"Per Catalunya!": les últimes hores de Companys

5 de febrer del 1939

Companys abandona Catalunya

Davant l'avanç de l'exèrcit feixista cap a la frontera, Companys ha de marxar definitivament del país. Arriba a França per la Vajol i el coll de Lli.

10 d'agost del 1939

Citació contra Companys

El BOE publica un edicte on se cita l'inculpat Companys, "en la actualidad en ignorado paradero", a presentar-se davant el tribunal en un màxim de deu dies "para darle lectura de los cargos que se le imputan, bajo apercibimiento que de no comparecer le pararán los perjuicios a que haya lugar, y se proseguirá el curso del expediente sin más citarle ni oírle".

13 d'agost del 1940, a dos quarts de set de la tarda

Detenen Companys

Carme Ballester, esposa de Companys, deixa testimoni escrit de la detenció de Companys: "Dos homes vestits de civil i quatre amb uniforme de soldats alemanys (a més, no parlaven cap més llengua que l'alemanya) van entrar a casa amb les metralletes a la mà. I apuntant al meu marit i a mi mateixa, ens van fer un registre personal". I continua: "Els soldats apuntant al meu marit, assegut en una cadira, i jo havia de conduir els dos homes de civil, dient-los on estaven les coses, però sempre sentint un revòlver que m'apoiaven a l'esquena".

13 d'agost, a la nit

Tancat

Companys passa la nit tancat en una església abandonada de La Baule-les-Pins, el poble on havia passat els darrers mesos de l'exili.

14 d'agost, al matí

Aïllat

Carme Ballester agafa la bicicleta i va fins a la 'Kommandartur' de La Baule per preguntar pel seu marit. Li diuen que és a Vil·la Carolina, una torre des de la qual operava l'administració nazi. Se la treuen de sobre: "Les autoritats me van treure gairebé a cops de peu". Un oficial nazi li diu que a Espanya van morir alemanys, camarades seus. Ballester li respon: "Quina culpa té el meu marit si vostès ens volien fer la guerra?". S'adona que no hi té res a fer i quan decideix marxar veu quatre soldats amb el seu marit: "Vaig córrer [cap a ell], però l'oficial em va agafar pel braç per treure'm a fora. No vaig posar resistència. Sols vaig cridar: 'Lluís!'. Ell es va girar cap a mi i me va fer un signe amb la mà volguent dir: 'Fuig d'ací!'. Ja no el vaig veure més".

20 d'agost

Traslladat a París

Lluís Companys és traslladat a la presó de La Santé, a París. És allà on l'interroga Pedro Urraca, un fosc agent que serveix d'enllaç entre la policia alemanya i l'espanyola.

27 d'agost, a la matinada

Entrega directa a Espanya

Franco sap que França no autoritzarà l'extradició de Companys i se salta tots els processos. La intercessió del comte de Mayalde, aleshores responsable de la Direcció General de Seguretat, i del ministre de la Governació espanyol, Ramon Serrano Suñer, és clau. Ells són els que convencen les autoritats nazis perquè els lliurin Companys.

29 d'agost, a les nou del matí

La foto d'Urraca

Urraca fotografia el president de la Generalitat en arribar a Hendaia. Envia el retrat a Carme Ballester com a prova que s'ha tractat bé el president.

29 d'agost, a les deu de la nit

Entra als calabossos de la Direcció General de Seguretat a Madrid

Companys entra als calabossos de la Direcció General de Seguretat de l'Estat, situats a la Puerta del Sol. El tanquen a la cel·la número 11, al soterrani. No hi entra la llum del sol. Estarà 15 dies incomunicat. Ni tan sols es pot canviar de roba o afaitar-se. És torturat i vexat. No es pot posar les sabates perquè les tortures li han deixat els peus molt inflats.

17 de setembre

L'interroguen oficialment

És interrogat de manera oficial. No dóna cap dels noms que li demanen.

18 de setembre

Un nou interrogatori

L'interroga el capità de la Guàrdia Civil José González Rodríguez amb la col·laboració de l'agent Lesmes García. A l'informe de l'interrogatori, els agents detallen: "A falta de memoria ve las cosas como una nebulosa por haber sufrido en Francia recientemente una tragedia íntima y por la incomunicación que ha sufrido". El president català continua sense delatar ningú i defensant la seva actuació: "Declara y reconoce que siempre ha hecho todo lo posible para el triunfo de la causa que defendió".

19 de setembre

Es pot canviar de roba i afaitar

Companys es pot canviar de roba interior i un barber li talla els cabells i l'afaita. Escriu a la seva família, però la carta no arriba mai al seu destí.

3 d'octubre, a un quart de set del matí

Traslladat a Barcelona

El traslladen a Barcelona en un cotxe amb les finestres tapades amb cortinetes. Va emmanillat.

3 d'octubre, al vespre

Arriba a Barcelona

Arriba a la Direcció Superior de Policia de Barcelona, a l'avinguda Diagonal, número 594. S'hi està poc més d'una hora i és traslladat a Montjuïc. És tancat a l'habitatge del capellà castrense perquè no tingui cap contacte amb la resta de presos.

4 d'octubre

El jutge li pren declaració i se citen testimonis

Se citen una sèrie de testimonis. Cap declararà a favor de Companys.

7 d'octubre

Notificació a Companys de l'acte de processament

El tinent coronel José Urrutia notifica a Companys l'acte de processament a partir de les declaracions dels testimonis. Se li diu que ha actuat contra el Movimiento. Se l'acusa de rebel·lió militar. Li pregunten més d'una vegada pels "desmanes, asesinatos y desvalijamientos" comesos aquells dies. Companys es defensa assegurant que ha pres totes les mesures per controlar la violència dels primers dies. També defensa que continua sent president, perquè el poble l'ha escollit i no l'ha desautoritzat. A la imatge de dalt, l'informe que detalla que altres presos del castell havien intentat fer arribar notes de suport a Companys amagades als panets de l'hora de dinar. A sota, un dels missatges.

9 d'octubre

El fiscal Enric de Querol lliura l'escrit de qualificació provisional

Lluís Companys, a l'escrit del fiscal és considerat un "extremista" i un "separatista".

Aquell mateix dia informen a Companys que li assignaran un defensor, militar. L'escollit és Ramon de Colubí, de 30 anys.

9 d'octubre, a les deu de la nit

Colubí és designat advocat de Companys

Informen Colubí que ha estat nomenat defensor de Companys.

10 d'octubre, a les set de la tarda

Preocupat pel seu fill

Ramona Companys pot veure el seu germà Lluís. Companys li fa saber que està molt preocupat pel seu fill, malalt d'esquizofrènia i que va desaparèixer mentre era traslladat en una ambulància durant l'ocupació alemanya de França. Li demana a la seva germana que vagi a París per assegurar-se que està bé. Està convençut que el mataran.

13 d'octubre

S'anuncia la celebració del consell de guerra

S'anuncia el consell de guerra l'endemà mateix, dilluns 14, a les deu del matí.

14 d'octubre, a les deu del matí

Comença el consell de guerra

En el més rigorós secret comença el consell de guerra contra Companys. No hi pot assistir cap familiar. Se l'acusa de ser un “inductor de crímenes, de desórdenes públicos y responsable de sangre derramada por haber lanzado desde hace más de veinte años, a hermanos contra hermanos, en lucha fratricida”. La defensa no pot proposar cap testimoni. El seu advocat, Ramon de Colubí, llegeix la seva defensa, però la intervenció, que dura deu minuts, no queda registrada en cap document. Companys parla per defensar-se dels informes sobre la seva vida privada. Diu als militars que formen el tribunal: “Ustedes no tienen la culpa de mi muerte”. Diu que no se’l jutja a ell, sinó el president de la Generalitat de Catalunya.

14 d'octubre, a les onze del matí

Acaba el consell de guerra

El judici només ha durat una hora. A les onze del matí s'aixeca la sessió. El cap d'una estona, el tribunal llegeix la sentència. Lluís Companys, que aleshores té 58 anys, és condemnat "por adhesión del expresado delito de rebelión militar, a la pena de muerte, con accesorios legales caso de indulto y expresa reserva de la acción civil o responsabilidad de igual clase en cuantía indeterminada". L'execució està prevista per a l'endemà, dimarts, a l'alba.

14 d'octubre, a les deu de la nit

Darrera trobada amb les germanes

Les germanes de companys, Alba, Neus i Ramona, aconsegueixen el permís del jutge militar per passar unes tres hores, de les deu de la nit a la una de la matinada, amb el seu germà. A Companys l'angoixa molt no saber què ha passat amb el seu fill. Ramona l'enganya per tranquil·litzar-lo i li diu que l'han trobat. No sap que gairebé al mateix temps que l'hi diu, el fill de Companys ha estat efectivament localitzat. Aquell vespre, el prefecte de Llemotges es posa en contacte amb Carme Ballester per informar-la que han localitzat un home desconegut, malalt, que encaixa amb la descripció de Lluis Companys i Micó. Havia desaparegut el juny del 1940 davant l'ofensiva alemanya a França, i en aquells moments es troba internat a la clínica L'Abbaye, situada a Villy-Chatillon, prop de París. Companys s'acomiada de les germanes: "No admeteu pèsams, moro pels meus ideals i per Catalunya", diu. Després demana ser atès per un capellà. Es confessa, assisteix a missa i combrega. Com a darrer desig, demana pa amb xocolata d'Agramunt.

14 d'octubre, a la una de la matinada

Escriu les últimes cartes

La vigília de la seva mort escriu les seves darreres cartes. A la seva dona li diu: "Me sento serè i tranquil. És Déu que ha posat les coses i les decisions per donar-me aquest destí i m'omple d'una serenitat extraordinària. Li dono les gràcies puix havent tots de fer el mateix camí, m'ha reservat una fi tan hermosa, per Catalunya i els meus ideals, que revaloritza la meva humil persona. Tu que m'estimes i has d'estimar doncs el record que pugui deixar, has de comprendre això. No admetis, doncs, condols, ni ploris. Aixeca el cap. Aquesta mort, que afrontaré plàcidament i serenament, dignifica. Vida meva, moriré estimant-te. El teu retrat el portaré amb mi. I el darrer pensament serà per tu i els meus fills, amb l'amor a Catalunya. Te besa, el teu espòs, Lluís". Escriu una altra carta en què s'adreça al seu poble: "A tots els que m’han ofès els perdono; a tots els que hagi pogut ofendre, els demano perdó. Si he de morir, moriré serenament. Donaré gràcies a Déu per una mort tan bella pels ideals. Ha volgut aquest destí i li dec encara la gratitud de la placidesa i la serenitat que m’omple en pensar en la mort. Per Catalunya i el que representa de Pau, Justícia i Amor".

15 d'octubre, a les sis del matí

Passeig i cigarreta

Companys fa el seu darrer passeig i es fuma una cigarreta. S'adreça als qui té a prop i els diu: "Vamos ya...".

15 d'octubre, a les sis i deu del matí

Cap al fossar de Santa Eulàlia

Companys, encara fumant, enfila el camí. L'acompanyen els soldats; Ramon de Colubí; dos sacerdots; el jutge militar, Ramon Puig; el governador del castell, Joaquín Pascual, i el capità de la Guàrdia Civil, Gonzalo Fernández.

15 d'octubre, a un quart i cinc de set del matí

Comiat

Companys s'acomiada dels seus acompanyants. Va vestit de color blanc i porta espardenyes perquè té encara els peus inflats per les tortures. Es descalça per morir trepitjant terra catalana.

15 d'octubre, a dos quarts de set del matí

Afusellat

Disparen a Companys. Ell té temps de cridar "Per Catalunya!". Cau a terra, mort. Benjamí Benet, segons revela Jordi Finestres a 'Retrat d'un magnicidi', li dispara el tret de gràcia. L'acte de defunció certifica que Companys ha mort "por hemorragia interna". També se’l condemna a través del Tribunal Nacional de Responsabilitats Polítiques i es decomissen els seus béns. Una part és per pagar la condemna, però la sentència afecta també els hereus. L’hereva de Lluís Companys, la seva germana Ramona, s'ha de fer càrrec del deute. El deute i l’embargament no se li aixecarien fins al 1966. Encara avui no s'ha anul·lat el consell de guerra que el va condemnar a mort.

15 d'octubre, al matí

Enterrament

La seva germana Ramona no perd els nervis. Han col·locat Companys en un taüt de la beneficència, i ella s'enfronta als militars per poder-lo enterrar al taüt que ha comprat la família, canviar-li el vestit ensangonat i portar-lo al nínxol familiar del cementiri de Montjuïc.