Els Catarres: "Teníem diners estalviats per fer el disc i sortir de gira, i ens ho hem fulminat"

BarcelonaDesprés de dos anys sense trepitjar un escenari, Els Catarres reprenen l'activitat amb la publicació de Diamants (Halley, 2022), el disc que passejaran en una gira que començarà el 22 d'abril al Sant Jordi Club. Fa uns mesos Roser Cruell, Èric Vergés i Jan Riera van explicar "secrets i confessions d’una dècada salvatge" al llibre Els Catarres X, i ara és l'hora de deixar que tornin a parlar les cançons.

El disc Diamants és un reset?

— Èric Vergés: No, no és un reset, tot i que marca molt una nova etapa. Òbviament, perquè fa molt de temps des que es va publicar el disc anterior i perquè han passat moltes coses a nivell personal i col·lectiu. No som uns nous Catarres perquè som els mateixos, però sí que hi ha una voluntat de ser diferents; hi ha una nova sonoritat i una nova manera d’explicar les coses.

La nova sonoritat és evident en la primera meitat del disc.

— Èric Vergés: Doncs ara que ho dius, potser sí. Però no és conscientment.

I fins a quin punt opcions de producció com la del grup Oques Grasses han influït en el vostre disc?

— Roser Cruells: No ens ho havíem plantejat tampoc.

— Èric Vergés: Vulguis o no, tot t’influencia a la vida, tot. Si mires un dia Eurovisió t’està influenciant encara que no ho vulguis. Algunes d’aquestes cançons són anteriors a l’esclat d’Oques Grasses. Per tant, la resposta curta és no.

¿El disc és fruit també del repte d’adaptar-vos als nous temps i a nous públics?

— Roser Cruells: Hem fet el disc que ens venia de gust fer. Hem pogut anar quatre vegades a l’estudi, quan abans hi anàvem una vegada i prou. Així hem pogut donar voltes a les cançons, veure què necessitava cada cançó. Mai havíem dedicat tant de temps a la producció. Potser sí que és un bon resum d’aquests deu anys de grup.

— Jan Riera: Una de les coses més guais d’aquest disc és que les cançons no semblen gravades a la mateixa època. T’odio està gravada en to punk perquè té aquesta essència. Atlàntides té el bombo i el contrabaix, i ens ho passem bé així. Mai fem cançons pensant si funcionaran o no.

— Èric Vergés: Vam arribar a l’estudi amb voluntat d’investigar i l’única premissa que hi havia era que volíem que tot sonés diferent, que no fos un disc gaire homogeni.

D'on surt el toc africà de la cançó Avui t’he vist?

— Èric Vergés: Estava una mica obsessionat amb el disc Graceland de Paul Simon i volia fer alguna cosa semblant. Ara bé, del que volia fer al que ha acabat sent també ha canviat molt. Sí que té un punt africà, i li vam demanar al Kelly dels Koers que ens fes un cor, que ningú ho farà millor que ell.

Recupereu La solució, que és una cançó molt antiga.

— Èric Vergés: Més que una cançó molt antiga, era una idea molt antiga: un riff de guitarra que vaig fer quan tenia 14 o 15 anys. Vam recuperar-la i vam saber adaptar-li un ritme una mica més trap, entre cometes. I hi van afegir reggae-dub i un autotune que acabava de lligar amb la cosa urbana. També ens venia de gust, perquè nosaltres també podem fer coses així.

La lletra és nova?

— Èric Vergés: Sí, d’ara. És molt personal. Parla de com la cagues a la vida i que a vegades no n’hi ha prou amb demanar perdó. Has de demostrar les coses amb els teus actes. Pots prometre molt, però amb les paraules no n’hi ha prou.

L’amor és el tema central del disc?

— Èric Vergés: Crec que no, tot i que hi té molt a veure perquè és molt difícil no parlar de l’amor, és el que dona sentit a la nostra existència. Però el tema central del disc està a Honestament, la primera cançó del disc: la superació de la dificultat i la capacitat de trobar l’extraordinari dins d’aquesta misèria col·lectiva que hem viscut. El que passa és que trobar la llum gairebé sempre passa per trobar l’amor o trobar les persones que t’estimen al teu voltant. Sí, al final tot és amor. És així.

Sou més feliços com a grup?

— Jan Riera: Aquest disc l’hem fet sense cap mena de pressió, i això ha molat. Havíem d’haver tingut un disc el 2021, però no va poder ser per la pandèmia i se’ns ha allargat dos anys. Potser sí que el llibre va ser un reset: bolcar tota la merda i començar de nou, tot i que cada disc és una mica així. El que passa és que mai havíem tingut tant de temps per fer-lo.

I aquest 2022 què us farà feliços com a grup?

— Èric Vergés: Tornar als escenaris.

— Jan Riera: Tocar, tocar, tocar.

— Èric Vergés: És el que sempre ens ha fet feliços: tocar. El disc és l’excusa per sortir a tocar. I això que a mi m’agrada fer discos, cosa que al Jan no li agrada gens. Però m’agrada molt més fer concerts.

— Roser Cruells: És que a l'abril farà dos anys i mig que no fem un concert.

Com és que no vau voler fer concerts amb format pandèmic, amb el públic assegut?

— Jan Riera: Vam decidir esperar. El primer any encara, perquè ja teníem pensat parar, però el segon ha sigut dur esperar...

Teníeu coixí econòmic per viure?

— Roser Cruells: Teníem diners estalviats per fer el disc i sortir de gira, i ens ho hem fulminat.

— Èric Vergés: I des d’un punt de vista més psicològic a mi no m’ha encantat fer tantes vacances, no en tenia cap ganes.