Catalunya, entre el somni i el problema
Josep Maria Forn reconstrueix l’últim segle amb fragments de les seves pel·lícules
BarcelonaAmb 87 anys, Josep Maria Forn presumeix de ser el director en actiu més veterà del cinema català. Pioner del neorealisme amb La pell cremada (1967), el cineasta estrena demà El somni català, que ell mateix defineix com el seu “testament cinematogràfic i polític”. Forn reconstrueix al film la història de Catalunya i l’evolució del sentiment nacionalista a partir d’imatges d’arxiu i, sobretot, d’un material que coneix en profunditat: les seves pròpies pel·lícules.
“Jo sempre he reflectit la història de Catalunya en el meu cinema”, defensa Forn. El somni català es nodreix principalment de Companys, procés a Catalunya, del 1976, i El coronel Macià, del 2006. Per tant, passa revista a les convulsions polítiques del segle XX (Setmana Tràgica, proclamació de la República, ocupació franquista) a través de les vides de Macià i Companys; i en el tram final posa la directa per explicar el franquisme, la transició democràtica i les mobilitzacions sobiranistes dels últims anys.
El somni català és la contribució personal de Forn al procés. “No és una pel·lícula objectiva, sinó subjectiva, filtrada per les meves opinions. Això sí, els fets representats són rigorosament històrics”, defensa. L’actor Abel Folk, que protagonitza El coronel Macià, afegeix que els films de Forn -per qui professa una “devoció absoluta”- són “pel·lícules amb un punt de vista, però que no projecten a l’espectador el seu punt de vista”.
Els orígens del projecte es remunten a la dècada passada. “Quan feia El coronel Macià ja pensava a rodar una pel·lícula sobre els quatre dies d’abril del 1932 en què es proclama la República Catalana, però TV3 se’m va avançar amb Macià contra Companys ”, explica Forn. Al final, uns versos van aportar la solució quan el director va descobrir la poesia de Ventura Gassol, la persona que escrivia els discursos de Macià. “No pot ser esclava cap pàtria en una presó tan gran, amb una porta tan ampla i amb aquests camins tan clars”, recita Montserrat Carulla a la pel·lícula, mentre per la càmera desfilen imatges de postal de la Costa Brava, Montserrat i altres paisatges emblemàtics catalans.
Una història recurrent
Alguns dels diàlegs històrics d’El somni català, tot i pertànyer al segle passat, semblen trets de les cròniques dels diaris d’ahir. El discurs de Cambó al rei sobre el “problema català”, la rèplica de Maura qualificant despectivament de “ montón ” la coalició Solidaritat Catalana... “He comprovat que hi ha frases i situacions de la relació entre Catalunya i Espanya que es repeteixen al llarg de la història”, comenta Forn.
El que sí que ha canviat amb el temps és la rebuda del cinema històric català a Madrid. “ La ciutat cremada va ser un gran èxit a Espanya, i Companys, procés a Catalunya va funcionar força bé. Però El coronel Macià es va veure molt poc fora de Catalunya”. El somni català ja té tancades tres sales a Barcelona: els Girona, els Boliche i els Icària. Però a Forn li agradaria que la cinta es pogués veure a Madrid. “De fet, té dos títols: El somni català a Catalunya i El problema català a la resta d’Espanya perquè per a ells sempre ha sigut un problema”.