Catherine Deneuve i Juliette Binoche il·luminen l’obertura del Festival de Venècia

VenèciaSegons ha explicat aquest dimecres Juliette Binoche a la roda de premsa de presentació de 'La vérité', el film d’inauguració de la 76a Mostra de Venècia, va ser l’actriu francesa qui l’any 2011 va moure fils per reunir-se amb Hirokazu Kore-eda per proposar-li fer una pel·lícula plegats. El cineasta japonès, guanyador el 2018 de la Palma d’Or de Canes amb 'Un afer de família', tenia aleshores entre mans una història ambientada en el món del teatre i que transcorria tota sencera en un camerino. “No sabíem si fer la pel·lícula a França o al Japó, però quan ens vam decantar per l’opció francesa vaig tenir clar que necessitava unes actrius que poguessin representar la història del cinema francès”, ha explicat Kore-eda a la Mostra.

La cerca va donar com a resultat l’il·lustre i inèdit duet que formen Binoche i Catherine Deneuve a 'La vérité', on les actrius posen en escena un drama maternofilial tocat per una encantadora aura còmica i un rerefons fantasmagòric en què batega el record de 'Rebecca' i 'Vertigen (D’entre els morts)', les obres mestres d’Alfred Hitchcock.

Expert en explorar els clarobscurs de la vida familiar, Kore-eda fa el salt a Europa afegint a la seva fórmula intimista-realista una celebració metafílmica de l’exercici actoral. A la manera de 'Viatge a Sils Maria', d’Oliver Assayas, 'La vérité' és una pel·lícula plena de miratges entre la realitat (Deneuve interpreta una veterana i venerada actriu francesa) i diferents nivells de ficció que entren en joc quan l’acció es trasllada al rodatge d’una pel·lícula dins de la pel·lícula.

En aquesta tessitura, Kore-eda no pot evitar jugar amb el mite de Deneuve i la seva gèlida impenetrabilitat. A la casa familiar de 'La vérité' hi penja un pòster de la pel·lícula fictícia 'The belle of Paris' (una referència directa a 'Belle de jour'), mentre que, en un moment deliciós, la càmera captura el desdeny amb què Deneuve reacciona davant d’un comentari sobre les inicials repetides de les “grans actrius” del cinema francès: Anouk Aimée, Brigitte Bardot, Simone Signoret… però no Catherine Deneuve, que a la roda de premsa va reconèixer haver posat molt de si mateixa en la Fabienne de 'La vérité'.

“Dir la veritat no té cap interès”

Tanmateix, a diferència del que passava a la recent 'Érase una vez en... Hollywood', de Quentin Tarantino, a Kore-eda sembla interessar-li menys el context artístico-industrial dels intèrprets (l’univers del cinema francès) i molt més la dimensió universal de l’exercici actoral. En una escena de 'La vérité', Deneuve defensa iradament que, com a actriu, no li cal “dir la veritat, no té cap interès”. És una sentència que troba una fructífera ressonància en un dels fils més encantadors del relat, quan el personatge de Deneuve convenç la seva neta que té poders de bruixa i pot convertir les persones en animals.

D’aquesta manera, a través dels dolços o feridors enganys que intercanvien els personatges, 'La vérité' esdevé una inspirada aproximació a la manera que tenim els éssers humans de construir la nostra realitat amb anhels, mentides piadoses, una memòria selectiva i un conjunt de ficcions penetrants, sent el cinema una fàbrica d’il·lusions fascinants i màgiques.