Catalunya, lluny d'Europa en inversió cultural

BarcelonaEl panorama no és gaire optimista, però s'estan fent esforços per revertir la situació. Aquest dimecres el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) ha fet públic un informe de prop de 300 pàgines que radiografia el sector cultural a Catalunya entre el 2008 i el 2019. En aquesta fotografia prepandèmica queda força clar que encara s'arrosseguen les conseqüències de la crisi de finançament del 2008: no s'han resolt mancances endèmiques relatives al finançament i a les condicions de treball.

Si ens emmirallem en Europa, no en sortim gaire ben parats. Els països de la Unió Europea han tendit a mantenir relativament estable el pes de la despesa cultural en els seus pressupostos, cosa que no han fet ni Catalunya ni Espanya. A Europa, la despesa pública en cultura per habitant entre el 2001 i el 2019 va créixer un 7,6, mentre que a Espanya es va reduir el 27,3%. Segons l'estudi, la despesa pública per càpita des del 2015 ha estat un 19,4% inferior a la mitjana europea. Una de les primeres recomanacions del CTESC és, precisament, equiparar de manera urgent la despesa per càpita en cultura a la mitjana dels països de la UE. Un reclam que, de fet, el sector cultural fa des de fa anys.

L'estudi assenyala també l'esforç que fan les administracions locals. Així, la Generalitat de Catalunya mantenia l'any 2019 un volum de despesa en cultura un 47% inferior al volum del 2008. Les administracions locals havien aconseguit mantenir-se millor: el 2019 el nivell de despesa cultural era un 12,2% inferior a l'executada el 2008.

"És significatiu que hi hagi una voluntat política de revertir la situació, però ens queda molt camí per recórrer", destaca el director del CTESC, Xavier Riudor, que troba a faltar estratègies a llarg termini que permetin consolidar projectes i equips. "Hi ha bona voluntat, però sovint també una actitud reactiva. Una vegada passada la urgència de la pandèmia, crec que s'hauria de treballar en estratègies i objectius i fer-ho amb la participació de diferents agents. Nosaltres defensem un pacte nacional per la cultura, que no és ben bé el mateix que vol la conselleria de Cultura, que treballa en la llei de drets culturals", afegeix Riudor.

Menys consum cultural

Són molts els reptes als quals ha de fer front el sector cultural. Entre ells, la caiguda de la despesa en consum cultural. No només durant els anys de la crisi econòmica (2008-2013), sinó de manera més preocupant durant els anys del creixement econòmic iniciat el 2014. Tot i l'augment del 9,5% de la renda disponible entre el 2008 i el 2019, el consum per càpita en cultura de les llars es va reduir el 37,8%, cosa que va provocar que el pes en cultura per part de les famílies passés del 3,3% al 2,1% del pressupost total.

Segons l'estudi, la despesa en consum es concentra majoritàriament en "suports, equips i accessoris audiovisuals i de tractament de la informació" i en "equips i serveis de telefonia mòbil i d’internet". Aquests productes van passar d’ocupar el 50% de la despesa cultural el 2016 al 60% el 2019. En canvi, va caure el consum en espectacles, llibres i publicacions periòdiques.

Un 60% d'homes

El sector laboral és força precari i està masculinitzat. El 2021 les persones ocupades al sector cultural eren unes 190.000 i representaven el 5,5% de la població ocupada del país. El 60% són homes i el 40% dones, una xifra que està per sota clarament del total de dones ocupades a Catalunya (47%). Les mateixes peculiaritats del sector, que és intermitent i inestable, fan que el nombre d'autònoms (30%) superi amb escreix el pes de les persones no assalariades del conjunt de l'economia (15%). D'altra banda, la durada dels contractes temporals és clarament més curta (49,8% dies respecte als 62,4% dies). El menor nivell de renda es concentra en arts visuals o plàstiques, arts escèniques, patrimoni, arxius i biblioteques.

L'estudi presenta una cinquantena de recomanacions, entre les quals, a banda de la despesa per càpita i la implicació del sector públic en la creació responsable d’ocupació de qualitat, es parla de substituir, en determinats casos, la política de subvencions a la producció cultural per convenis o contractes-programa “ben dotats”. Reivindica oferir més formació per a l’ocupació amb focus en la digitalització i incrementar les ajudes al consum cultural. L'estudi també proposa establir vies per a la reconversió professional, sobretot en relació a les professions artístiques de vida curta, com ara la dansa o el circ. Per adaptar-se a un sector en què els projectes poden durar mesos, es proposa que la tributació de l’IRPF estigui més adaptada a la intermitència dels ingressos, que es faci un canvi de criteri en l’IVA, evitar l’ingrés de quotes d’IVA que no s’han cobrat i millorar l’encaix dels epígrafs de l’impost d’activitats econòmiques. Tot sense oblidar dotar els projectes culturals catalans de més eines que permetin travessar més sovint les fronteres nacionals.

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, que ha assistit a la presentació de l'informe, ha pres nota i ha insistit en el fet que ella va arribar fa menys de dos anys. Garriga ha destacat que la despesa cultural representa l'1,5% del pressupost total de la Generalitat. L'objectiu final és arribar al 2%.