Cate Blanchett reclama un cinema de "grans idees" que no sigui esclau "d'un model serialitzat"

València"Els projectes cinematogràfics han de transmetre grans idees i no esdevenir esclaus d'un model serialitzat en el qual es perd el valor dels personatges i les històries". Aquesta ha estat la principal denúncia que ha fet l'actriu Cate Blanchett durant la conferència de premsa que ha ofert aquest migdia a València abans de ser homenatjada per l'Acadèmia del Cinema Espanyol, que aquesta nit li atorgarà el primer Goya Internacional per haver esdevingut "una figura extraordinària del cinema mundial".

En la seva compareixença, l'actriu australiana ha mostrat un discurs mesurat, que ha combinat la defensa d'elements de la vella indústria, com les sales de cinema i les produccions més ambicioses i cares, amb l'exigència que les grans estructures incorporin als seus discursos i formes de treball els valors d'una societat que ja no tolera comportaments masclistes o racistes.

L'enyor dels cinemes durant la pandèmia

Sobre la primera qüestió, la també productora ha destacat l'experiència "única, creativa i física" que suposa veure una pel·lícula en una pantalla gran, "en una sala fosca" i "amb complets desconeguts". Una vivència que durant la pandèmia ha trobat "molt a faltar". Sobre la possibilitat que les sales de cinema reviscolin un cop s'eliminin totes les mesures de seguretat i se superin els temors al contagi de covid-19, Blanchett ha reconegut que ella encara manté l'esperança, tot i que ha subratllat que abans de la pandèmia el cinema ja estava en crisi i que seria "negligent" obviar com han pogut canviar els hàbits de la ciutadania durant el temps en què ha estat "tancada consumint per plataformes".

Tot i el seu al·legat de l'experiència de veure pel·lícules col·lectivament, Blanchett ha admès que l'element clau dels films són la "creativitat" i "les grans idees", i ha subratllat que, en aquest sentit, "la mida de la pantalla és igual". És per això que considera que veure una pel·lícula en un ordinador o en una tauleta no fa que no sigui cinema. Per a l'actriu, el punt fonamental és que es respecti el treball dels creadors i les obres es mostrin a l'espectador "de la forma en què van ser concebudes", sigui en pantalla gran o al televisor de la sala d'estar.

Un altre dels elements tradicionals que ha defensat la guanyadora de dos Oscars –un per L'aviador, el 2004, com a intèrpret secundària, i un altre per Blue Jasmine, el 2013, com a actriu principal– ha sigut el paper que juguen els festivals i les acadèmies de cinema, tant pel que fa a la promoció i defensa de la indústria com al més invisible assessorament, entre ells algun de tan fonamental com el d'aconseguir finançament per als films. Tot i aquests elogis, Blanchett no ha defugit les mancances de les estructures del cinema clàssic. Els ha reclamat que s'adaptin als nous temps, "mirin al futur" i siguin permeables a moviments i reivindicacions socials com les encapçalades per moviments com Black Lives Matter o Me Too. Si no ho fan, "corren el perill d'esdevenir irrellevants", ha advertit.

Blanchett ja treballa amb Almodóvar

Per a qui no han calgut matisos i tot han sigut bones paraules ha sigut per al director Pedro Almódovar, amb qui l'australiana treballarà en l'adaptació al cinema dels relats de Manual per a dones de fer feines, de l'escriptora Lucia Berlin. Serà el debut del realitzador manxec en un llargmetratge en anglès. "Conec el Pedro des de fa 20 anys i portàvem molt de temps volent treballar junts. De fet, va haver-hi un projecte anterior que no va arribar a fructificar", ha explicat.

Blanchett ha qualificat el film d'oportunitat extraordinària atès que considera Almodóvar tot un "artista". "L'univers del Pedro m'interessa moltíssim, ahir mateix vam tenir l'ocasió d'asseure'ns a començar a treballar", ha explicat, abans d'emfatitzar que el manxec ha creat un guió "únic", tant per la qualitat de les històries de Lucia Berlin com per la contribució del director, que les fa "anar més enllà i aprofundir en conceptes com les relacions addictives i l'abús de substàncies".

A més d'explicar la seva estima pel creador de pel·lícules com Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón o Todo sobre mi madre, Blanchett ha reconegut que el cinema espanyol ha sigut una gran influència per al seu treball. "Òbviament, Almodóvar i Amenábar, però també [els llatinoamericans] Lucrecia Martel, Guillermo del Toro o Alfonso Cuarón", ha detallat.

Per acabar, l'australiana ha remarcat l'alegria que li genera que una artista com ella, provinent d'un racó del món tan diferent, rebi un guardó d'una societat i cultura tan llunyanes. "Ser aquí a València, homenatjada per l'Acadèmia del Cinema Espanyol, significa molt per a mi", ha conclòs.