63A EDICIÓ DEL FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA DE BERLÍN

Una Catherine Deneuve a la fuga tanca la Berlinale

Nicholas Cage i Emma Stone presenten el film animat de Dreamworks 'The croods'

LA DIVA I LA DIRECTORA Catherine Deneuve i Emmanuelle Bercot, protagonista i directora de la pel·lícula  Elle se'n va, una road movie en clau de comèdia feminista presentada ahir en la competició oficial del Festival de Berlín.
Xavi Serra
16/02/2013
3 min

Enviat especial a BerlínEn aquesta Berlinale que ja enfila la recta final no han escassejat els retrats de dones amb caràcter, de personatges femenins que porten amb facilitat el pes de la pel·lícula: la Gloria del film homònim de Sebastián Lelio, la mare al rescat del seu fill de Child's pose i la buscadora d'or del western alemany Gold són alguns exemples als quals ahir va sumar-se la Bettie d' Elle s'en va , que interpreta una Catherine Deneuve tan esplèndida en la seva maduresa com desaprofitada en aquesta mena de road movie feminista construïda, irònicament, a la major glòria de l'actriu.

La protagonista del film dirigit per Emmanuelle Bercot és una antiga Miss Bretanya, ja vídua, que dirigeix un restaurant de províncies sota la mirada vigilant de la seva mare. Un dia, després de saber que l'amant l'enganya amb una noia de 25 anys, té un rampell i marxa del restaurant, agafa el cotxe i diu adéu -a la francesa- a la feina, la mare i, en síntesi, a la vida que portava fins a aquell moment. Deneuve fa tot el possible per lligar curt un personatge que a partir d'aleshores deambula sense gaire sentit d'una situació a l'altra: té un afer amb un home jove després d'una nit boja en un bar de carretera, explica la seva vida a desconeguts, es fa càrrec durant uns dies d'un nét que gairebé no coneix. "Quan parlem de l'amor a l'edat madura, tot és possible. Des d'històries boges d'amor amb homes més joves a casar-se després dels 60", va dir Deneuve ahir a Berlín.

Homes de les cavernes animats

Després de dinou anys d'absència, ahir el cinema d'animació va tornar a fer acte de presència en la secció oficial de la Berlinale. L'últim film animat exhibit aquí va ser, per cert, la primera part de Toy story . Però si el film de John Lasseter va suposar un punt d'inflexió en la història de l'animació, The croods proba- blement no passarà de nota a peu de pàgina. En l'última aposta de Dreamworks, una família d'homes de les cavernes es veu obligada a abandonar la seva cova quan un cataclisme natural l'enfonsa. Un jove explorador els donarà un cop de mà: és un humà més evolucionat que ells, creatiu i amb domini del foc, sense por dels canvis i les novetats.

Potser per diferenciar-se d'altres films d'animació ambientats a l'edat de la pedra com Ice age i A la recerca de la vall encantada , la pel·lícula gira l'esquena a la fidelitat històrica i s'inventa una flora i fauna prehistòrica tan estranya i al·lucinògena que més que de l'edat de la pedra sembla sortida d'un film de ciència-ficció o de la sèrie Hora de aventuras . Nicolas Cage i Emma Stone, que posen la veu en la versió original al pare i la filla gran d'aquesta família d'homes primitius, presentaven ahir el film al festival. Cage, amb la cara de pocs amics que llueix últimament als films d'acció -no es descarta que el Botox en sigui el culpable-, es va mostrar orgullós del seu primer treball com a doblador. "Només espero no assemblar-me físicament al personatge", va afegir preocupat.

Dins de la competició, ahir també va veure la llum Nobody's daughter Haewoon , el nou treball de Hong Sang-soo. Citar Éric Rohmer a l'hora de parlar del cinema del coreà s'ha convertit en un clixé, però el costum de filmar una vegada i una altra la mateixa pel·lícula amb petites variacions fa inevitable invocar la influència del director de La meva nit amb Maude . Tan lleuger i encantador com sempre, el film de Sang-soo posa en escena de nou el personatge bevedor i faldiller, la noia seduïda per un home més gran, els zooms impossibles i una sintonia única -i sempre al límit del ridícul- entre la tristesa i l'alegria.

stats