Objectiu: rescatar l'immens arxiu de l'Escola d'Arquitectura

BarcelonaLa riquesa de les col·leccions de la Càtedra Gaudí i de la biblioteca i els arxius de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) és aclaparadora: inclou 147.012 ítems entre dibuixos, projectes, fotografies, documents, objectes i bibliografia antiga, des del segle XVIII fins a l’actualitat. Dins d’aquesta quantitat ingent de materials destaquen, per ser més coneguts, cinquanta dibuixos de l’etapa d’estudiant d’Antoni Gaudí i treballs acadèmics d’altres grans noms com Josep Puig i Cadafalch, Josep Maria Jujol i Josep Torres Clavé. En el cas de Jujol, també es conserven dibuixos de l’època en la qual va ser professor de dibuix de l’escola. Malauradament, són també aclaparadores les “penúries econòmiques”, com en diu el director de la Càtedra Gaudí, Juan José Lahuerta, que llasten el potencial d’aquesta col·lecció. De tots els fons, només un 18% està inventariat i només un 11% està digitalitzat. “És un arxiu molt desconegut. Resulta inaccessible perquè fins ara no s’ha inventariat ni catalogat en la seva totalitat, i pràcticament no hi ha recursos de cap mena -lamenta Lahuerta-. Gaudí genera centenars de milers d’euros, i a l’altre extrem hi ha uns fons que són extraordinaris per al país i dels més importants del món i que estan literalment abandonats”.

Juan José Lahuerta ha tornat a cridar a l’atenció sobre la importància del patrimoni de l’Escola d’Arquitectura arran de la presentació als mitjans i a la comunitat acadèmica del projecte del futur Arxiu Digital Gaudí, amb l’objectiu de posar tots aquests materials a l’abast dels estudiosos i el gran públic. “Hi ha uns fons que van molt més enllà de les sorpreses que puguem trobar, en les quals no crec, i dels grans noms, en els quals encara crec menys”, afirma Lahuerta, que va assumir la direcció de la Càtedra Gaudí el novembre del 2016. Aleshores va engegar un “pla de xoc” per fer “un mapa” dels fons abans d’emprendre’n l’inventari i la catalogació, i es va deixar per a més endavant la restauració dels materials que ho requereixin. El pressupost que van fixar per tirar endavant aquesta tasca és de 50.000 euros: “Una misèria”, com diu Lahuerta. Tot i així, només en van aconseguir una quarta part: un ajut de La Caixa de 12.500 euros, obtingut gràcies a la mediació de la UPC i la direcció general de Recerca de la Generalitat, i 6.000 euros directament de la UPC. La situació és límit. “¿L’escola vol tenir la Càtedra Gaudí o no?”, es pregunta Lahuerta.

La Càtedra arriba als museus

Almenys en el terreny institucional, Lahuerta ha trobat aliats a curt termini. Està previst que molt aviat es faci públic quin museu de la ciutat de Barcelona, que Lahuerta no desvela, rebrà un dipòsit de dibuixos de la Càtedra i col·laborarà en la seva restauració, i segueixen les negociacions per fer un altre dipòsit al MNAC. Tant una iniciativa com l’altra contribuiran a pal·liar, com diu Lahuerta, “l’abandonament immerescut” d’uns fons que tenen un “valor extraordinari”. Així mateix, el director reclama el compromís de les institucions públiques. Per a Lahuerta, l’explotació turística ha convertit Gaudí en “el gran negoci de la ciutat de Barcelona” i en un “objecte de consum”, i s’ha potenciat la idea que va ser un “geni aïllat”. En aquest sentit, una altra de les fites que s’aconseguirien amb el desenvolupament de l’Arxiu Digital Gaudí seria potenciar “una altra visió” de l’autor de la Pedrera que no sigui “econòmica” sinó de la perspectiva del coneixement i dins el context de la Barcelona del seu temps. “Tot l’arxiu va molt més enllà de Gaudí i dona una visió molt més clara, completa i profunda dels estudis d’arquitectura als segles XIX i XX i de la construcció de Barcelona -diu Lahuerta-. Crida l’atenció les poques tesis doctorals que genera Gaudí. Aquest arxiu en genera poquíssimes, i es podria obrir en una infinitat de direccions”.

Entre els materials més antics de l’arxiu hi ha els mapes d’agrimensors i cartografia antiga datats entre els anys 1751 i 1904, provinents de l’Escola de la Llotja, i els materials acadèmics des que l’ETSAB es va fundar l’any 1871. Pel que fa als fons personals, hi ha els d’arquitectes com August Font Carrera, Bonaventura Pollés Vivó, Josep Fradera Botey, Josep Domènech i Estapà i Josep Domènech Mansana, i fotografies d’arquitectura d’Antoni Esplugas Puig. Tot i que rep el nom de Gaudí, els fons constitueixen un “arxiu col·lectiu” en el qual també hi ha molts noms desconeguts. “Hi ha projectes extraordinaris d’arquitectes que més endavant no van fer cap obra destacada però que sí que van fer-ho en el context acadèmic i sense cap altra limitació que la seva imaginació”, diu Lahuerta. La feina que es va presentar ahir va ser feta per un equip molt reduït: el mateix director; la coordinadora científica de la Càtedra Gaudí, Carmen Rodríguez; la responsable de la biblioteca de l’ETSAB, Neus Vilaplana, i quatre estudiants que van col·laborar-hi entre el juliol i el desembre del 2017.

El pròxim fons que abordaran serà el llegat de Josep Bayó, el constructor de la Pedrera, entre altres edificis. “Vam obrir una de les caixes i vam trobar un plànol signat de l’arquitecte Antoni Puig i Gairalt [l’autor de la fàbrica Myrurgia]”, explica Lahuerta. Una altra de les qüestions pendents és l’eventual inclusió de fons patrimonials de l’ETSAB en el futur Museu de l’Arquitectura: “No veig clar que hagin de formar-ne part. Això és un arxiu, no un museu”, diu Lahuerta.