Catalunya ja frega la mitjana europea de lectors

BarcelonaA Europa, un 68% dels habitants es declaren lectors. És un percentatge que es pot analitzar des d’una perspectiva optimista o pessimista: dos de cada tres europeus reconeixen que llegeixen; un de cada tres no ho fa. El Govern fa temps que es marca arribar a la mitjana comunitària. L’any 2011 el percentatge de lectors era del 62,3%. Cinc anys després, l’últim informe d’hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya -que la Generalitat encarrega anualment- mostra que l’objectiu és a tocar: el percentatge de lectors ja és del 67,8%. “L’homologació amb l’entorn europeu és una bona notícia -va assegurar ahir Santi Vila, conseller de Cultura-. Cada cop ens assemblem més als països a qui ens agrada assemblar-nos”.

El director de Creació i Empreses Culturals, Quim Torrent, va ser l’encarregat de recordar els punts més rellevants de l’enquesta, que recull el testimoni de 1.200 participants de 10 anys o més. “La major part dels lectors són lectors freqüents: un 55,5% de la població llegeix almenys un cop a la setmana -explica-. Els diaris han perdut percentatge de lectors, però així i tot un 81% dels lectors en consumeixen. Els lectors de llibres són un 67%”. Tal com apuntaven les enquestes precedents, les dones continuen sent molt més lectores que els homes. “Si el 2011 hi havia un 64,9% de dones que llegien, ara aquest percentatge ha pujat fins al 73,4%”, diu Torrent. L’evolució dels hàbits lectors masculins ha sigut més modesta: en cinc anys s’ha passat del 59,7% al 62%.

La franja d’edat que llegeix més és, amb diferència, la dels 14 als 24 anys. Actualment és del 93,1%, un percentatge molt més generós que el dels lectors de 25 a 34 anys (67,6%) i que el dels que tenen entre 55 i 64 anys (60,8%). La població de més de 65 anys és la que té menys hàbits lectors: el percentatge és del 48,7%. “El 85,7% dels que han fet estudis universitaris llegeixen -diu Torrent-. Dels que han fet estudis primaris, en canvi, només un 46,5% es consideren lectors”.

Ja s’apuntava en ocasions anteriors i es confirma: els catalans llegeixen més però compren menys llibres. Amb les dades del 2016 es confirma un cop més: la mitjana de llibres comprats és de 7,2, una xifra que el 2011 era de 7,9. Entre els motius que fan disminuir el consum hi ha l’augment de la pirateria. Patrici Tixis, president del Gremi d’Editors de Catalunya i de la Cambra del Llibre, recorda que, “tot i que hi ha un 23,70% d’habitants que llegeixen en suport digital, els ingressos que el sector rep es corresponen només amb el 5% d’aquesta població”. Això vol dir que “hi ha gairebé un 20% de lectors digitals que pirategen els continguts” i que “anualment es deixen de vendre uns 8 milions d’exemplars”.

Més lectors en català a Lleida

Les dades sobre la lectura en català també són positives. En cinc anys s’ha passat d’un 21,2% a un 27,4% de lectors habituals en aquesta llengua. La demarcació amb més lectors en català és Lleida (34%) i la que en té menys, Tarragona (26%). El castellà ha retrocedit -el 77,6% del 2011 s’ha convertit en un 70,2% el 2016- i s’ha duplicat la lectura en altres idiomes, que ha passat de l’1,2% al 2,4%, una tendència encara anecdòtica però de la qual caldrà seguir l’evolució. “El català va creixent i hem d’estar contents -admet Montse Ayats, presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana-. La lectura no es resol només amb lleis i plans concrets sinó amb la feina de tot el sector i dels mitjans de comunicació. El nostre objectiu és seguir presentant una oferta plural, diversa i de qualitat”. El llibre en llengua catalana compta amb un “aparador cada vegada més important”, la Setmana del Llibre en Català, que aquest setembre “apostarà per la internacionalització” amb un espai de venda de drets a altres llengües, com passa a les fires de Frankfurt, París, Londres o al Liber.

“Contràriament al que s’ha dit sovint, no som un sector subvencionat, i acudim al suport de l’administració en cas de necessitat i en percentatges similars a llengües properes com el castellà o el francès -diu Ayats-. En aquest sentit, cal destacar els ajuts reintegrables a editors i el Sistema d’Adquisició Bibliotecària, que permet renovar els fons”. Per primera vegada en els últims anys “s’ha crescut en usuaris a les biblioteques, però també en carnets, en préstecs universitaris i en el percentatge de lectures en català”, recorda Torrent.

“Hi ha molt de terreny per guanyar encara”, reconeix Ayats. Dels lectors que encara no opten pel català, un 18% no ho fan perquè o bé “no han sabut trobar el llibre en aquesta llengua o bé no estava traduït”. “Això vol dir que encara hi ha espai per a noves editorials en català que completin l’oferta”, assegura Patrici Tixis.

Objectiu, estimular les traduccions al català

Una de les conseqüències directes de la crisi que va arrencar el 2008 va ser la disminució de traduccions en llengua catalana. Amb la intenció d’augmentar la xifra del 2015 –dels 11.348 títols publicats, només 625 eren traduccions–, la Generalitat ha impulsat una nova línia d’ajuts per a obres literàries i no literàries (amb aquest últim apartat es vol estimular el creixement de la no-ficció en català). “Aquesta iniciativa té una dotació anual de 300.000 euros i es mantindrà com a mínim fins al 2020 –explica Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística–. Calculem que només el 2017 se’n beneficiaran uns 150 títols”. Per evitar que determinades editorials abusin dels ajuts, es podran presentar “un màxim de sis projectes”: així s’assegurarà la varietat d’empreses que els rebin. El ajuts són per “despeses de traducció i correcció”, i les editorials que s’hi presentin enguany –el termini tanca a finals de novembre– tenen temps fins al 30 de setembre del 2018 per publicar els llibres que hagin rebut diners de la Generalitat.