Catalunya mostrarà a la Biennal com sona Venècia

BarcelonaNo es pot dir que no sigui original: la participació catalana a la Biennal d’Art de Venècia d’arts visuals consistirà en una experiència que no es veu. S’haurà de viure. Es titula La Venezia che non si vede ( La Venècia que no es veu ) i fa referència a la ciutat tal com l’experimenten les persones amb deficiències visuals. L’artista Antoni Abad ha estat treballant els últims nou mesos amb col·lectius d’invidents i estudiants d’art de la ciutat per crear un mapa sonor de Venècia. A partir del 13 de maig, quan s’obri la 57a exposició internacional d’art, es tracta que qualsevol persona que tingui un mòbil convencional pugui descobrir, a través d’una aplicació (Blind.wiki), la ciutat des d’una nova perspectiva: podrà escoltar la descripció dels llocs, dels perills d’accessibilitat que hi ha al seu voltant, fins i tot de les olors o del tacte que poden tenir les pedres. “La gent que no hi veu ens ensenyarà a nosaltres el que no veiem”, explica l’artista.

Els Cantieri Navali, la seu catalana de les biennals d’art i arquitectura, no acolliran una exposició d’obres ni una instal·lació, com és habitual en la majoria de països. Per a Catalunya serà només el quarter general del projecte que comissarien Roc Parés i Mery Cuesta; això sí, serà “el primer pavelló ideat amb criteris de disseny per a tothom, una aposta molt innovadora i sensorial, que li dona un look molt particular”, diu Cuesta, referint-se a l’adaptació de l’espai a tot tipus de condicions i discapacitats. D’aquesta seu també sortiran recorreguts sensorials en barca dirigits per persones cegues.

Projectes ‘human specific’

Antoni Abad ja té experiència en aquest tipus d’intervencions artístiques col·laboratives amb col·lectius especials: ha treballat amb taxistes a Mèxic, missatgers a São Paulo i prostitutes a Madrid. En comptes de site specific, ell en diu human specific, perquè són les mateixes persones del lloc les que creen i comparteixen els continguts per elaborar un arxiu digital públic. De fet, una cartografia sonora similar a la que ja es pot consultar sobre Venècia -fins ara tenen geolocalitzades 1.100 entrades- ja l’havia ideat a Roma, a Sydney i a Berlín, i la podria adaptar també a Barcelona o altres ciutats. A Venècia anirà acompanyat de més ressò i d’iniciatives com un documental del making of, un seminari internacional i la publicació del primer còmic totalment pensat per a invidents, de la mà del dibuixant Max, un treball pel qual pràcticament s’ha hagut d’inventar un nou llenguatge tàctil universal.

“En aquest projecte els cecs guien els pigalls. I no es queda en un pavelló, sinó que s’escampa per tota la ciutat”, explica Manuel Forcano, director de l’Institut Ramon Llull, l’ens que aporta els 500.000 euros de pressupost que costa la participació catalana a la Biennal de Venècia.