartets són d'una radicalitat que exigeix una "implicació auditiva absoluta", tot i que segurament les seves peces més conegudes són les sonates, com per exemple la bategant Clar de lluna. “Pocs autors de l'època de Beethoven han sobreviscut al pas del temps amb aquesta càrrega d'avantguarda". Dins la Sampler Series s’estrenarà a escala estatal l'òpera Prisoners of the state, del compositor minimalista David Lang, una obra coencàrrec de L'Auditori estrenada el juny de l'any passat a Nova York i basada en el llibret de Fidelio, així com una altra obra d'encàrrec de l'artista sonora Christine Sun Kim –sorda de naixement– que presentarà l’Ensemble Contrechamps. En paral·lel a la marató –tota una oportunitat per calibrar com diferents intèrprets aborden l'obra beethoveniana–, es podrà veure a la Sala Tete Montoliu la 9 Beet Stretch, una instal·lació sonora que alenteix la Novena Simfonia fins a 24 hores de durada i que es podrà seguir en streaming a la web de L’Auditori.

L’OBC se suma al Beethoven250 i presentarà gran part de la producció simfònica sota la direcció del titular Kazushi Ono, però també de Jan Willem de Vriend i Rudolf Buchbinder. Entre els solistes que participaran al festival destaca la joveníssima Maria Dueñas, una violinista de 17 anys que “està cridada a ser una de les grans intèrprets d'aquest instrument”, segons Brufau. Aquest serà el seu debut amb l’orquestra i a L’Auditori. La Banda Municipal també s'afegeix a la festa amb la música completa que Beethoven va compondre per a la representació teatral del drama de Goethe Egmont, amb Àlex Casanovas d'actor. En la temporada de cambra participaran, entre d'altres, el Calidore Quartet, acompanyats de l'oboista Cristina Gómez Godoy.

En clau de jazz

Una altra de les accions previstes en aquesta commemoració és la revisitació en clau de jazz d'algunes de les sonates del músic de Bonn en format trio amb el pianista Xavi Torres, un dels músics de jazz més destacats del panorama actual. D'altra banda, les germanes Clara i Ariadna Peya reflexionaran sobre l'aïllament que pateixen certs col·lectius en el concert Suite Toc núm. 6, dins la temporada Escenes en tres passis els dies 1 i 2 de febrer. Beethoven també tindrà cabuda dins la temporada de música antiga amb Jordi Savall, que culminarà la integral de les simfonies de Beethoven interpretada amb criteris històrics. A més, s'ha organitzat al Museu de la Música un cicle de xerrades i converses que posen en diàleg Jonathan Brown amb personalitats del món de la dansa, la cuina i el pensament. En el Servei Educatiu s'ha programat Zoom, amb els alevins de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, amb coreografia i direcció escènica de Cesc Gelabert.

Trencant barreres

Partint de la sordesa que va patir Beethoven i que, segons Arnau Tomàs, "va viure molt malament", L'Auditori ha volgut fer una aposta per dotar de serveis d'accessibilitat la majoria de propostes del festival. Subtitulació, llengua de signes o bucle magnètic per a persones sordes es posaran a disposició del públic que ho necessiti i es faran audiodescripcions i programes en braille per a persones cegues. Es crearan, a més, dues àrees de relax destinades a persones amb necessitats especials que s'instal·laran als vestíbuls de la Sala Pau Casals i la Sala Oriol Martorell.