Quines històries amaga el fons marí català?

BarcelonaA finals del segle XIX eren pocs els bussos que se submergien en les aigües del Mediterrani per estudiar la història subaquàtica. Un dels primers a impulsar-ho, el 1894, va ser un arqueòleg català, Romualdo Alfaràs. Va pagar a uns bussos que es dedicaven a la pesca del corall perquè li extraguessin les restes d’un vaixell a cala Cativa (Port de la Selva). Part de les 43 àmfores senceres i els fragments de 19 més que es van extreure es conserven al Museu Arqueològic de Catalunya (MAC) "És la primera intervenció que es va fer al Mediterrani per treure àmfores marines i estudiar-les. Després en va publicar un article, Pesca de ánforas", diu Rut Geli, arqueòloga subaquàtica i comissària, amb Xavier Nieto i Gustau Vilar, de l'exposició Naufragis. Història submarina. És tan sols un dels molts episodis de l'arqueologia subaquàtica que s’expliquen al MAC. Hi ha una selecció de més de dos-cents objectes procedents de les excavacions realitzades pel Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) al llarg de 30 anys, però també audiovisuals de gran format que recreen els naufragis i mostren com els submarinistes fan la seva feina al fons marí. Els vaixells són com càpsules del temps, el mar conserva millor que l’aire, i el MAC mostra com era la quotidianitat dels seus tripulants. Un instant en les seves vides abans de desaparèixer en un naufragi. 

Nieto, que va ser director del CASC entre 1981 i 2010, recorda que el centre va néixer després d’un "escàndol" que va sortir a la premsa. Es va publicar que als anys 60 i 70, a partir del fet que les noves tècniques havien permès que baixar al fons del mar fos més accessible i autònom, s’havien espoliat restes de naufragis per valor de més de 5.000 milions de pessetes i s’havien venut al mercat negre. Va ser en una franja relativament petita, d'uns cent quilòmetres de longitud: la Costa Brava. "Era un espoli conegut per tothom, però el ministeri no havia fet res per evitar-ho. Aleshores les competències van passar a la Generalitat, i es va començar a protegir el patrimoni, però no hi havia gaires tècnics ni un inventari ni sensibilitat social", diu Nieto. L’arqueòleg calcula que un 95% dels jaciments van ser espoliats i no es podran recuperar mai. 

Catalunya també va ser pionera en altres aspectes. El 1654 dos galions que transportaven tabac, sucre, espècies, lingots d’or i plata, pedres precioses i diners van ser rescatats al Cap de Creus. Andrés Ximénez va construir la campana de fusta, que va rebre el nom de Campana de Cadaqués, perquè baixessin els bussos. El seu salari era la mordida, és a dir, les monedes que els cabessin a la boca. La campana era, com diu el nom, una gran campana. Els bussos–n’hi cabia més d’un– s’hi col·locaven a sota, i conservava una part d’aire que permetia que poguessin respirar. És un invent antic, perquè ja en parlava Aristòtil. 

"El visitant veu a l'exposició material orgànic al qual no està acostumat, com ara parts de les embarcacions de fusta de fa més de 6.000 anys que no s'han malmès gràcies a l'aigua", diu Geli. Hi ha des de politges fins a anells guia de fusta, vaixella amb el nom del seu propietari, llànties, daus, crucifixos, raspalls, ferradures, motxilles de cuir, bales de canons, botes o llemeneres amb segles d'història, però que pràcticament són idèntiques a les que es fan servir ara per treure els polls dels infants.

Les conserves de peix romanes de Palafrugell

El bon estat de conservació que tenen els objectes al mar permet saber fins i tot quines salses feien servir per conservar el peix, el tipus de peix (verat, en el cas de l'embarcació romana que es va enfonsar a Palafrugell i que es coneix com Illes Formigues II), o els pinyols de les olives que s'usaven com a condiment.

Una part de l'exposició recrea el naufragi de tres naus, la de les illes Formigues, Culip IV, la primera que es va excavar amb mètodes moderns a Catalunya, el 1984, i El Deltebre I, i explica tota la feina subaquàtica que s'hi ha fet. La de les illes Formigues és l'excavació que continua en actiu. És força excepcional, perquè la nau està molt al fons, a uns 47 metres de profunditat, i això ha fet que hagi sobreviscut parcialment als actes vandàlics. Al llarg de les quatre campanyes, s'han numerat 196 àmfores i se n'han extret 21 per estudiar-les: "Mai extraiem tot un jaciment, tan sols aquelles peces que volem estudiar perquè tenen un interès científic o han de ser museïtzades, després ho tapem altra vegada amb sorra per evitar espolis, però també per protegir-lo del Teredo navalis, un cuc que es menja les fustes de les embarcacions", detalla Geli.

Un sacerdot protestant amb fal·lus erecte

Deltebre I també amaga tresors fascinants. L'embarcació la va descobrir el 2008 un pescador d'Amposta al Delta de l'Ebre. És un vaixell de guerra enfonsat a finals del segle XVIII que transportava bales de fusell, bombes de canó, barrils de pólvora, un canó de bronze amb data inscrita de 1798 i l'escut de Jordi III d'Anglaterra, xeringues i morters, entre moltes altres coses. Algun tripulant tenia força sentit de l'humor i, com a premsador de tabac, tenia un sacerdot protestant a qui se li aixecava el fal·lus. Una de les peces més excepcionals recuperades d'aquesta embarcació és la totalitat del timó. A l'exposició també hi ha dades que no acostumen a ser difoses per protegir el patrimoni de l'espoli: un mapa arqueològic que mostra els 855 jaciments subaquàtics que hi ha a Catalunya, tant en aigua dolça com en aigua salada.

Amagades al Deltebre I van aparèixer 62 monedes de 5 copecs encunyades durant el regnat de Caterina II de Rússia. Era una embarcació de guerra britànica, de quan russos i britànics lluitaven contra Napoleó. "Creiem que eren d'algun tripulant rus, perquè a vegades els britànics enrolaven mariners russos i devia ser el seu salari", diu Nieto. Els britànics preferien enrolar tripulació de religió ortodoxa abans que catòlica.

No és gens habitual que a les soles de sabates hi hagi plom. Però al Deltebre I, que anava carregat de munició i pólvora, s'hi va trobar una sola amb el taló revestit de plom. "Segurament era la sabata de l'oficial del polvorí. Amb el ferro, que és el que acostumaven a portar les sabates, podia saltar una guspira i provocar un incendi o una explosió a bord", diu Nieto. El ferro de fixació de la sola al colpejar amb altres elements podia ser un material realment molt perillós en una embarcació de guerra.

Un dels avantatges dels tresors subaquàtics és que també conserven la matèria orgànica. No només la fusta, sinó també restes de menjar i el beure. Al Deltebre I hi havia ampolles encara tapades amb taps de suro. Deltebre I era una embarcació que tenia com a missió el setge de Tarragona per trencar la línia de fortificacions francesa i que va salpar des d’Alacant. A la bodega  hi havia ampolles de vi encara tapades amb taps de suro.Amb l'ajut d'un sommelier s'ha pogut saber que el vi en qüestió era fondellol, un vi que no estava a l'abast de tothom i que té denominació d'origen a Alacant.

Al fons d'una de les àmfores que es van enfonsar en època romana a les costes de Palafrugell hi havia encara enganxada la resina que recobreix el seu interior per impermeabilitzar-la. Adherides a aquesta resina hi havia les espines dels peixos, que eren una espècie de verat. Hi havia també restes d'olives que s'haurien barrejat amb el peix per condimentar-lo.

El Culip IV era un petit vaixell de no més de 10 metres d'eslora que es va enfonsar entre els anys 78 i 82 dC a la cala Culip, al cap de Creus. Es creu que transportava 76 àmfores amb 5.224 litres d’oli produït a la Bèltica. Entre les restes que es van poder salvar, en la primera excavació del CASC, el 1984, hi havia aquest cargol de mar, que té un costat retallat per poder-hi bufar i una corretja per poder-lo penjar. S'utilitzava per emetre senyals.