La pandèmia que mata silenciosament un miler de persones a l'any a Barcelona
Catalunya denuncia a la Biennal d'Arquitectura de Venècia l'excés de contaminació atmosfèrica
BarcelonaLa mala qualitat de l'aire a les ciutats s'ha convertit en un greu problema de salut pública: el gener d'enguany, per primera vegada, un home asmàtic de Bangladesh establert a Tolosa de Llenguadoc va obtenir l'estatus de refugiat a França al·legant que no se'l podia deportar pels alts índexs de contaminació del seu país. Els contaminants provoquen set milions de morts arreu del món i 400.000 a Europa cada any. Segons l'últim informe de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), fet públic a l'octubre, l'excés de contaminació provoca un miler de morts naturals a l'any a Barcelona, un 7% del total, el 33% de casos d'asma infantil (525 anuals) i un 11% de nous casos de càncer de pulmó (110 anuals). Serien 2.100 morts anuals si es considerés que no hi ha un nivell mínim acceptable de contaminació. "Són 2.100 morts evitables si no existís la contaminació a les nostres ciutats", argumenta l'arquitecta Olga Subirós, que representarà Catalunya a la 17a Biennal d'Arquitectura de Venècia a partir de dissabte amb un projecte titulat Aire.
Per respirar aire pur s'ha d'anar a l'oceà Austral. "L'aire està contaminat perquè té presència humana –explica–, perquè hi ha partícules sobretot de combustibles fòssils, que produeixen diòxid de nitrogen, del desgast de les rodes i de les pastilles de fre. Tot això és un combinat que és el que inhalem i afecta tot el nostre sistema cardiorespiratori". La Biennal d'Arquitectura de Venècia s'havia de celebrar l'any passat però va quedar ajornada per la pandèmia del covid. Està dirigida per l'arquitecte libanès i degà de l'Escola d'Arquitectura i Planificació del MIT Hashim Sarkis sota la pregunta de Com viurem junts? Per la gravetat de la problemàtica de la qualitat de l'aire Olga Subirós fa un gir al lema i es pregunta: "Com sobreviurem junts?"
Olga Subirós assegura que l'aire és un "disseny" humà perquè l'hem colonitzat, i el seu objectiu és fer visible el que és "inadmissible". "Això és un crim", subratlla. Així que el seu projecte, desenvolupat amb la col·laboració de l'estudi d'arquitectura especialitzat en visualització de dades 300.000 Km/s, format per Mar Santamaria i Pablo Martínez, vol generar "evidència cartogràfica" dels índexs de contaminació. També han mapat la qualitat de l'aire a Barcelona amb la col·laboració de ciutadans, i ho faran a Venècia, perquè la ciutadania s'empoderi i reclami "un nou model de ciutat" amb un nivell reduït de circulació de vehicles. "L'aire no es dissol a mesura que agafa altura sinó que roman dens i amb les seves propietats negatives", diu Pablo Martínez.
Aire és la cinquena participació de Catalunya en la Biennal d'Arquitectura de Venècia, dins el programa paral·lel als pavellons nacionals conegut com eventi collaterali. La seu catalana, impulsada per l'Institut Ramon Llull, està instal·lada en uns magatzems nàutics, els cantieri navali, i l'exposició estarà protagonitzada per una dotzena de filtres de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de la Generalitat que es van fer servir en diferents punts de Catalunya, i també un de les illes Balears, cadascun dels quals explicarà una història relacionada amb la tesi d'Olga Subirós. Per exemple, l'aire de Vilamalla (Ripollès) està contaminat per l'amoníac que produeixen les instal·lacions ramaderes, l'aire més net es troba a la Sénia de Tarragona, i els parcs com el de Collserola, el Munt i l'Obac, i del Montseny compensen les emissions tòxiques al Vallès.
En una banda d'aquests filtres hi ha haurà una multiprojecció immersiva sobre Barcelona com a cas d'estudi i a l'altra una altra multiprojecció en què es podrà veure la distribució mundial de la contaminació de l'aire. També s'hi podrà veure el rànquing de les 16 ciutats més contaminades d'Europa, encapçalat per Madrid, Anvers, Torí, París, Milà i Barcelona. Una altra ciutat catalana, Mollet del Vallès, ocupa el setè lloc del rànquing. "La contaminació és un gran problema de salut pública i no l'estem adreçant perquè han sorgit altres urgències com el covid, però és una pandèmia silenciosa. Hem d'actuar amb molta més rapidesa, urgència i consens. Falta consens polític", lamenta Subirós. L'exposició tindrà també un vessant sensorial consistent en una ària inèdita titulada Aire composta per Maria Arnal i John Talabot que es podrà escoltar en més de 60 altaveus distribuïts arreu de l'espai. "Hem fet que tot el pavelló vibri", diu Subirós.
La millora de l'aire durant el confinament
Olga Subirós i els seus col·laboradors van col·locar sensors de la qualitat de l'aire en diferents punts de Barcelona com el Barri Gòtic i el front marítim i casualment va ser just abans que comencés el confinament, de manera que amb els resultats que van obtenir van poder observar com havien davallat els nivells de contaminació. Segons dades de la Generalitat de Catalunya, a Barcelona han baixat entre un 70% i un 80% des del 21 de març del 2020, mentre que la mitjana europea s'estima en un 64%. "El confinament ens ha ensenyat que el canvi és possible, que no depèn d'una vacuna sinó de com dissenyem una ciutat", conclou Subirós.