Catalunya ha de ser "un refugi cultural", en temps de censura i cancel·lacions
El departament de Cultura i 15 equipaments culturals creen un grup de treball per preservar la llibertat d'expressió
BarcelonaEl departament de Cultura i una quinzena d'equipaments culturals del país han acordat elaborar un codi deontològic que garanteixi la llibertat creativa i preparar una estratègia conjunta contra la censura. En una reunió celebrada aquest dimecres, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha recordat els casos de censura i cancel·lacions que s'han produït arran dels canvis de govern sorgit de les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig. "No entenem això que estem veient com a casos aïllats de censura, sinó com a amenaces que es poden convertir en sistemàtiques", ha dit Garriga. El reguitzell de casos és un degoteig constant, l'últim dels quals és la decisió de l'Ajuntament de Torrent (l'Horta), ara en mans del PP després d'un acord amb Vox, de canviar el nom de l'auditori municipal que el 2016 es va batejar en honor del cofundador de l'històric grup de música folk Al Tall Vicent Torrent.
De la reunió al departament de Cultura també ha sortit el compromís de crear un grup de treball permanent dels quinze equipaments que també mantindran un diàleg amb altres equipaments del país. La segona reunió serà al setembre. Segons Garriga, “la visibilitat i l’empoderament de tots els equipaments és important i tots hem estat d’acord que Catalunya sigui un refugi cultural”.
"Aquests dies estem veient una censura molt visible amb desprogramacions o suspensió de subscripcions [el cas de la biblioteca de Borriana], però el que podem veure aviat és una censura molt a l’ombra perquè en molts casos simplement es deixarà de programar o de fer activitats", ha afegit la consellera de Cultura.
A la reunió d'aquest dimecres hi han assistit Pepe Serra, del MNAC; Eduard Vicente, del Macba; Jusèp Boya, del MAC; Jaume Perarnau, del MNACTEC; Francesc Balada, de l’Arxiu Nacional; Jordi Principal, del Museu d’Història de Catalunya; Robert Brufau, de L’Auditori de Barcelona; Eugènia Serra, de la Biblioteca de Catalunya; Valentí Oviedo, del Gran Teatre del Liceu; Carme Portaceli, del Teatre Nacional; Àngels Margarit, del Mercat de les Flors; Juan Carlos Martel, del Teatre Lliure; Joan Oller, del Palau de la Música; Mariona Bruzzo, de la Filmoteca de Catalunya, i Enric Puig, del Centre d'Arts Santa Mònica.
