20.000 romans contra 40.000 ibers: es localitza l'escenari de la Batalla d'Empúries

L'any 195 aC, davant l'antiga ciutat grega d'Empúries, el mar es va omplir de veles. Eren les naus romanes, que portaven uns 24.000 homes d’infanteria, uns 1.600 de cavalleria i tot l'avituallament necessari per mantenir-los i per al combat. El cònsol Marc Porci Cató Censorí estava al capdavant de les tropes i la seva missió era acabar amb la rebel·lió ibera que s'havia iniciat feia dos anys, al nord-est d'Hispània, contra la creació de la província romana Citerior. Primer, els romans van construir un campament al costat d'Empúries i, setmanes després, van recórrer quatre quilòmetres fins a muntar un segon campament, prop del mar, on actualment hi ha la platja de Riells (l'Escala).

Quan ja estaven preparats, Cató i els seus homes es van posar en marxa a mitjanit, des de Riells, i es van plantar a trenc d'alba davant del campament iber. Hi havia poca llum, per la qual cosa els ibers no devien tenir clar ni tan sols qui se'ls llançava a sobre. L'atac per sorpresa organitzat per Cató, que mai deixava res a l'atzar, va funcionar: els romans van derrotar els ibers després d'un dia de batalla i Roma ja no es va haver de preocupar mai més pels rebels, almenys a la zona nord-est peninsular.

Després de més de dos anys de recerca, l'equip d'arqueòlegs que lidera el Museu Arqueològic de Catalunya i del qual formen part investigadors de la Universitat de Girona (UdG) i l'empresa SOT Prospecció Arqueològica, creu que té localitzats tres escenaris relacionats d'una manera o altra amb la Batalla d'Empúries, que va sufocar la rebel·lió ibera. A partir d'aquí podran saber moltes més coses de com va ser l'enfrontament. Un dels escenaris localitzats és el segon campament, a Riells, on els homes de Cató es van preparar per l'atac, després d'obtenir informació fiable sobre on havia acampat l'enemic, en total uns 40.000 guerrers, provinents de diferents punts de l'actual Catalunya i l'Aragó, que s'havien unit contra Roma.

El campament romà de Riells no era improvisat, estava ben condicionat, i tenia accés a les naus des d'on rebia l'avituallament. El segon i tercer punt estarien estretament relacionats: el campament iber, on els guerrers ven tenir un terrible despertar quan, ben d'hora, les formacions romanes que els havien envoltat sigil·losament se'ls van aparèixer a un pam de la cara, i l'escenari de la batalla seria la zona occidental a partir de les serres de la Creu i de Ventalló, i de la muntanya de Sant Grau. És a dir, el lloc on ibers i romans es van llançar dards i javelines i, després, espasa en mà, es van enfrontar cos a cos.

La importància de les sandàlies

Aquest estiu començaran les prospeccions. "Creiem que trobarem armes llancívoles, com llances i javelines, projectils, els objectes que portaven els combatents a sobre, des de sivelles de cinturó fins a monedes i botons passant per penjolls", detalla Jordi Principal, que lidera el projecte.

Un altre element important, que esperen trobar, són claus de sandàlies romanes: "Van ser 20.000 homes i els claus van caient, no es tracta tan sols de localitzar-los i recollir-los sinó de georeferenciar-los i, a partir d'aquí, poder reconstruir la batalla", afegeix Principal. És el que s'ha fet amb altres batalles cèlebres, com la Batalla de Baecula, a Jaén. En altres casos, com a Waterloo, que va enfrontar les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes comandades per Wellington, s'han georeferenciat bales de plom.

Fins que no comencin les prospeccions, però, no es podrà saber del cert si el lloc localitzat pels arqueòlegs va ser realment l'escenari de l'enfrontament. "Parlant en termes judicials, ara tenim proves circumstancials però necessitem evidències contrastades i demostrar-ho", assegura l'arqueòleg responsable del projecte.

Cató va escriure les Orationes i els Origines, on narra els fets d'Hispània. Tots dos llibres estan desapareguts, però Titus Livi va reproduir en part la narració de Cató a d’Ab urbe condita. És una de les principals fonts sobre la Batalla d'Empúries: "Trobem molta informació de com va ser la batalla però cap detall del lloc on va ser", explica Principal. "La informació escrita també ha de ser passada pel sedàs, perquè tota la que s'ha trobat l'ha escrita un mateix bàndol: el dels vencedors", afegeix.

Per intentar localitzar aquests indrets, els arqueòlegs han treballat amb les fonts escrites, la cartografia, el paisatge i sobre el terreny. I ho han relacionat tot: allò que expliquen els textos clàssics amb la cartografia històrica i els estudis sobre paleopaisatge. A Riells, on hi hauria hagut el segon campament romà, no ha sigut fàcil explorar el terreny perquè està molt construït. En les poques parcel·les sense urbanitzar s'hi han trobat trossos de ceràmica del segle II aC i, en alguns punts, les prospeccions geofísiques han marcat l'existència d'estructures enterrades, que podrien ser fossats. De totes maneres, per confirmar-ho, caldrà excavar els pròxims mesos.

Una marxa sigil·losa de 20.000 homes

Jordi Principal creu que Cató va decidir traslladar els seus homes a Riellls per evitar crear problemes a la població d'Empúries i per entrenar-los per moure's de nit pels aiguamolls. Havia de ser prop del mar, perquè amb les ràtzies, malgrat que era època de collita, era impossible aconseguir suficient aliment per a tants homes, i l'avituallament arribava des de les naus. Per ubicar el camp de batalla, l'equip ha calculat el recorregut que podrien haver fet 20.000 homes en una sola nit. Ara bé, ¿com poden moure's 20.000 homes i que ningú se n'adonés ni alertés els ibers? En aquell moment, Empúries era proromana però estava pràcticament aïllada i envoltada de rebels.

Cató era un bon estrateg: "Segurament els devia ensinistrar fent-los sortir moltes nits i organitzant ràtzies nocturnes, cada vegada per un indret diferent. La població estava atemorida i, quan van sortir per anar a la batalla, els ibers devien pensar que era una altra ràtzia", diu Principal. Cató devia esperar que fos l'estiu, quan el nivell freàtic era més baix, per iniciar la veritable campanya. "Les fonts històriques no relaten cap problema ni obstacle durant el llarg camí de les tropes romanes fins al campament iber", detalla Principal.

La rebel·lió ibera s'havia produït el 197 aC, quan els romans van voler delimitar territorialment l’extensió de dues noves províncies, Ulterior i Citerior i, en conseqüència, posar les bases d’una estructura administrativa. Això implicava més submissió, i els ibers es van rebel·lar, cansats dels abusos. Els ibers eren uns guerrers temibles. Fins a l'arribada de Cató, els contingents romans havien estat derrotats en diferents ocasions i, fins i tot, el primer pretor romà de Citerior havia mort a conseqüència d'una batalla. La desfeta dels ibers a la Batalla d'Empúries, però, va ser més que considerable. L'endemà, per acabar de sotmetre l'enemic, Cató va enviar l'exèrcit a assolar el territori, amb accions de pillatge i rapinya, i la rendició dels ibers va ser definitiva.

Cató va marxar donant el conflicte per tancat i va continuar la seva campanya de pacificació cap al sud i l’interior de la península Ibèrica, sotmetent tothom al seu pas. Va fer un bon ús polític de la victòria: el Senat va decretar el seu triomf oficial i això li va donar punts sobre alguns dels seus enemics polítics, com Escipió l'Africà.