Catalunya s'endú el premi de la Quadriennal d'Escenografia de Praga amb el projecte criticat pel ministre Guirao

BarcelonaLa instal·lació 'Prospective Actions (Catalunya 2004-2018)' ha guanyat aquest dimarts el premi a la millor instal·lació en la secció principal de la Quadriennal d'Escenografia de Praga, la de 'Països i regions'. Es tracta d'un projecte que des de la seva presentació va aixecar una certa polseguera perquè hi apareixen imatges de les càrregues de l'1-O, entre altres conflictes socials recents, com el desallotjament de Can Vies el 2014 i les manifestacions amb motiu de la sentència de la Manada. Arran del ressò que va tenir als mitjans, el ministeri de Cultura espanyol es va mostrar molest per la "tergiversació de la realitat" sobre el referèndum de l'1-O, segons va dir el ministre José Guirao. Des de la delegació catalana s'han mostrat sorpresos per aquesta reacció oficial sense veure ni tan sols la instal·lació. "No ens ho esperàvem. Amb això no volíem reivindicar res ni generar conflicte –afirma Bibiana Puidefàbregas, comissària de la proposta catalana juntament amb Marta Rafa, representants de l'Institut del Teatre–. A través d'una proposta artística s'obren certs interrogants i qüestions de reflexió artística i social. Això pot incomodar els uns o els altres, però no ens esperàvem aquest ressò". Assegura que la relació professional amb la delegació espanyola ha sigut excel·lent. L'Institut del Teatre ha sigut present a la principal cita mundial de l'àmbit escènic des del 1987, primer representant l'Estat, després juntament amb la delegació espanyola i en les dues últimes edicions de manera independent, en col·laboració amb l'Institut Ramon Llull.

'Prospective Actions (Catalunya 2004-2018)' és obra de les escenògrafes Laura Clos 'Closca' i Xesca Salvà i els dramaturgs Marc Villanueva i Pau Masaló, quatre graduats de l'Institut. Les comissàries van ser qui van triar aquest equip transversal i els van demanar un projecte interactiu, que cridés a la participació, davant la dificultat de muntar una escenografia sense cap acció en directe. Ells van crear una mena de tauler de joc amb tres capes de lectura: s'hi veuen sis conflictes urbans succeïts entre el 2004 i el 2018 a Catalunya, com l’ocupació el 2004 de la catedral de Barcelona a mans d’immigrants sense papers o del Banc Expropiat el 2016; hi ha entrevistes i reflexions amb sis escenògrafs catalans veterans (de Paco Azorín a Max Glaenzel) que parlen sobre la relació entre l'art i l'espai públic; i, finalment, l'espectador és qui pot intervenir jugant amb aquest paisatge. Puidefàbregas assegura que la reacció del públic internacional davant el projecte ha sigut entusiasta. El jurat de la Quadriennal va premiar-lo per ser una escenografia de "sabotatge, d'acció política, revolució i protesta", i alhora va destacar que l'obra examina des de molts punts de vista la relació entre disseny i democràcia. Marta Rafa, una de les comissàries de la participació catalana, va recordar quan va recollir el premi que "l'art ha de ser sempre lliure".

Durant aquests onze dies de l'edició d'enguany, l'escena catalana ha sigut representada en altres àmbits i seccions. És el cas de l'obra escenogràfica 'Theáomai' en la secció 'Estudiants', i de la conferència PQTalks sota el lema 'Catalunya. Art i democràcia', que també va arribar als mitjans pel seu contingut polític. "Sempre hem volgut ressaltar la defensa de la llibertat d'expressió posant l'expressió artística al centre del discurs", diu Puidefàbregas sobre la participació catalana a Praga.